Els patis escolars són espais privilegiats per garantir el joc, el contacte amb la natura i els aprenentatges a l’aire lliure

03/03/2021 Emma Cortés, Laia Curcoll

(Article publicat originàriament a Educa.barcelona) Els entorns naturals i l’aire lliure són de vital importància pel desenvolupament integral dels infants i adolescents, pel seu benestar físic i també social, mental i afectiu. No només el contacte amb la natura, també el temps de joc i relació a l’aire lliure. Fa temps que ho sabem i que des de l’àmbit de la recerca s’han generat evidències sobre aquests beneficis en la infància, però en els darrers mesos, amb la pandèmia per la covid-19 i les restriccions de mobilitat per fer-hi front, s’ha fet més evident que mai. Molts infants i adolescents han patit -i estan patint encara- les conseqüències de no poder disposar d’aquest espai exterior que permeti el joc i el contacte amb la natura i, especialment durant el confinament absolut de la infància la primavera del 2020, s’ha evidenciat com l’espai públic garanteix necessitats vitals de la infància i iguala oportunitats de joc i salut.

És cert que, amb el desconfinament, moltes grans ciutats, entre elles Barcelona, han reforçat les polítiques de recuperació de l’espai públic traient més espai als cotxes i posant-lo a disposició de la ciutadania, la qual cosa ha afavorit el joc espontani a l’aire lliure per part dels infants. Però seguim en un context de confinaments municipals o perimetrals intermitents i molts infants i adolescents, especialment aquells que viuen en espais urbans densament poblats, segueixen tenint restringit aquest accés als espais verds i naturalitzats que tants beneficis reporten en la seva salut, el seu desenvolupament i el seu benestar.

A més, el major risc d’aïllament que comporta viure en espais urbans no només és perjudicial durant una pandèmia com l’actual, sinó al llarg de tota la vida, sobretot si hi afegim la greu emergència climàtica a la que estem immersos a nivell mundial, on també les ciutats densament urbanitzades en surten més malparades que les zones més rurals.

Els perjudicis de tot plegat no només es fan evidents en la salut física de les persones (amb conseqüències com la manca d’exercici físic, l’augment de l’obesitat o sistemes menys reforçats) sinó que també es tradueix en problemes de salut mental o emocional (major aïllament social, addicció a les pantalles i dificultats per relacionar-se, entre d’altres) que afecten a tota la ciutadania i també als infants. A més, cal considerar les conseqüències específiques en la infància i l’adolescència com la manca de joc lliure, la sobreprotecció o la disminució de les possibilitats d’aprenentatge, ja que els espais rics en estímuls afavoreixen un joc divers, que per si sol esdevé font d’aprenentatges: hi competències per a la vida que com millor s’aprenen és jugant.

D’altra banda, cal tenir present que les oportunitats de joc a l’aire lliure i contacte amb la natura acaben sent molt diverses entre els infants i adolescents en funció de les característiques del municipi de residència, de les característiques del propi habitatge i/o del context socioeconòmic i cultural en el qual creixen i es desenvolupen els nens i nenes.

Així doncs, si el fet de disposar d’espais de joc a l’aire lliure que permetin el contacte amb la natura és una necessitat per al desenvolupament integral i saludable de tots els infants i adolescents; i si, en el context de les grans ciutats com Barcelona -i encara més en temps de pandèmia-, aquests espais no estan garantits per a tots els nens i nenes, què podem fer per revertir aquesta situació?

Els patis escolars, una oportunitat que no es pot deixar escapar

Les vies per avançar cap a una ciutat amb més oportunitats de joc a l’aire lliure són moltes, i una d’elles l’ofereixen els patis escolars. Els infants passen més de 2.300 hores al pati de la seva escola, com a espai de joc lliure, entre els cursos de P3 i 6è de primària (780 hores en cas que vagin a dinar a casa). A aquestes hores, hi hem de sumar les d’educació física i les activitats d’aprenentatge curricular que fan a l’aire lliure. Entre la comunitat educativa hi ha un clar consens en què el pati és un espai educatiu molt rellevant on, a més, convergeixen (o poden convergir) joc, natura i aire lliure. Malauradament, però, segons una estimació del Consorci d’Educació de Barcelona del 2019, només un 30% de centres educatius tenen patis adequats a criteris de jugabilitat, gènere i sostenibilitat. Així doncs, hi ha feina a fer encara.

Aquesta mirada del pati no és nova a Barcelona, col·lectius vinculats a l’educació i l’arquitectura com ara el grup de treball ‘Com està el pati’ de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, entre altres, fa anys que hi treballen. A més, s’han fet transformacions amb perspectiva de gènere, com la de l’Escola Drassanes, l’Escola Baró de Viver (premi Ciutat de Barcelona 2018) o l’escola La Farigola del Clot. També hi ha hagut patis millorats a iniciativa de la comunitat educativa, tant pels equips docents com per les AFA (la majoria amb subvencions municipals), és el cas de les transformacions de l’Escola Dovella o l’Escola la Maquinista (premi Barcelona Innovació Educativa 2018).

D’altra banda, s’han transformat recentment 11 patis escolars de la ciutat a partir del projecte de Refugis Climàtics (escoles Cervantes, Els Llorers, Ramón Casas, Ítaca, Poeta Foix, Rius i Taulet, Font d’en Fargas, Can Fabra, Poblenou i Vila Olímpica, i l’institut-escola Antaviana), unes transformacions, que s’emmarquen en el Pla Clima i que han aportat solucions tècniques rellevants per aprofitar els espais exteriors de les escoles com a palanca de canvi per a la lluita climàtica. En aquestes transformacions cal destacar el paper de la Xarxa d’escoles més sostenibles de l’Ajuntament de Barcelona, que fa més de 20 anys que treballa per a que la natura i la sostenibilitat formin part dels projectes de centre. Amb formació i acompanyament per a les transformacions dels patis, ha estat una de les impulsores del programa i també dona suport a la iniciativa estatal Patios por el Clima, que posa també el focus en el rol dels patis en la lluita contra l’emergència climàtica.

Aprofitant tot el bagatge i coneixement generat en les experiències prèvies, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona estan impulsant una transformació dels patis escolars de la ciutat. D’aquesta manera es posa en marxa un dels projectes tractors del Pla del joc a l’espai públic de Barcelona i s’amplien les actuacions del programa refugis climàtics a més escoles. El projecte ‘Transformem els patis’ s’impulsa amb l’objectiu d’assolir, l’any 2030, la fita que tots els patis escolars dels actuals centres educatius de primària de la ciutat siguin espais naturalitzats, coeducatius, inclusius i enriquidors per la diversitat de joc lliure que ofereixen. Així es va explicar el passat 15 de desembre a la jornada Transformem els patis: més naturalitzats verds, coeducatius i comunitaris, que va aplegar prop de 200 persones.

Per tal de transformar els patis de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona ha definit els 6 criteris per un bon pati a partir d’una recerca documental sobre experiències de transformació a nivell local i internacional feta per l’Institut Infància i Adolescència, i amb el consens i validació d’una quarantena de persones expertes del món educatiu, l’arquitectura, el joc, el verd, l’esport, l’accessibilitat, la perspectiva de gènere, l’acció comunitària i la salut. Així doncs, la infografia dels 6 criteris per a un pati naturalitzat, coeducatiu i comunitari serà un material de treball per a les escoles i els servirà com a marc a partir del qual podran definir els seus propis reptes per a la transformació del seu pati.

Com ha de ser un bon pati? 6 criteris per orientar les transformacions

Els patis escolars han de ser espais adients per al joc, espais educatius i d’aprenentatges a l’aire lliure, espais de salut i benestar, espais de socialització, espais comunitaris i espais verds que milloren la ciutat. Però fa temps que diferents estudis (des de l’arquitectura, la pedagogia o l’antropologia), així com les associacions de famílies estan posant de relleu que els patis escolars no són suficientment diversos ni adequats per al joc. No només pel que fa als elements naturals dels que disposen (molt pocs) sinó que el seu disseny no contribueix a trencar amb els rols de gènere, ni són suficientment inclusius. En general, els patis escolars són pobres en espais, dissenys i equipaments; sovint poc confortables i estimuladors i molt allunyats de la natura. El seu aprofitament com a espais d’educació i creixement de la sociabilitat, convivència, curiositat, descoberta i creativitat és poc significatiu si es compara amb el seu potencial. Les pistes esportives ocupen la part central i majoritària del pati i, a la resta d’espais, la proposta d’elements de joc variats és molt escassa.

Fruit d’un treball de recerca documental a nivell nacional i internacional i del contrast amb persones expertes, els criteris que la ciutat adopta com a marc per a la transformació dels seus patis, són els següents:

Ha de ser un espai valuós d’aprenentatge, coeducació i convivència dins de l’escola integrat en el projecte educatiu de centre, amb equitat de gènere en el joc, afavorint la gestió positiva dels conflictes, la inclusió i bona convivència entre infants de diferents capacitats, gèneres, edats i orígens; que busqui fer corresponsables els infants en la presa de decisions i en el manteniment i cura del pati.
Ha d’oferir diversitat d’ambients i activitats lúdiques, creatives i amb reptes; que garanteixi poder realitzar el màxim d’activitats lúdiques identificades en els 7 criteris per una ciutat jugable: lliscar, saltar, balancejar-se, córrer i rodar, amagar-se, experimentar, explorar, expressar-se, entre altres. Alhora, ha d’oferir espais per al joc actiu, semiactiu i tranquil, amb espais i materials atractius, estimulants i amb reptes per a totes les edats i capacitats, estimulant el joc autònom i divers sense dirigir-lo.
Ha de garantir el contacte amb la natura, amb el verd, la terra i l’aigua: ha de tenir més espais per la terra i la sorra que per al ciment, oferir contacte amb la vegetació ja sigui amb arbres, cobertes enjardinades, jardins verticals, jardins comestibles i d’olors, o bé jardineres i horts. Hi ha d’haver presència d’aigua, no només per beure, sinó també per jugar-hi i experimentar. I les estructures de joc que hi hagi han d’estar fetes amb elements naturals.
Ha de ser confortable, funcional i connectat amb l’entorn: ha de tenir espais assolellats a l’hivern i ombra a l’estiu, ha de tenir font, bancs i papereres, entre d’altres. A més, ha de permetre una bona circulació entre el pati i les aules i, sempre que sigui possible, facilitar un accés als lavabos sense haver d’entrar a l’edifici de l’escola per facilitar la logística quan el pati s’obri al barri fora de l’horari escolar.
Ha de tenir una distribució equilibrada dels espais on tots els jocs i activitats tinguin espais de qualitat i amb perspectiva de gènere, perquè hi convisquin activitats amb diferents nivells de moviment i intensitat. El pati ha de poder combinar estructures fixes i material lúdic mòbil i garantir l’accessibilitat -tant física com comunicativa- per a tots els infants, també els que tenen diversitat funcional, sigui del tipus que sigui.
Ha d’oferir usos diversos per a tota la comunitat i el veïnat: a més de ser un espai de joc lliure per excel·lència, ha de ser versàtil per a moltes activitats com ara l’educació física, aula a l’aire lliure, esport extraescolar, festes, etc. Obert al barri tant a les tardes com els caps de setmana, per tal d’afavorir la vida comunitària i compartir els beneficis d’un bon pati amb tots els veïns i veïnes.

Emma Cortés, coordinadora de projectes de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i responsable de la coordinació del desplegament del Pla del joc a l’espai públic de Barcelona

Laia Curcoll, responsable de comunicació de l’Institut Infància i Adolescència

Fil de tuits resum de l’article

REFERÈNCIES:

Evidències des de la recerca: