Butlletí 48 Juny 2023

Els infants i adolescents són qui més pateixen la crisi de l’habitatge, que provoca impactes profunds, transversals i que afecten a totes les dimensions de la seva vida: materials, relacionals, educatius i de salut, tant física com mental. Calen solucions estructurals en el mercat de l'habitatge i repensar les maneres d'atendre'ls i acompanyar-los, tenint en compte el seu dret a l'arrelament comunitari. La jornada ha servit per fer una foto quantitativa i qualitativa dels impactes de la inseguretat residencial en la infància.  (CAT)(CAST)

El laboratori de recerca "Inseguretat residencial i infància" que hem dut a terme des del 2018 fins al 2022 ha tingut dues parts diferenciades. D'una banda, una etnografia seguint el cas de 20 famílies de Ciutat Vella amb més de 600 hores d'observació directa i entrevistes a diferents professionals i representants de moviments socials. De l'altra, una recerca quantitativa amb una actualització de diferents indicadors relacionats amb la crisi de l'habitatge i la infància.

Posem a disposició els 3 documents resultants de la recerca:
- Informe de l'etnografia (recerca qualitativa)
- Informe de dades (recerca quantitativa)
- Resum executiu dels informes i de la jornada (mirada creuada quanti-quali)

(CAT)(CAST)

Per acabar la jornada "Infància i habitatge a Barcelona" hem fet una projecció i col·loqui posterior de la pel·lícula En los márgenes (Juan Diego Botto, 2022) que retrata de manera colpidora la crisi de l'habitatge i els seus efectes en els nens i nenes, la importància dels moviments veïnals i socials i com la lluita està totalment feminitzada. La pel·lícula s'inspira en els casos que van formar part de l'estudi "Te quedarás en la oscuridad" (PAH-Madrid; Enclave de Evaluación i Qiteria, 2016). Una d'elles és la història de la família d'Angelines Díaz, que ens ha acompanyat durant la jornada i el col·loqui. Si no l'heu vist encara, us la recomanem!

En aquesta entrevista amb Ricard Gomà a Catalunya Metropolitana, el director de l'Institut Metròpoli reflexiona sobre els reptes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Gomà fa un repàs als dèficits de les polítiques d'habitatge i explica com, en molts casos, la mobilitat que hi ha a l'Àrea Metropolitana són en realitat desnonaments silenciosos, produïts per l'augment de preu dels habitatges de lloguer. De fet, Gomà situa els llogaters, els infants i les persones migrants com els col·lectius més vulnerables i que més van patir la crisi per la covid-19. I és que, com sempre, plou sobre mullat.

Els nens i nenes tenen molt a dir sobre la crisi de l'habitatge i sobre els desnonaments, tan si els pateixen com si veuen els seus amics i amigues patir-los. És per això que l'Ajuntament de Barcelona va encarregar al grup Xiula que fessin la cançó Stop desnonaments a partir d'un procés de cocreació amb infants de 6 escoles de Ciutat Meridiana, el Raval, Torre Baró i Vallbona. El vídeoclip resultant és commovedor i s’emmarca en un procés de revisió dels protocols i les formes d’acompanyar a famílies i infants des dels diferents serveis del territori en el que s’han generat materials diversos (guies, contes, cançons...).

Destaquem l'informe "Vivienda para vivir: de mercancía a derecho", fet per Future Policy Lab i en el qual ha col·laborat com a revisor extern l'investigador de l'Àrea de Cohesió Social i Urbana de l'Institut Metròpoli, Fernando Anton Alonso. Aquest informe recull una breu panoràmica de les tendències de la política d'habitatge europea des de la Segona Guerra Mundial, fa un diagnòstic dels problemes del sistema d'habitatge espanyol actual i proposa un seguit de recomanacions per garantir el dret a l'habitatge.

L'informe etnogràfic "Impactes de la crisi de l'habitatge en les vides dels infants i els adolescents" analitza els impactes qualitatius de la crisi de l’habitatge en les vides de les nenes, nens i adolescents de la ciutat, uns impactes profunds i que es donen en totes les esferes de la vida. Realitzat per l’antropòloga i investigadora col·laboradora de l’Institut Infància i Adolescència, Miryam Navarro, l’estudi s’ha fet durant 4 anys (2018-2022) seguint a una vintena de famílies amb infants que viuen i pateixen els efectes de la inseguretat residencial al districte de Ciutat Vella de Barcelona. L’informe acaba amb unes recomanacions per millorar l’atenció a la infància en situació d’inseguretat residencial.