Recerca social d’urgència: com la crisi de la Covid-19 està impactant en les vides dels infants?

06/05/2020

(NOTA SOBRE L’ACTUALITZACIÓ DEL SEGUIMENT: l’última actualització d’aquesta notícia és amb data 29/09/2020. A partir d’aquí, les noves recerques identificades així com les conclusions d’aquelles recerques que a finals de setembre no havien publicat resultats encara, es poden consultar en l’informe d’avançament de resultats)

 

Diferents iniciatives de recerca estan analitzant com la Covid-19 i la seva gestió, en especial com el confinament tan estricte de les primeres setmanes, ha afectat i impactat en les vides dels nens, nenes i adolescents. Es tracta del que podríem anomenar “recerca social d’urgència”, iniciatives que s’han posat en marxa en molt poc temps, vistes les circumstàncies excepcionals i preveient les conseqüències que tenen i tindran en les vides i els drets en la infància i l’adolescència.

D’acord amb la nostra missió d’aportar dades i coneixement (tant propi com d’altri) que pugui orientar la presa de decisions que afecten a la infància i seguint els nostres principis d’actuació, fem un recull de les recerques sobre les conseqüències en la infància de la Covid19 i la crisi social que se’n deriva (a nivell català i espanyol).

D’aquesta manera, fem un pas més, així, en el seguiment inicial d’articles i reportatges publicats als mitjans en relació a l’impacte de la crisi de la Covid-19 en els drets de la infància que vam fer durant el primer mes de confinament.

 

1) DRET A UN NIVELL DE VIDA DIGNA (art 27, CDI).

1. Enquesta de “Save the Children”: adreçada a famílies que es troben en situació de risc social per conèixer l’impacte de l’emergència en l’estat emocional i psicològic dels infants i adolescents

Iniciativa que afavoreix el principi de no discriminació perquè ofereix una intervenció especial per als infants en situació de risc social per motius econòmics (“A tu lado” del programa de Lluita contra la pobresa infantil).

Iniciativa promoguda per: “Save the Children”.
Mitjà i dates: entrevista telefònica a les famílies del programa (des de la setmana del 16 de març fins a la setmana del 6 d’abril).
Àmbit: Espanya amb cobertura inicial catalana (i enquestes similars a Alemanya, Finlàndia, Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit) .
Conclusions destacades. A partir de les 1.350 famílies consultades a Espanya, la bretxa digital (accés a internet o equips actualitzats) dificulta l’acompanyament en tasques escolars per part de les famílies (també hi ha dificultats per l’idioma recolzades per germans/es de més edat). No totes les famílies disposen d’un espai ampli a la llar o de llum natural i no realitzen activitat física o lúdica. Durant la primera setmana, la majoria de les famílies consultades ja havien vist afectada la seva situació laboral. Conseqüentment, els nivells d’estrès i els problemes de convivència augmenten durant el confinament, amb afectes negatius sobre l’estat emocional i psicològic dels infants i adolescents.

 

2. #InfanciaConfinada: consulta a nens, nenes i adolescents per conèixer com han viscut la situació de confinament

Iniciativa que afavoreix el principi de participació perquè els infants i adolescents són els informants clau.

Iniciativa promoguda per: equip de recerca d’Infància Confinada (Marta Martínez, Iván Rodríguez i Gabriela Velázquez) amb el suport de “Enclave de Evaluación y Enfoque de Derechos Humanos”.
Mitjà i dates: enquesta en línia a través de les xarxes socials digitals (des del 21 de març fins al 7 d’abril).
Àmbit: Espanya amb cobertura inicial catalana (i amb adaptacions posteriors a Uruguai, Xile, Argentina, Ecuador i Mèxic).
Conclusions destacades. 425 infants i adolescents han aportat els seus punts de vista sobre les conseqüències del confinament en les seves vides. Convertint-se en un esdeveniment estressant en les seves vides, els que no disposen d’un espai obert a casa seva l’han viscut amb més avorriment. La por principal ha estat que alguna persona de la seva família emmalaltís o morís pel coronavirus, però també s’han amoïnat per la possible pèrdua de feina per part de les famílies. Els menys satisfets amb la seva vida durant el confinament són els que no han pogut passar el temps que voldrien amb els seus pares o mares. També expressen la necessitat urgent de sortir de casa a l’espai públic.

 

3. Enquesta “Habitant en confinament”: preguntes sobre les condicions d’habitabilitat dirigides a ciutadans d’entre 14 i 99 anys (possible anàlisi en clau de famílies perquè es pregunta si els adults tenen fills a la llar)
Iniciativa promoguda per: Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), integrat a l’IERMB, en col·laboració amb l’Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AUS) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Mitjà i dates: enquesta en línia a través de les xarxes socials digitals (des del 6 de maig-7 juliol).
Àmbit: Catalunya i altres, tot i que l’anàlisi dels informes es focalitza a l’àmbit metropolità de Barcelona.
Conclusions destacades. El primer informe, sobre la negociació de les hipoteques i els lloguers, posa de manifest que, a un 42,9% de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona, la crisi per la COVID-19 va provocar un deteriorament de la seva situació econòmica en els primers mesos de confinament. L’impacte de la crisi va ser major per a les llars que viuen en lloguer, ja que comptaven amb uns ingressos inferiors a la mitjana abans de la crisi. Un 8,8% de les llars que viuen en lloguer van sol•licitar-ne una pròrroga, mentre que un 4,2% de les llars propietàries que paguen hipoteca van sol•licitar un ajornament del pagament. El segon informe tractarà sobre les condicions d’habitabilitat.

 

4. SOLIVID: projecte col·lectiu per a la construcció d’un mapa col·laboratiu i d’un banc de recursos online sobre les iniciatives solidàries davant la crisi del COVID-19

Iniciativa promoguda per: Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i Grup de Recerca Energia, Territori i Societat (GURB).
Mitjà i dates: construcció col·lectiva d’un mapa de recursos online (des del 8 d’abril-en curs).
Àmbit: Catalunya (amb abast internacional).
Conclusions destacades. El mapa construït recull més de 1.000 iniciatives solidàries davant la crisi per la COVID-19, 300 de les quals dins l’àmbit català i 125 a la ciutat de Barcelona. Els suports als infants i adolescents en risc vertebren les iniciatives solidàries identificades a Catalunya i la ciutat de Barcelona, ja que pràcticament totes les iniciatives identificades tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona donen suport a la població d’entre els 0 i 17 anys en situació de risc social, ja sigui d’una forma més directa o bé indirecta a partir de l’acompanyament de les famílies vulnerades amb la recaptació i/o distribució d’aliments.

 

5. #CovidUnder19, Life Under Coronavirus survey for children: enquesta dirigida a infants i adolescents d’entre 8 i 17 anys

Iniciativa promoguda per: Eurochild amb la participació d’infants i adolescents.
Mitjà i dates: enquesta en línia a través de les xarxes socials digitals (des del 28 de maig fins al 31 de juliol).
Àmbit: internacional (incloent Espanya).
Conclusions destacades. Els resultats encara no estan disponibles.

 

6. Models d’educació i cura de 0-3 anys: enquesta per a mares d’infants nascuts entre 2016 i 2019

Iniciativa promoguda per: IGOP amb el suport de RecerCaixa (projecte de recerca definit abans de la Covid19 i adaptat per respondre a les necessitats i problemes actuals).
Mitjà i dates: enquesta en línia a través de les xarxes socials digitals (des del 17 de juny-en curs).
Àmbit: Catalunya.
Conclusions destacades. Els resultats encara no estan disponibles.

 

2) DRET A L’EDUCACIÓ I OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ  (art 28 I 29, CDI)

7. Desigualtats d’Aprenentatge en Confinament: enquesta adreçada a famílies amb infants i joves d’entre 3 i 18 anys escolaritzats entre P3 i l’educació postobligatòria

Iniciativa promoguda per: equip investigador del grup de recerca “Globalisation, Education and Social Policies” (GEPS) del Departament de Sociologia de la UAB (Sheila González i Xavier Bonal).
Mitjà i dates: enquesta en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (setmana del 23 de març fins al 30 de març).
Àmbit: Catalunya.
Conclusions destacades. Es constata la diversitat de situacions de l’aprenentatge en confinament: el nivell de renda de les famílies condiciona l’accés a la tecnologia i aquest accés té a veure amb les hores dedicades al treball escolar. Pel que fa a l’aprenentatge formal, els centres concertats-privats van reaccionar de manera més intensiva que els públics pel que fa a tasques escolars i interacció amb l’alumnat. A més, acompanyen més les mares i qui té estudis universitaris, essent destacable que les mares amb menys estudis justifiquen l’absència de suport per la manca de coneixements. Pel que fa a l’aprenentatge informal en família, els infants i joves dediquen el temps a casa a activitats diferents en funció del capital instructiu familiar (amb menys capital: pràctica de videojocs, miren programes televisius educatius i fan activitats proposades a les xarxes socials digitals; més capital: acompanyament en la lectura, pràctica d’idiomes i activitat esportiva).

 

8. Recerca escoles confinades: adreçada a docents del sistema no universitari de Catalunya
Iniciativa promoguda per: equip investigador del grup de recerca “Globalisation, Education and Social Policies” (GEPS) del Departament de Sociologia de la UAB (Judith Jacovkis i Aina Tarabini).
Mitjà i dates: enquesta en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (des del 6 d’abril fins al 24 d’abril).
Àmbit: Catalunya (amb possible anàlisi comparada a nivell internacional)
Conclusions destacades. L’informe sobre la segregació educativa mostra que a l’escola pública hi ha el doble d’alumnat amb contextos socioeconòmics desafavorits i manca de recursos tecnològics i suports familiars per realitzar les tasques escolars (respecte de l’escola concertada). Malgrat la innovació pedagògica a pràcticament tots els centres educatius, el volum de recursos tecnològics emprats per les escoles abans del confinament era baix en termes quantitatius i 1 de cada 10 docents diu que, al seu centre, la innovació pedagògica és incipient o inexistent (sobretot a l’escola pública). L’informe sobre la docència en el context arran de la Covid-19  mostra l’augment del temps dedicat a les tasques vinculades amb la funció durant el confinament obligatori generat per la Covid-19. L’augment del temps dedicat a la funció docent es compagina amb les tasques domèstiques i de cura de les persones, essent les dones docents qui se situen en una situació especialment complexa per abordar el teletreball durant el confinament. Així mateix, el teletreball s’ha viscut amb desconcert per la majora de docents.

 

9. Davant de crisis globals, transformar l’educació: Consulta a docents

Iniciativa promoguda per: Edualter, associació especialitzada en educació crítica i transformadora, membre de la Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global
Mitjà i dates: enquesta en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (des del 7 de maig-en curs).
Àmbit: Catalunya.
Conclusions destacades: Els resultats encara no estan disponibles.

 

3) DRET A LA SALUT I ELS SERVEIS SANITARIS (art 24, CDI)

10. Estudi sobre confinament i salut en població infantil: qüestionari adreçat a pares, mares i tutors/es legals

Iniciativa promoguda per: Grup de Recerca en Determinants Socials de la Salut i Canvi Climàtic (OPIK) de la Universitat del País Basc amb la col·laboració del Centre d’Investigació en Salut Laboral (CiSAL) de la Universitat Pompeu Fabra.
Mitjà i dates: enquesta en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (des del 6 d’abril-en curs).
Àmbit: Espanya amb cobertura inicial catalana.
Conclusions destacades. Les dades preliminars sobre l’impacte del confinament en la salut dels nens i nenes entre 3 i 12 anys identifiquen tres elements principals que amenacen la salut dels infants: no disposar d’espais exteriors a les llars, estar un temps excessiu davant de pantalles i no realitzar activitat física. Es constata que el nivell educatiu dels pares i mares condiciona els hàbits de salut durant el confinament: quan el nivell d’estudis dels progenitors és menor, més exposició a pantalles, menys activitat física i menys consum de fruita o verdures. A més, gairebé la meitat dels infants ha vist deteriorada la seva salut durant el confinament (física, emocional i qualitat de vida en general).

 

11. Qüestionari d’adhesió a la dieta mediterrània, activitat física i son durant època de confinament per la pandèmia COVID-19 en població infantil i juvenil: qüestionari adreçat a pares, mares i tutors/es legals

Iniciativa promoguda per: equip de l’Hospital HM Nens, de Barcelona.
Mitjà i dates: enquesta en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (des de l’11 d’abril-en curs).
Àmbit: Catalunya.
Conclusions destacades. Els resultats encara no estan disponibles.

 

12. Estudi per detectar infants i adolescents que necessiten suport psicològic per l’aïllament social: recerca adreçada a pares, mares i tutors/es legals

Iniciativa promoguda per: equip investigador del Grup AITANA, Universitat Miguel Hernández d’Elx (Mireia Orgilés i José P. Espada).
Mitjà i dates: ús de servei d’un projecte de recerca finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació per avaluar i tractar infants amb problemes emocionals (programa “Super Skills”); adaptació i obertura d’una enquesta en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (des del 30 de març-en curs); qüestionaris setmana a setmana durant la quarantena i un mes després.
Àmbit: Espanya amb cobertura inicial catalana (amb anàlisi comparada amb Itàlia)
Conclusions destacades. Els primers resultats mostren que les famílies van percebre canvis en l’estat emocional i en els comportament dels seus fills/es durant la quarantena. Les manifestacions més freqüents van ser dificultat per concentrar-se, avorriment, irritabilitat, inquietud, nerviosisme, sensacions de solitud, inquietud i preocupacions. A més, els infants i adolescents van estar davant les pantalles amb més freqüència, van dedicar menys temps a fer activitat física i van dormir més hores. Així mateix, en situacions familiars amb més dificultats i estrès, els pares i mares informen de problemes emocionals més greus en els seus fills/es. Amb aquesta aproximació es reforça el deure de detectar els infants i adolescents que necessiten suport psicològic com més aviat millor per evitar impactes greus a mitjà i llarg termini.

 

13. Enquesta epidemiològica sobre confinament i salut pediàtrica de COVID-19: adreçada a famílies amb fills/es a casa (tant als pares i/o mares com a infants i adolescents d’entre 7 i 16 anys)

Iniciativa promoguda per: equip investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal); investigador principal: Quique Bassat.
Mitjà i dates: enquesta en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (15 juny-en curs).
Àmbit: Catalunya (amb possibilitat de resposta d’altres àmbits territorials).
Conclusions destacades: Els resultats encara no estan disponibles.

 

14. Emocions i Conducta durant la COVID-19 (EmCoVID19): recerca adreçada a pares, mares i tutors/es legals

Iniciativa promoguda per: Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona.
Mitjà i dates: reclutament de participants mitjançant difusió a través de xarxes socials digitals (maig i juny), seguiment mensual entre els mesos de juliol i setembre (qüestionaris online de 10-15 minuts de durada).
Àmbit: Catalunya.
Conclusions destacades. Els resultats encara no estan disponibles.

 

15. Estudi sobre l’impacte emocional del Covid-19 en infants i adolescents: qüestionari adreçat a infants i adolescents que cursin des de 1r d’educació primària fins a 2n de Batxillerat

Iniciativa promoguda per: Projecte Òrbita en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili i l’eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya.
Mitjà i dates: qüestionar en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (des de 29 de maig-30 de juny).
Àmbit: Catalunya.
Conclusions destacades. Els resultats encara no estan disponibles.

 

4) DRET A L’ACCÉS A UNA INFORMACIÓ ADEQUADA (art 17, CDI)

16. Projecte sobre fonts d’informació sobre el coronavirus: qüestionaris dirigits a infants i adolescents, així com a pares, mares i tutors/es legals

Iniciativa promoguda per: equip de l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona.
Mitjà i dates: enquesta en línia amb difusió a través de les xarxes socials digitals (del 5 al 15 de maig).
Àmbit: Catalunya.
Conclusions destacades. Els resultats encara no estan disponibles.

 

5) DRET AL JOC, AL DESCANS, A L’OCI I A LA CULTURA (art 31, CDI)

17. Enquesta sobre els usos del temps i el confinament: qüestionari dirigit a població amb ciutadania espanyola, de 16 i més anys resident a Catalunya (possible anàlisi en clau de famílies perquè es pregunta si els adults tenen fills a la llar)

Iniciativa promoguda per: Centre d’Estudis d’Opinió
Mitjà i dates: qüestionari online amb procediment de mostreig “bola de neu” (des del 4 fins al 15 de maig).
Àmbit: Catalunya
Conclusions destacades: La majoria de les persones enquestades durant el confinament creu que el teletreball permet conciliar millor el temps. 4 de cada 10 persones enquestades viuen a llars amb parella i fills/es, de forma proporcional i representativa de la població general. D’una banda, la majoria respon que ell/a i la seva parella són corresponsables de la realització de les tasques de cura dels fills/es abans del confinament i ara, tot i que les dones ho afirmen en menor mesura que els homes, dient que elles hi dediquen més temps. A la mostra enquestada, no s’aprecia que hi hagi fills/es que hagin ajudat a fer les tasques domèstiques en el confinament ni si les relacions amb els fills/es han empitjorat. De l’altra, les dones, les quals han treballat a distància en un percentatge molt superior que els homes, són qui s’han ocupat principalment de les responsabilitats escolars dels fills/es durant el confinament, amb suports per part dels pares en algunes situacions.

 

18. L’impacte de les pantalles en la vida familiar durant el confinament: qüestionari adreçat a pares, mares i tutors/es legals

Iniciativa promoguda per: Empantallados.com i GAD3, amb cofinançament de la Comissió Europea.
Mitjà i dates: qüestionari online com a continuïtat d’estudis anteriors (des del 6 fins al 8 de maig).
Àmbit: Espanya amb cobertura inicial catalana
Conclusions destacades: En termes generals, l’estudi constata que, durant el confinament, l’ús de les pantalles o l’entreteniment digital va augmentar considerablement entre les famílies amb fills. La millora de la percepció de la tecnologia a les llars amb fills es dona quan el teletreball ha permès conciliar la vida familiar i laboral dels pares i mares, a més de quan hi ha hagut espais per parlar amb els infants i adolescents sobre la tecnologia i els seus conflictes (educació digital, hàbits de desconnexió, relació amb els altres a través d’internet…). L’estudi finalitza amb algunes reflexions sobre els canvis en el sistema educatiu després de la Covid-19, la major importància del teletreball en el mercat laboral i un món amb un protagonisme creixent de les pantalles.

 

6) DRET A SER PROTEGIT DE QUALSEVOL FORMA DE VIOLÈNCIA O MALTRACTAMENT (art 19, CDI)

19. Covid i Infància: enquesta dirigida a entitats que atenen infants i adolescents, especialment aquells que es troben en una major situació de vulnerabilitat

Iniciativa promoguda per: UNICEF Comitè Espanyol i Comitè Catalunya
Mitjà i dates: qüestionari online amb procediment de mostreig “bola de neu” (inici sense especificar-fins al 15 de juny).
Àmbit: Espanya amb cobertura inicial catalana.
Conclusions destacades. Amb la crisi de la covid-19 s’ha agreujat la situació de pobresa en què vivien moltes famílies, mai tantes famílies s’havien empobrit tant rapidament. La pèrdua de llocs de treball ha afectat especialment a les famílies amb menys formació acadèmica, en una situació laboral inestable i amb feines que requerien baixa qualificació. A part de la pobresa infantil, la covid-19 ha empitjorat també la vulnerabilitat dels nens i nenes tutelats, afectats per privacions materials i/o per la infraestructura dels centres de protecció, així com per l’accentuació de l’aïllament. Per altra banda, s’han incrementat els obstacles per protegir als infants que pateixen violència i tot apunta que els casos s’han incrementat. Ha augmentat també la bretxa educativa, especialment entre famílies migrants i amb pocs recursos. S’han visibilitat problemes de salut física i mental arran del confinament i la vivència d’aquesta crisi.

 

20. Benestar dels infants i adolescents en el sistema de protecció, quina valoració fan del confinament?: enquesta dirigida a tots els nois i noies d’entre 10 i 17 anys que viuen en centres residencials o d’acollida o en acolliment en família extensa

Iniciativa promoguda per: Liberi (Grup de recerca en Infància, Joventut i Comunitat) de la Universitat de Girona per encàrrec de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya (investigadora principal: Carme Montserrat).
Mitjà i dates: qüestionari online i voluntari (des de l’11 de juny fins al 10 de juliol).
Àmbit: Catalunya.
Conclusions destacades. Els resultats encara no estan disponibles (previstos per setembre de 2020).

Projecte relacionat