Butlletí 30 Maig 2020

Coincidint amb el 28 de maig, Dia internacional del joc, publiquem un article a Elcrític.cat sobre com l'espai públic garanteix necessitats vitals de la infància i iguala oportunitats de joc i salut. Destaquem 3 funcions de l’espai públic (salut, vida comunitària i igualtat d’oportunitats de joc), apuntem la mirada adultocèntrica en la gestió de la pandèmia i, també, la bona posició de partida de Barcelona per repensar i reconquerir l'espai públic a partir de mesures com el Pla del joc a l'espai públic. (+)

El 2018 vam dur a terme un procés de cocreació amb infants de dos parcs de Barcelona en el marc de l’elaboració i definició del Pla de joc a l’espai públic. Ara, publiquem una Eina de cocreació d’espais lúdics amb infants i adolescents, ua guia pràctica amb totes les fitxes d’activitats i materials necessaris per impulsar nous processos de cocreació que millorin les oportunitats de joc a l’espai públic. (+)

Publiquem el Dades Clau d'Infància i Adolescència de Barcelona 2019, un informe que aporta una visió integral a les condicions amb què els infants i adolescents viuen i creixen a la ciutat. Sense pretendre-ho inicialment, l’informe 2019 ens aporta un retrat de les condicions abans de la Covid-19 i serà un bon punt de partida per veure els impactes de la crisi social que s’està derivant de la pandèmia en les vides i drets de la infància. Disponible l'informe i el resum format revista.

En la nostra missió d’acompanyar l’administració aportant dades i coneixement (tant propi com d’altri) fem un seguiment de les iniciatives de recerca de diferents grups d'investigació d'universitats catalanes i espanyoles. L'objectiu és conèixer i analitzar com la Covid-19 i la seva gestió està impactant en les vides dels nens, nenes i adolescents. Recull de recerques i principals resultats al web. (+)

El Grup d'Igualtat d'Oportunitats del Consell Municipal de Benestar Social, coordinat per l'Institut Infància i Adolescència, ha organitzat dues xerrades per recollir mirades, valoracions i propostes en relació a la gestió de la Covid19 amb perspectiva d'infància. Una d'elles amb Jaume Funes, a partir dels aprenentatges de la crisi del 2008, i l'altra amb nois i noies del Grup Altaveu per recollir les seves veus.

Quan els infants i adolescents no podien sortir al carrer, Infancia confinada va promoure una consulta en línia per saber com estaven vivint el confinament (425 infants i adolescents participants). Els infants van expressar la necessitat urgent de sortir a l’espai públic i, sobretot, preocupació davant la possibilitat que algun familiar emmalaltís per coronavirus i també davant una possible pèrdua de feina per part dels seus pares i/o mares. Els infants que no disposen d’un espai obert a la llar s'han avorrit més i els que no han pogut passar el temps que voldrien amb els seus pares i/o mares estan menys satisfets amb la seva vida durant el confinament.

Heike Freire ha dedicat bona part dels seus treballs a destacar el paper essencial de la naturalesa en l’educació dels infants (Educar en verde) i la necessitat d’obrir l’escola a l’entorn. El confinament estricte dels infants durant 6 setmanes han fet que Freire fos especialment reivindicativa en temps de #Coronavirus i en la necessitat de preservar els drets dels infants. Destaquem les més de 20 propostes per una gestió més empàtica de la crisi amb els nens i nenes que evidencien que una altra gestió de la crisi és possible.

Amb l’edició 2019 de l'informe Dades Clau d'Infància i Adolescència a Barcelona llencem per primera vegada un resum de l’informe com a revista online, un format digest que es llegeix amb molt poca estona. A partir de 23 preguntes, es fa un repàs a les principals dades de context sociodemogràfic; educació; salut; temps, relacions i ciutadania; pobresa, exclusió i desigualtats; i violències, risc social i protecció. Són 6 dimensions per tenir una visió integral de les vides dels infants i adolescents a la nostra ciutat.