(Article publicat originàriament a Criatures.cat) Ja és hora d’escoltar els infants i acabar amb tots els eixos d’opressió que ens travessen per millorar el seu benestar. Ho diuen les mateixes nenes i nens a través de l’Agenda dels Infants, que ha donat veu –i ha fet d’altaveu– a moltes criatures de Barcelona, que han fet una radiografia clara de l’actualitat de la ciutat i del sistema educatiu. Amb els seus exemples i les seves demandes, ens parlen de les violències que pateixen, les quals es deriven dels sistemes que ens oprimeixen com a societat: el masclisme (les nenes estan menys satisfetes que els nens), el racisme (els infants d’origen estranger se senten menys satisfets que els altres), el capacitisme (els nens i nenes que tenen algun tipus de discapacitat estan menys satisfets) i el classisme (els infants que viuen en barris empobrits estan menys satisfets).
Això és el que veiem dia a dia a les aules, a les cases, al carrer… I us proposem posar consciència en com nosaltres, les persones adultes, podem reproduir o desmuntar aquestes violències i desigualtats, preguntant-nos per exemple, quantes vegades hem dit “Vaig a comprar al paki” o “al xino” en lloc de parlar de colmado o botiga? Quantes vegades hem demanat a un infant que agafi el llapis de color carn?
Segurament, la majoria hem dit aquestes frases o les hem sentit sense reparar en les seves implicacions. Us en proposem algunes més per pensar-hi:
“Vinga pugem per les escales que així cremarem el dinar”.Amb comentaris així sobre els nostres cossos o els de les altres persones, sense adonar-nos-en, reproduïm la pressió estètica i la grassofòbia. Aquesta norma també es reprodueix en els referents que els infants veuen als contes, pel·lícules, sèries o a moltes publicacions divulgatives, que sovint mostren cossos prims i forts, cosa que genera una violència estètica que fa molt de mal. Per pensar-hi, us recomanem la guia Som massa! Guia sobre grassofòbia en l’àmbit educatiu, de Magranes SCCL.
“Mira aquesta noia com va vestida, sembla que vagi provocant”. Les nenes i les noies aprenen que els seus cossos poden ser jutjats, comentats, envaïts i sexualitzats, i ho fan a través de la publicitat, comentaris, cançons tradicionals i d’altres elements de socialització. Per això proposem parlar d’aquestes violències, i també del bon tracte, límits i dret al propi cos. Us recomanem El soroll del silenci. Guia per abaixar el volum de les violències sexuals, de la Cooperativa Candela.
“Les nenes no fan res al pati, només parlen”. Aquesta frase simbolitza la infravaloració que fem de la cura, la intimitat, la vulnerabilitat, l’escolta, el diàleg i, de pas, de les nenes i les seves activitats. I les criatures saben com és d’important, i per això ens demanen més acompanyament emocional i espais de diàleg. A la guia Eines d’estar per casa per a famílies disposades a fer impensables les violències masclistes, elaborada per Vira Cooperativa Feminista, trobareu recursos i molt més.
Escoltar per aprendre
Totes aquestes pressions es fan paleses des de molt petites, i per això les criatures demanen trencar amb els estereotips de gènere, menys pressió sobre com han de ser, que tothom pugui jugar al que vulgui a l’hora del pati independentment del seu gènere i tenir referents que representin la diversitat de cossos.
Els infants de Barcelona ho tenen molt clar: desitgen ciutats, carrers i escoles que cuidin on sentir-se lliures i segures. Potser és el moment de deixar de dir “Sembles una nena petita“ com si fos una cosa dolenta. Potser és el moment de trencar definitivament amb la idea que “calladeta estàs més maca” i escoltar els infants per aprendre’n.
