Butlletí 34 Febrer 2021

Acompanyem l’Ajuntament de Barcelona en la definició i elaboració del nou Pla d’Infància 2021-2030 després d’haver-ho fet amb el Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. El pla s’elaborarà i revisarà de manera participada i comptarà amb la coproducció de les entitats socials i la participació dels infants, la qual cosa suposa un salt de les polítiques municipals adreçades a la infància. La comissió transversal, amb prop de 40 persones, s’ha reunit per primer cop aquest gener. (CAT) (ESP)

L'Ajuntament ha iniciat la transformació dels patis de les escoles públiques de ciutat, amb la col·laboració del Consorci d'Educació, Rosa Sensat i l'Institut Infància i Adolescència. Aquest any seran 12 escoles i a cada convocatòria se n'hi aniran sumant més. L'objectiu és aconseguir patis naturalitzats, coeducatius i comunitaris, que contribueixin a la millora de les oportunitats de joc i, alhora, a la lluita contra l'emergència climàtica. (CAT) (ESP)

Disposar d’espais de joc a l’aire lliure i en contacte amb la natura és una necessitat per al desenvolupament integral i saludable dels infants i adolescents; però a les grans ciutats aquesta necessitat no sempre està garantida -i menys en temps de pandèmia i confinaments perimetrals-. Ho expliquem en aquest article publicat al Diari de l'Educació, en què reflexionem sobre l'oportunitat que poden suposar els patis escolars i expliquem els 6 criteris per un bon pati. (CAT)(ESP)

L’Institut Infància i Adolescència i l’Ajuntament de Barcelona participa a la 4a edició del Repte Barcelona Dades Obertes 2021, posant a disposició dels centres educatius de secundària i formació professional les dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona. A partir d’aquestes dades, els adolescents de secundària podran investigar sobre els temes que els afecten (família, amics, escola, barri, etc.) (CAT) (ESP)

Durant l’any 2020 l’Observatori 0-17 BCN es consolida com a eina de coneixement específica en matèria d’infància i adolescència al servei de diferents institucions. Al llarg de l’any, s’han rebut una vintena de peticions específiques de dades que han comportat, en més d’una ocasió d’explotacions específiques de diferents enquestes i fonts de dades. (CAT) (ESP)

Les escoles públiques de Barcelona concentren major proporció d’alumnat amb vulnerabilitats socioeconòmiques, necessitats específiques de suport educatiu o de nacionalitat estrangera que les concertades. Tal i com explica Joan Cuevas, coordinador de projectes de la Fundació Jaume Bofill, en aquest article al diari Ara: "Catalunya és un dels 10 països amb més segregació escolar a nivell europeu i tenim 500 centres educatius amb complexitat". Cuevas fa un repàs als motius pels quals cal celebrar el recentment aprovat decret d'admissions de la Generalitat de Catalunya que pretén revertir la segregació escolar.

Compartim aquesta guia d'implementació (en anglès) pels drets dels infants que són defensors dels drets humans (és a dir, tots aquells infants que duen a terme accions per promoure i protegir els drets humans, inclosos els drets de la infància). La guia, elaborada per l'associació Childs Right Connect, en col·laboració amb la Universitat de Belfast, el Comitè dels drets dels infants i la ponent especial de l’ONU sobre la situació dels defensors dels drets humans, dona orientacions sobre què han de fer els estats, les organitzacions de la societat civil i altres per garantir que els infants que exerceixen el seu dret a defensar els drets humans puguin fer-ho sense restriccions.

La ciutat de Barcelona ha estat una de les 35 ciutats de 18 països europeus que ha col·laborat en l’elaboració del nou informe sobre la lluita contra la pobresa infantil a les ciutats europees. L’informe d’Eurocities conclou que a la majoria de grans ciutats, la pobresa infantil és superior a la mitjana nacional, a causa dels costos de vida més elevats a les ciutats i la manca d’habitatge assequible. Des l’Institut Infància i Adolescència hem facilitat dades sobre la pobresa infantil a la ciutat per a l’informe i hem destacat la mesura del Fons 0-16 com a bona pràctica de la ciutat.

Els patis de les escoles han de ser espais adients per al joc, espais educatius i d’aprenentatges a l’aire lliure, espais de salut i benestar, espais de socialització, espais comunitaris i espais verds que milloren la ciutat. Per tal que això sigui així, no serveix qualsevol pati. Des de l'Institut Infància i Adolescència hem elaborat per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona un document que recull els 6 criteris per a un bon pati naturalitzat, coeducatiu i comunitari. Ho hem fet a partir d'una extensa recerca documental a nivell nacional i internacional i amb el contrast d'una trentena de persones i entitats expertes de la ciutat. Aquesta infografia recull el 6 criteris per a un bon pati que us animem a descarregar i compartir!