Un article acadèmic de la URV i la UVic – UCC ha conclòs que la sensació d’inseguretat genera estrès psicològic als nens i nenes d’entre 10 i 12 anys. Fins ara se sabia que aquesta sensació i els seus efectes varien segons l’edat i el gènere, però no s’havia verificat si aquests fenòmens es podien detectar en la preadolescència.
La sensació d’inseguretat a casa, l’escola o el barri genera estrès psicològic als infants d’entre 10 i 12 anys, especialment a les nenes quan se senten insegures al barri on viuen. Aquesta és una de les conclusions principals d’un article acadèmic que hem publicat Riccardo Valente de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Lucrezia Crescenzi Lanna de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic – UCC), a partir de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 2017, de la primera edició del programa de recerca i participació Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona.
La transició a l’adolescència comporta, per si mateixa, una sèrie de riscos potencials derivats de la progressiva emancipació de la família i la influència de l’entorn extrafamiliar (companyes i companys d’escola, cercle d’amistats, etc.). Això, d’una banda, diversifica les fonts de suport social i emocional, però, de l’altra, exposa els infants a formes de violència verbal i física fora de l’àmbit estrictament familiar. Per exemple, l’assetjament escolar reiterat en el temps pot tenir conseqüències molt greus sobre la salut mental.
Fins ara se sabia que la sensació d’inseguretat i els seus efectes varien segons l’edat i el gènere, però pocs estudis havien verificat que aquestes diferències poden identificar-se en la preadolescència. En aquest sentit, hem analitzat la relació entre la inseguretat i l’estrès psicològic en tres contextos: la família, l’escola i el barri. Els resultats indiquen que el rol de les persones adultes (familiars, equips docents i el veïnat del barri on viuen) és clau a l’hora d’oferir un suport instrumental i emotiu que faci sentir segurs els nens i nenes de Barcelona.
Especialment s’han identificat diferències significatives entre sexes en dos dels aspectes considerats: com s’entén la inseguretat i la demanda de suport. Les nenes han desenvolupat una idea d’inseguretat més àmplia que els nens, possiblement a causa de les seves vivències. En aquest sentit, els resultats indiquen que les nenes se senten més exposades a la violència emocional a l’escola, manifesten més sentiments d’exclusió per part dels altres i perceben més inseguretat al barri. D’altra banda, l’article també posa de manifest que les noies es troben en una fase més avançada de transició cap a l’edat adulta respecte als nois de la seva mateixa edat. Això fa augmentar el seu grau d’emancipació dels adults i l’habilitat de mobilitzar l’ajut dels companys d’escola i amics per sentir-se més segures.
En aquest sentit, cal prestar especial atenció a la relació entre els adolescents i els seus iguals, relació que es reconeix com a factor protector de l’estrès, però també pot comportar una sèrie de riscos potencials, com ara el aïllament social, el bullying físic i emocional. En aquest sentit, els resultats indiquen que, en situacions d’exposició perllongada i crònica a aquests riscos, el suport instrumental (ajuda pràctica en cas de necessitat) i emotiu (sentir-se estimat i escoltat) pot resultar insuficient per reduir el malestar psicològic, i només és efectiva una intervenció directa sobre les causes (per exemple, contrarestant la violència en les seves diferents formes).
Autoria:
Riccardo Valente, investigador de la Universitat Rovira i Virgili. Especialista en anàlisi de la exclusió socio-espacial des d’una perspectiva quantitativa. ORCID: 0000-0003-3791-8336
Lucrezia Crescenzi Lanna, investigadora Ramón y Cajal de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Especialista en infància i pantalles. ORCID: 0000-0003-2825-0477
Referència bibliogràfica:
Riccardo Valente, Lucrezia Crescenzi Lanna. Feeling unsafe as a source of psychological distress in early adolescence, Social Science & Medicine, Volume 293, 2022, 114643, ISSN 0277-9536, https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0277953621009758
