(Article publicat originàriament a la revista Perspectives, de Rosa Sensat) Els baixos resultats d’aprenentatge dels infants i adolescents porten a qüestionar-nos què hauríem de fer millor com a societat del benestar que volem ser. Escoltant-los obtenim algunes idees d’acció per orientar els nostres esforços i il·lusions.
Els últims resultats PISA del nostre sistema educatiu ens han interpel·lat directament i han posat la qüestió educativa al centre de l’agenda pública. Una avaluació internacional com aquesta ajuda a sacsejar-nos cada tres anys, tot i que les avaluacions anuals de competències bàsiques ja apunten alguns punts febles del sistema. Per exemple, amb l’avaluació de 4t d’ESO del 2023 veiem que, dels adolescents que fan les proves, un de cada quatre obté el nivell baix de competència matemàtica (2 de cada 4 si comptem el nivell mitjà-baix), mentre que només el 15% obté el nivell alt, amb diferències més destacables per la complexitat dels centres educatius que la titularitat en si mateixa. Els resultats de matemàtiques són els més baixos de totes les competències avaluades a 4t d’ESO i són els que més empitjoren si mirem l’avaluació de 6è de Primària.
En perspectiva de drets i benestar, l’escola hauria de funcionar des d’una triple mirada compartida: com un espai d’aprenentatge, com un espai de convivència lliure de violències i també com un espai per a la participació ciutadana. Així ho explica el professor Huebner, un dels acadèmics més reconeguts sobre el benestar a l’escola. Es pot fer una lectura en aquest sentit de la Llei d’educació de Catalunya, però quan parlem de com millorar els resultats d’aprenentatge no tenim prou en compte que estar bé a l’escola i participar-hi ajuda a enfortir els processos d’aprenentatge dels infants. Tampoc no hem inclòs prou l’alumnat en el diàleg sobre com remuntar els resultats PISA. En aquest sentit, amb l’Agenda dels Infants (2a edició) elaborada per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Infància i Adolescència sabem com estan els infants i què demanen per millorar el seu benestar. Quant a la vida escolar, sabem que 3 de cada 10 no n’estan completament satisfets (el 8,7% n’està gens o poc i el 25,9% bastant, però no completament), amb valoracions més negatives per part dels infants amb necessitats educatives especials, els que creixen amb privació material o els que tenen orígens a l’estranger. Així es desprèn de l’Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona 2021, que han respost 5.000 infants d’entre 8 i 11 anys (de 3r a 6è de Primària).
La bona convivència a l’escola
En primer lloc, els infants demanen millorar les maneres d’ensenyar per passar-s’ho bé aprenent. Volen més recursos per a l’educació perquè tothom tingui el que necessita (més mestres i millors espais d’aprenentatge), i fer més sortides i activitats fora de l’escola per conèixer millor l’entorn. Aprendre llengües i matemàtiques amb més projectes artístics i d’educació física, així com fer experiments, treballs en grup i robòtica. Menys deures per fer a casa i amb una avaluació menys centrada en els exàmens i, si cal, personalitzada per als infants que ho necessiten. Saben que han de prestar atenció a classe i esforçar-se per aprendre, tot i que també voldrien que les famílies els motivin a estudiar sense fer-los sentir malament per les notes. Sentir que no estan sols en els estudis i ajudar-los perquè puguin ser el que vulguin ser en el futur.
En segon lloc, demanen sentir-se bé a l’escola i que sigui un espai on fer amics. La convivència a l’escola és una qüestió clau per aprendre sense dificultats o problemes afegits. Volen que les escoles tinguin cura de la seva socialització, amb més activitats per conèixer millor els altres alumnes i fer amistats, sense que ningú se senti sol. Apunten la necessitat de posar fi al bullying, amb més comunicació entre les escoles i les famílies, com també qüestions que poden venir des del «fora escola», però que s’haurien de poder tractar des de les escoles com a espai de vida dels infants: no permetre cap violència (vingui de dins o de fora l’escola), més ajuda emocional (rebre ajuda psicològica si la necessiten, si cal a través de l’escola) i més suports per utilitzar les pantalles (amb seguretat, per no enganxar-s’hi).
Ser partíceps en les decisions
Demanen que l’escola escolti les seves opinions i participar en les decisions que els afecten. Voldrien que tothom confiï més en ells per no sentir-se sobreprotegits i ser més autònoms. Que els equips docents els demanin l’opinió, per exemple, amb més assemblees o votacions per decidir coses relacionades amb l’aprenentatge, però també si cal posar-se bata o quan poden anar al lavabo.
Quan l’escola incorpora, en els projectes educatius, espais de diàleg per als infants amb la comunitat educativa, es pot vehicular una manera de prendre decisions conjuntament amb l’alumnat sobre qüestions que l’afecten directament. Per exemple, sobre espais tan significatius com són el pati, el menjador, les extraescolars o, fins i tot, si es podria reservar una estona perquè les famílies puguin entrar a l’aula i estar a l’escola. O, com també recull l’Agenda, sobre com treballar per la igualtat de gènere i contra el racisme, com implicar-se en la cura del medi o com voldrien educar-se a la ciutat (o el lloc on viuen).
Més enllà dels resultats d’aprenentatge, cal que el nostre sistema educatiu es pregunti com estan els infants a l’escola i si poden dir-hi la seva; i com tot plegat es pot acompanyar millor amb les famílies. No només l’evidència acadèmica, sinó el nostre coneixement col·lectiu (on hauríem d’incloure els infants), ens indica que caldrà prioritzar mesures en aquest sentit si volem millorar els resultats educatius i la vida de tothom.
