La recta final del debat sobre el pla estratègic de la nova etapa de ’Institut l’hem feta amb adolescents. Si volem incloure les seves mirades en el nostre camí, la discussió compartida esdevé imprescindible. Els nois i noies ens han aportat les seves visions sobre el temps de lleure, l’educació, la participació, la discriminació o les necessitats bàsiques d’infants i adolescents a la ciutat.
Des de l’Institut hem impulsat i coordinem un grup de treball a l’Ajuntament de Barcelona per repensar i incorporar millores perquè l’espai públic estimuli una infància enriquidora i saludable. Una ciutat inclusiva i amigable que promou els drets al joc, a la salut i a l’educació en el temps lliure al carrer, parcs i places millora no només les vides d’infants i adolescents, sinó que democratitza l’espai públic per a totes les persones.
Les dades sobre pobresa a Catalunya alerten que el col·lectiu social de persones fins als 18 anys és el de major risc de pobresa. Analitzem la darrera Enquesta de Condicions de Vida que mesura la incidència i composició de la pobresa mitjançant l’establiment d’un llindar de risc de pobresa. A la llum de les dades infants i adolescents que afronten situacions de pobresa són cada vegada més pobres.
La Fundació BCN Formació Professional ha presentat l’Anuari de la Formació Professional a Barcelona 2015 on recull la situació del sector. En destaquem: el bon ritme de creixement de l’oferta i la demanda, la millora de l’ocupabilitat i del pas de l’alumnat dels cicles formatius de grau superior cap a la universitat i l’encara preocupant nivell d’abandonament en els cicles formatius de grau mig.
Quin és l’interès de mesurar el benestar d’infants i joves a nivell europeu? Podem construir una definició compartida de benestar? És viable fer-ho a través d’una enquesta longitudinal a escala europea? Com podem fer una recerca en la què infants i joves prenguin part? Aquestes són algunes de les preguntes del projecte europeu MY WEB i que, recentment, ha compartit amb l’Institut Infància.
Ens preguntem sobre els impactes, la rellevància social i educativa i les valoracions que en fan els protagonistes dels programes: camins escolars, patis oberts al barri i l’audiència pública als nois i noies. Estem dissenyant, amb l’IMEB, les avaluacions per tal de contribuir a la presa de decisions de responsables tècnics i polítics per millorar-los.
A través de la convocatòria de beques per a doctorands hem ampliat l’equip de l’Institut Infància amb l’Albert Sànchez-Gelabert (UAB), el Pol Maceira (UB) i la Maria Josep Corominas (UVic-UCC). Tres incorporacions valuoses que contribuiran al desenvolupament dels projectes que estem engegant.
Llancem la primera infografia de la nova etapa de l’Institut Infància per explicar de manera sintètica i visual les conclusions més rellevants del Baròmetre de la Infància i les famílies de Barcelona (dades 2014).
Quins són els principals reptes en les polítiques educatives de Barcelona? Com ampliar les oportunitats educatives d’infants i adolescents? Amb aquestes preguntes estem treballant en un primer informe sobre l’educació a la ciutat identificant punts forts i febles i estratègies per avançar en l’exercici del dret a l’educació en sentit ampli i que afavoreixi la igualtat d’oportunitats.
Els Síndics de Greuges són peces clau en la defensa i avenç dels drets d’infants i adolescents. Fan seguiment de les seves vulneracions i posen sobre la taula de les administracions recomanacions amb mesures concretes. Per això cal tenir molt present què ens diuen i aquí destaquem, en clau de Barcelona, propostes principals.
