Butlletí 17 Gener 2018

Què sabem sobre com viuen els nens i nenes de la ciutat? Com es garanteix l’exercici dels drets dels infants i adolescents? Per donar resposta acurada a aquestes dues preguntes cal recopilar fonts, sistematitzar dades, crear indicadors i generar anàlisis periòdiques sobre les vides i els drets de la ciutadania dels 0 als 17 anys de la ciutat. Aquest és l’objectiu de l’Observatori 0-17 BCN, un programa encarregat per l’Ajuntament de Barcelona. (+)

Quants infants hi ha a la ciutat de Barcelona? Quin pes relatiu tenen? Quants a cada barri i districte? De quines edats? De quina nacionalitat? En quines estructures familiars viuen? Què en sabem de les seves condicions de vida? N’estan satisfets? Com a punt de partida de l’Observatori 0-17 BCN i a partir de les dades treballades en diversos projectes, compartim el document Dades clau de la infància i l’adolescència a Barcelona (desembre 2017). (+)

La franja verda amb les paraules “Camí escolar” pintada als passos de vianants propers a les escoles és el símbol més visible d’aquest programa de l’Ajuntament de Barcelona, però va molt més enllà d’això. A partir de l’avaluació que n’hem realitzat, compartim un post amb les idees principals dels límits i febleses detectades i de les propostes de millora en base a l’anàlisi. (+)

Què hi ha al voltant d’un pati escolar que obre portes al barri fora de l’horari lectiu i més enllà de la comunitat educativa? Com s’articula aquest programa de l’Ajuntament de Barcelona per afavorir l’accés a activitats de lleure ampliant l’espai públic disponible per al joc?  Quines són les seves debilitats i fortaleses i què es podria fer per millorar el projecte? S’explica en el resum executiu de l’informe d’avaluació. (+)

L’estudi publicat a Journal of Marrage and Family analitza el temps que pares i mares dedicaven a la criança el 1965 i el 2012, en 11 països de l’OCDE. En la mitjana global, les dones hi destinen avui el doble que fa 50 anys (104 minuts al dia) i els homes el triple, si bé continuen dedicant-hi menys temps (59 minuts diaris). A Espanya les dades són un mica inferiors a la mitjana (95 minuts les dones i 52 els homes). Ara bé, la recerca recorda com els usos del temps tenen a veure amb desigualtats de gènere i socials, i alerta sobre els riscos d’empitjorar la bretxa social arran de la "ideologia de la parentalitat".

No és fàcil trobar ciutats que impliquin els nens i nenes en la planificació urbana, malgrat que el fet que una ciutat sigui amable amb els infants és sinònim que també ho és amb la resta de la ciutadania. L’estudi Construyendo mejores ciudades con niños pequeños y sus familias analitza el cas de 21ciutats de 16 països durant els últims 50 anys i recull exemples de projectes innovadors que es podrien replicar a altres lloc del món. Malgrat que la tendència en aquest àmbit està canviant, l’informe reconeix que queda encara molt camí a fer.

Amb l’objectiu de facilitar que totes les escoles puguin treballar a l’aula el que significa el benestar i reflexionar sobre aquells aspectes que incideixen en el benestar infantil, posem a disposició la guia didàctica sobre benestar subjectiu. Es tracta del material que estem fent servir en el procés de retorn i els tallers participatius a partir dels resultats de l’Enquesta de benestar subjectiu, que van respondre 4.000 nens i nenes d’entre 10 i 12 anys de Barcelona.