Durant el desplegament dels grups Altaveus d’Infants a les Escoles, la fase que vam tancar l’abril de 2024 del programa Parlen els nens i les nenes, hem pogut veure de primera mà l’impacte de la participació infantil i n’hem detectat un element clau: la importància del paper de les persones adultes en tot el procés, ja sigui des del seu rol com a impulsores dels processos on participa la infància fins a l’acompanyament, així com el rol i actitud que han de tenir les persones adultes que són receptores de les propostes dels nens i nenes, des de la consciència que els protagonistes són els infants.
Per poder entrar en aquestes qüestions no podem deixar de recordar que, tal com es planteja dins en el marc conceptual de participació municipal de la infància que està elaborant l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, experts de referència com Trilla i Novella (2011, citat a Ajuntament de Barcelona, 2018) expliquen que la participació infantil en el marc de les ciutats és important per:
- Una raó jurídica. Els infants són ciutadans i la participació és un dret ciutadà. Així ho recull tant la Convenció dels Drets dels Infants (articles 8-12) com la Llei de Drets i Oportunitats en la Infància i l’Adolescència, entre d’altres.
- Una raó pragmàtica. La participació en general – i, per tant, també la infantil- suposa una millora dels àmbits en els quals es produeix. L’opinió de la infància també ens aporta informació rellevant.
- Una raó democràtica. La igualtat d’oportunitats, la governança participativa i el desenvolupament de la ciutadania compromesa i cooperativa requereix una implicació activa i activista des d’edats molt primerenques.
- Una raó comunitària. Contribueix al seu desenvolupament personal i a la construcció de la seva identitat com a ciutadans actius i responsables, alhora que fomenta una cultura de respecte, inclusió i democràcia participativa en la societat en general.
A més, cal apuntar que proporcionar als infants l’experiència de la participació no vol dir únicament escoltar les seves idees, sinó que és necessari també comprometre’s amb decisions noves i amb modificacions, de vegades profundes, dels hàbits de la comunitat o l’Administració. Així, si s’aprova un projecte dels infants, l’haurien de poder veure realitzat quan encara són infants i, si sorgeixen dificultats, cal també mantenir informats els nens i nenes per tal d’ajudar-los a entendre i seguir el procés, ja que si es deixa passar gaire temps, els infants perden l’interès i posen en dubte els compromisos dels adults.
El rol de les persones adultes que acompanyen la participació
Però no només cal generar espais participatius, ser conscients del rol que tenim les persones adultes en l’acompanyament dels infants en aquests projectes és clau perquè el que succeeixi tingui un impacte real.
Al llarg del programa “Parlen els nens i nenes” les persones han tingut diferents rols. D’una banda, en el programa hi han intervingut mestres i famílies que han participat en els diàlegs i, per tant, han rebut les propostes dels infants, han dialogat i els han fet un retorn en forma de compromís per a tirar endavant alguna proposta. D’altra banda, també ha estat important el paper de les persones que han dinamitzat les sessions del programa.
En aquest sentit, un aspecte que des dels Altaveus d’Infants a les Escoles s’ha tingut molt present des del seu disseny fins la dinamització i implementació ha estat que les persones adultes implicades vetllessin per garantir el benestar i l’aprenentatge tant grupal com individual. En aquesta línia, les persones que facilitem projectes de participació infantil acompanyem els grups d’infants a:
- Ser conscients del seu propi nivell de benestar. Aprofitar l’oportunitat de parlar d’aspectes prioritaris com els que apareixen a l’Agenda dels Infants per interpel·lar els nens i les nenes i donar-los l’oportunitat per observar la seva realitat subjectiva, així com la dels altres companys i companyes.
- Escollir enfocar-se cap al benestar, tant a títol individual com de forma grupal. Adonar-se que tothom vol sentir-se bé i prendre la decisió de fer el possible per sostenir el benestar transformant el malestar.
- Prendre responsabilitats envers el seu benestar i també el dels altres.
- Explicar totes aquestes inquietuds: a quantes més persones arribem, molt millor.
Un segon aspecte prioritari ha estat procurar, en paraules de Tonucci (1996), donar als infants el paper de protagonistes, concedir-los la paraula, permetre que s’expressin. Alhora, les persones adultes hem de saber escoltar, hem de sentir el desig d’entendre’ls i tenir la voluntat de prendre seriosament en consideració tot allò que ens diuen els nens i nenes. Cal estar convençuts que els infants tenen coses a dir-nos i a oferir-nos, i que aquestes coses són diferents de les que sabem les persones adultes. Nosaltres creiem, com Tonucci, que ningú pot representar els infants sense preocupar-se de consultar-los, escoltar-los i fer-los partícips de les decisions, per tant, hem d’aprendre a tenir en compte les seves idees i les propostes que ens facin.
Així, per afavorir una participació real de la infància, cal que fomentem espais d’expressió dels infants, ajudar-los a alliberar-se dels estereotips o de les respostes apreses dels adults i animar-los a ser atrevits perquè manifestin les seves necessitats i busquin solucions creatives. Es tracta d’aconseguir que s’expressin amb tota la creativitat i imaginació de què siguin capaços, sense fer-los dir el que nosaltres volem sentir i sense judici. D’altra banda, hem de poder entendre els infants i anar més enllà de la simplicitat aparent de les seves propostes. Només així aconseguirem que les idees que expressin ens ajudin a conèixer i poder tenir en compte les seves necessitats per tal que les escoles i la ciutat esdevinguin millors per a tothom.
El rol de les persones adultes que reben la participació: què passa en els diàlegs entre infants i adults?
Per altra banda, cal tenir en compte tots aquests aspectes com a persones acompanyants o facilitadores d’aquests espais de vegades no és suficient, perquè en la participació hi intervenen també altres adults i el paper que aquests agafin, com a interlocutors, també condiciona la vivència de la participació: en el desenvolupament dels Altaveus d’Infants a les Escoles hem pogut observar al llarg dels diàlegs que s’han tingut amb docents i famílies que bona part dels adults duen a terme les bones pràctiques que s’han comentat en les línies anteriors, però també ens hem trobat amb la repetició d’alguns patrons, que volem destacar per seguir-ne aprenent:
- respondre a les demandes dels infants amb arguments de l’estil “i vosaltres què?”, és a dir, aquells que desacrediten les propostes dels infants apuntant a comportaments d’aquests que són contradictoris a allò que demanen.
- tendeixen a posar-se a la defensiva davant les idees dels infants, especialment quan aquestes són crítiques amb algun aspecte que interpel·la els adults, com hem vist amb propostes relacionades amb la millora del dia a dia a les escoles.
- Puntualment, alguns docents s‘han pres les demandes com una crítica directa a la seva feina.
- acostumen a insistir amb les coses que ja s’estan fent o a explicar detalladament perquè les coses es fan d’una manera i no de l’altra, una justificació que no aporta res al procés participatiu i impedeix que es pugui avançar.
- alguns adults se senten incòmodes perquè els és difícil dialogar amb els nens i nenes, i els demanen constantment que s’expliquin millor i que aprofundeixin en les seves demandes.
Aquestes observacions ens fan pensar que pot haver-hi certa desconfiança de les persones adultes en les capacitats dels infants, i van totalment en oposició als principis de la participació per la seva influència en la impossibilitat d’aconseguir un diàleg realment horitzontal entre les parts, sense les interferències que suposen els rols de poder preestablerts.
És clau, doncs, poder incidir en com els adults estem presents, escoltem i acompanyem, si cal, aquests processos. Tonucci ho explica molt bé: perquè l’infant pugui esdevenir realment un agent de canvi és important que ajudem els adults a desenvolupar una nova sensibilitat, per tal que adquireixin la capacitat d’entendre la realitat dels infants, les seves exigències i les mancances que té la ciutat respecte de les necessitats dels nens i nenes.
L’experiència dels diàlegs que s’han dut a terme en el marc dels Altaveus d‘Infants a les Escoles ens reforcen aquesta idea. Per això, després dels primers diàlegs, i veient les situacions que s’estaven donant, s’ha elaborat una petita guia per als adults per reforçar que prenguin un paper el més facilitador i sensible possible amb el procés d’aprenentatge i participació que s’està produint, i que inclou les idees següents:
- Escolta’ls com a experts
- El teu paper avui és escoltar, respondre preguntes i fer aportacions
- Avui us demanem que penseu, com a adults, quina part us toca
- Mostra interès en el diàleg
- Si feu preguntes, que no siguin personals i individuals
- Agafeu un compromís per tirar endavant alguna de les seves propostes
Hem pogut veure que en les escoles on els diàlegs han funcionat millor -perquè els adults no repetien els patrons mencionats anteriorment i integraven aquestes indicacions-, els infants han valorat molt positivament la seva participació en el projecte. Així, aquests infants, a més d’observar canvis en el seu entorn, afirmaven haver après molt durant el projecte (a participar, a guanyar seguretat, a entendre les necessitats dels altres, a treballar en equip, etc.) i haver entès la capacitat i el dret dels nens i nenes a opinar i fer escoltar la seva veu.
Estem preparades per escoltar la veu de la infància?
Tot i que avui ens toqui parlar dels aspectes de millora, la vivència del programa “Parlen els nens i nenes” ha resultat completament enriquidora i no volem tancar aquest text sense expressar el nostre més profund agraïment a totes les persones, infants i adults, que s’han assegut a dialogar per tal d’avançar en la millora del benestar dels nens i nenes. Amb tot, aquesta experiència ens posa de manifest que encara queda feina a fer, ja no només amb els infants, sinó també, i potser sobretot, amb les persones adultes. Estem preparades per escoltar la veu de la infància?
Autoria:
Clara Presas Bassa, Adrià Santaolalla Elias i Laura Torrella Llauger, membres d’Equip SEER (Salut i Educació Emocional) i part de l’equip de dinamització dels Altaveus d’Infants.
