Una de les taules rodones de la IV Jornada del Fòrum Social Metropolità ha posat el focus en la infància, destacant la urgència d’una acció coordinada a nivell metropolità i amb recursos per combatre la pobresa infantil. Es reclama governança metropolitana, mirada de drets, col·laboració público-social, impuls de l’atenció comunitària, perspectiva interseccional i participació vinculant d’infants i famílies.
Aquest 8 d’abril hem tingut l’oportunitat de moderar la 1a taula rodona sobre infància celebrada en el marc de la IV Jornada del Fòrum Social Metropolità (FSM). Des de l’Institut Infància i Adolescència considerem una molt bona notícia que un dels grups de treball del FSM s’hagi focalitzat en l’atenció a la infància, atès que la infància és un grup força invisibilitzat i amb molta vulneració de drets.
La pobresa infantil continua sent un dels principals reptes socials als municipis de l’àrea metropolitana i les polítiques d’atenció a la infància no avancen de forma prou coordinada entre els municipis que conformen “la ciutat dels 5 milions”. El consens apunta cap a la necessitat d’un treball en xarxa real, més recursos estructurals i una acció coordinada a nivell metropolità que posi els drets dels infants al centre de l’agenda política local i metropolitana.
Aquesta és, segurament, una de les principals conclusions de la jornada que ha reunit representants de diversos ajuntaments, entitats socials i experts per posar en comú diagnosi, experiències i reptes compartits en els models d’atenció a la infància que es desenvolupen en municipis diversos de la metròpoli de Barcelona. La taula rodona, moderada per Laia Pineda, directora de l’Institut Infància i Adolescència, ha comptat amb tres ponents destacades: Lucía Linuesa (Ajuntament de Terrassa), Montserrat Romera (Ajuntament de Sabadell) i Loli Rodríguez (en representació de la FEDAIA i la Fundació IDEA).
Durant el debat s’ha evidenciat que, malgrat les polítiques públiques i les transferències socials, la pobresa infantil no s’ha reduït de manera efectiva i el desplegament de models d’atenció a la infància com el recent model SIS (serveis d’intervenció socioeducativa) ho fa amb moltes dificultats per la manca d’un marc comú, per les diferències de recursos i perquè les condicions de contractació de professionals no són les necessàries. En tot moment s’ha posat en valor la col·laboració público-social, tot i que no sempre es dona en condicions equitatives ni amb lideratges compartits. També s’ha destacat la necessitat de construir polítiques partint de la perspectiva de drets – que defugin models assistencialistes- amb mirada comunitària, des d’un enfocament interseccional i amb la participació vinculant dels infants i les famílies.
La manca d’una governança metropolitana ha estat assenyalada com un obstacle estructural; i com a actuacions prioritàries s’ha apuntat la urgència de compartir bones pràctiques i avançar cap a un model inclusiu i basat en evidència entre els diferents municipis de la regió metropolitana. També hi ha hagut un consens molt generalitzat entre els participants sobre la importància de reforçar les actuacions preventives, ampliar les franges d’atenció i fer-les de -1 a 21 anys (per tant, ja durant l’embaràs i més enllà de la majoria d’edat), i disposar d’indicadors d’avaluació sobre l’eficàcia de les actuacions per orientar millor les polítiques d’infància. Molta feina per endavant!
