(Article publicat originàriament a Llei d’Engel.cat)
Els reptes i les problemàtiques socials són cada cop més complexes i estan més interconnectades, per la qual cosa, aquests problemes en l’àmbit de les polítiques públiques requereixen cada vegada més la cooperació entre diferents àmbits de polítiques i disciplines així com la ideació de solucions complexes. Cal abandonar els models lineals de causa-efecte i abordar la complexitat amb noves estratègies.
Connectar coneixement i acció no sempre són flors i violes
Tot i això, la relació entre l’evidència i la política (és a dir, entre la comunitat científica i acadèmica i el món dels gestors públics i els polítics) està en tensió. D’una banda, l’emergència de la política basada en aspectes més emocionals que deixa de banda la política basada en fets (segurament una emergència estimulada pels mitjans de comunicació i les xarxes socials) sembla dificultar la reconciliació entre l’expertesa basada en l’evidència i les polítiques públiques. De l’altra, els tempos de la recerca acostumen a ser llargs; i massa sovint costa d’entendre que la gestió del coneixement connectada a les polítiques públiques implica assegurar-se que es genera i es comprèn l’evidència en el període temporal adequat per què els responsables polítics puguin tenir-la en compte en el procés de presa de decisions.
La política basada en aspectes més emocionals
que deixa de banda la política basada en els fets,
i els tempos de la recerca que acostumen
a ser llargs fa que hi hagi certa tensió
entre la comunitat científica i acadèmica
i el món dels gestors públics i els polítics.
Així ho afirmen Topp i Mair (Joint Research Centre, 2018) en el seu article “Gestió del coneixement per les polítiques públiques: un nou conjunt d’habilitats col·lectives”; i així ho hem vist i viscut des de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona ja que connectar l’evidència amb les polítiques públiques és, justament, un dels nostres principals rols. És per això que, quan des de la Regidoria d’Infància, Joventut i Persones Grans i Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens va arribar l’encàrrec d’elaborar el nou Pla d’infància de Barcelona 2021-2030 vam tenir clar que el repte més gran que suposaria seria connectar coneixement i acció, i fer-ho a partir del diàleg, l’intercanvi i l’escolta de les diferents veus (també les veus dels infants), ja que davant d’una realitat complexa es necessita la interacció de tots els actors per trobar solucions més enriquides que defugin el miratge de la linealitat causa-efecte.
Les 8 habilitats i competències per a generar polítiques públiques basades en l’evidència
Brugué, Canal i Payá en els seus articles “Intel·ligència administrativa per abordar problemes maleïts?” (2015) i “De l’eficiència a la intel·ligència” (2010) identifiquen la necessitat de diàleg, intercanvi i deliberació com a elements imprescindibles per abordar el que anomenen wicked problems o problemes maleïts, és a dir, aquelles situacions que semblen desbordar les capacitats de l’Administració i de les polítiques públiques. I és que un entorn de complexitat com el que ens envolta implica no sols recórrer al coneixement expert a l’hora de fer polítiques públiques, sinó també entendre que sense una deliberació amb tots els actors implicats difícilment es podran superar aquests problemes maleïts dels quals parlen. És dir, cal un diàleg entre l’evidència i les polítiques públiques (perquè parteixin de les evidències), entre la ciutadania i les institucions públiques (per via de la participació ciutadana), entre les diferents parts d’una mateixa institució (transversalitat), entre institucions públiques diferents (govern multinivell) i entre tots plegats (gestió de xarxes).
Un entorn de complexitat com el que ens envolta
implica no sols recórrer al coneixement expert
sinó també entendre que sense una deliberació
amb tots els actors implicats difícilment
es podran solucionar els wicked problems.
En aquest sentit, el fet que el Pla d’infància de Barcelona 2021-2030 sigui el primer que fa la ciutat a 10 anys vista, en base a una ampla diagnosi de la realitat, de forma participada i escoltant la veu dels infants, suposa un salt en la manera d’abordar les polítiques públiques d’infància a la ciutat. I per realitzar aquest salt, cal posar en joc múltiples habilitats i competències.
Partint d’aquest supòsit, el Joint Research Centre de la Comissió Europea -el servei que connecta coneixement i ciència per tal de donar suport a les polítiques de la Unió Europea- identifica 8 habilitats o competències clau per aconseguir que s’estableixi aquesta connexió entre coneixement i acció:
- Entendre les lògiques de les polítiques públiques i el coneixement científic
- Sintetitzar la recerca
- Involucrar els actors clau i la ciutadania
- Desenvolupar habilitats interpersonals
- Assessorar als responsables de polítiques públiques
- Comunicar el coneixement científic
- Fer seguiment i avaluació
- Gestionar comunitats col·laboratives d’experts
El Pla d’infància de Barcelona, un exemple de com hem intentat aplicar aquestes habilitats
Els reptes per millorar les vides i els drets de la infància i l’adolescència responen clarament a problemàtiques multidimensionals (wicked problems) que cal abordar des de diferents àmbits, tal i com es veu reflectit en l’estructura del Pla d’infància de Barcelona 2021-2030 que es composa de (partint de la perspectiva de drets): condicions econòmiques, educació i lleure, salut, família, protecció, participació i interès superior de l’infant. Els reptes d’infància no només s’han d’abordar des de diferents àmbits, sinó també des de diferents disciplines i des de la cooperació de diferents actors. El procés que hem dut a terme en l’elaboració del pla d’infància ha intentat desplegar les 8 habilitats descrites pel Joint Research Centre i ho seguirà fent durant la seva implementació i seguiment. En fem un breu repàs.
El procés que hem dut a terme en l’elaboració del pla
ha intentat desplegar les 8 habilitats
descrites pel Joint Research Centre
i ho seguirà fent durant la seva implementació i seguiment.
D’entrada, l’elaboració del Pla d’infància va requerir “entendre les lògiques de les polítiques públiques i el coneixement científic” per part dels “intermediaris de coneixement”, és a dir, els investigadors que comprenen la dinàmica de les polítiques públiques (en aquest cas, les professionals de l’Institut Infància i Adolescència) i els gestors públics tècnics i directius, que comprenen com gestionar l’evidència generada pels recercadors (en aquest cas, els i les professionals del Departament de Promoció de la Infància de l’Ajuntament de Barcelona). Comprenent el context d’ambdós mons, vam partir i tenir en compte la perspectiva de drets (en base a la Convenció dels Drets dels Infants i de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides) i l’antecedent del Focus infància i ciutadania 2017-2020, que és l’anterior Pla d’Infància que reconeixia els mateixos marcs i suposava un precedent en el qual inspirar-se i al qual donar continuïtat. Per connectar coneixement i acció resulta important partir del coneixement previ.
Paral·lelament, l’Observatori 0-17 BCN, l’instrument de recerca que l’Ajuntament de la ciutat va impulsar en l’anterior pla d’infància i que executa l’Institut Infància i Adolescència, ha resultat ser un instrument imprescindible per poder partir d’una àmplia diagnosi de la realitat de la infància i l’adolescència, gràcies a la recollida sistemàtica, el seguiment i l’anàlisi anual d’un sistema d’indicadors amb visió integral que inclou més de 150 indicadors provinents de diferents fonts d’enquesta i registre de la ciutat.
L’Observatori 0-17 BCN ha resultat ser
un instrument imprescindible per poder partir
d’una àmplia diagnosi gràcies a la recollida sistemàtica,
el seguiment i l’anàlisi dels indicadors d’infància i adolescència de la ciutat
Un cop establertes les bases a partir d’uns antecedents, “sintetitzar la recerca” i l’evidència provinent de diverses fonts en relació a la infància i l’adolescència va ajudar a dur a terme un “procés participatiu informat” per a “involucrar els actors clau i la ciutadania”. Davant d’una realitat complexa totes les veus i punts de vista (des de les entitats fins als experts acadèmics i els mateixos infants) són necessàries per copsar la diversitat d’interpretacions, així com les possibles vies de solució o els aspectes que cal abordar. Un actor clau van ser els responsables tècnics dels departaments i districtes de la pròpia Administració, ja que la deliberació té lloc en diferents nivells i si no es genera diàleg i intercanvi entre els compartiments de la mateixa Administració difícilment es pot donar resposta als reptes i les prioritats que es plantegen a nivell de la ciutadania. Tenint en compte la compartimentació de les polítiques en l’àmbit de la infància i l’adolescència, va resultar molt rellevant treballar el Pla d’infància des de la transversalitat, tant a nivell del disseny, com de la implementació i l’avaluació. El flux de coneixement, doncs, s’ha de produir entre diferents mons (científics, gestors públics, societat civil) però també a nivell intern en cadascun dels mons degut a l’especialització, que és útil per aprofundir en el coneixement però que ha d’interaccionar entre si per innovar i donar resposta a reptes complexos.
“Desenvolupar habilitats interpersonals” i “assessorar als responsables de polítiques públiques” va implicar posar en pràctica la intel·ligència emocional necessària per arribar a consensos, un cop escoltades les diferents veus i en consonància amb l’evidència, una base imprescindible per dur a terme diàlegs informats. Implicava també gestionar els possibles conflictes d’interès, i entendre que els resultats del procés participatiu generat han de trobar el seu encaix amb les prioritats polítiques i els moments adequats, tenint en compte els cicles del govern municipal.Calia facilitar el camí per tal que l’abordatge de la diversitat i de la complexitat no generés traves sinó que la suma de les diferents parts aportés una mirada enriquida que desemboqués en un millor resultat.
Un cop aprovat el Pla d’infància, vam fer esforços per “comunicar el coneixement científic” reflectit sobretot en la diagnosi, així com el pla d’acció, adreçant-nos a un públic ampli a través de diversos canals i formats innovadors que facilitessin la comprensió dels continguts, i que també tinguessin en compte els infants. En aquest sentit destaquen d’una banda, la jornada “Estratègies cap als reptes d’infància a Barcelona amb horitzó 2030” duta a terme el novembre del 2021 en col·laboració amb la Universitat Menéndez y Pelayo de Barcelona (CUIMPB) que va aplegar més de 200 persones; i, de l’altra, els dos materials de difusió del pla elaborats per fer arribar la informació del pla als nens i nenes de Barcelona (una infografia i un vídeo animat). Gràcies a la infografia i el vídeo – que s’han enviat a totes les escoles de primària i secundària de la ciutat- el Pla d’infància no només s’ha preocupat de garantir el dret a la participació (tenint molt en compte les veus dels infants en la definició dels reptes d’infància) sinó també de garantir el dret dels nens i nenes a la informació sobre les coses que els afecten, i aquest Pla n’és un clar exemple.
S’està treballant en el disseny d’ un sistema robust
de seguiment i avaluació triennal, tant des de l’àmbit de la recerca
(actualització de la diagnosi i nova evidència)
com des de les polítiques públiques (indicadors de seguiment
del desplegament de les 70 actuacions)
on, novament, serà imprescindible
treballar des de la transversalitat.
Després d’haver-se aprovat el Pla d’infància, amb un horitzó fins al 2030 que permeti monitorar avenços en els 23 reptes plantejats, la feina continua. En línia amb les habilitats identificades per l’elaboració de polítiques basades en l’evidència, el mateix document del Pla apunta en la direcció de dos aspectes que encara estan per desenvolupar: “fer seguiment i avaluació” i “gestionar comunitats col·laboratives d’experts”. En aquest sentit ja s’està treballant en el disseny d’un sistema robust de seguiment i avaluació triennal, tant des de l’àmbit de la recerca (actualització de la diagnosi i nova evidència) com des de les polítiques públiques (indicadors de seguiment del desplegament de les 70 actuacions) on, novament, serà imprescindible treballar des de la transversalitat de l’Administració per anar de la mà de les diferents àrees i departaments implicats en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Aquest diàleg tindrà lloc no sols a nivell intern de l’Administració, sinó també amb els actors clau que formen part de la governança del Pla, a través de les comunitats col·laboratives d’experts o grups d’expertesa. Amb els 23 reptes a l’horitzó del 2030, caldrà seguir aprofundint en aquells buits o reptes poc coberts per les actuacions del Pla en els quals, a partir de la suma d’experteses dels diversos actors (entitats, administració, acadèmics, infants, ciutadania), caldrà seguir indagant i explorant noves propostes i vies innovadores de solució (tal vegada amb la incorporació de noves accions durant les dues avaluacions intermitges programades).
En tot aquest trajecte, seguirà essent molt rellevant el paper dels “intermediaris de coneixement” així com el desplegament de les 8 habilitats esmentades. Per això caldrà seguir teixint complicitats entre diferents mons i diverses mirades (que sovint parlen llenguatges diferents), i continuar generant diàlegs en l’interior d’aquests mons per superar les barreres de l’especialització i del desconeixement de l’altre. És un camí imprescindible per abordar els reptes complexos que tenim per endavant, i per generar millors oportunitats i condicions de vida en l’àmbit de la infància i l’adolescència que garanteixin el màxim desenvolupament de cadascun dels nens, nenes, noies i nois des d’ara mateix a la ciutat de Barcelona.
Aquest article és una versió resumida de l’article “El nou pla d’infància de Barcelona 2021-2030: connexió entre coneixement i acció a partir del diàleg i l’intercanvi” publicat a l’Anuari IERMB 2022.
