Els infants de Barcelona estan menys satisfets amb les seves vides que abans de la pandèmia. Si l’any 2017 els infants de la ciutat puntuaven la seva satisfacció global amb la vida amb un 9 sobre 10, l’any 2021, la mitjana de satisfacció baixa a 8,7 sobre 10. Així es desprèn de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona, que després de la primera edició l’any 2017, es va tornar a repetir durant la tardor 2021 impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. Així es recull a l’informe Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 2021 que hem presentat l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Infància i Adolescència aquest mes d’agost en roda de premsa.
L’informe recull les primeres dades de l’enquesta, que és la primera fase del programa de recerca i participació infantil Parlen els nens i nenes. L’enquesta l’han contestat 5.000 nens i nenes de la ciutat de Barcelona a partir d’una mostra estadística i representativa que s’ha dut a terme a través de les escoles, amb una selecció aleatòria. La majoria dels infants enquestats, igual que el 2017, tenen 10 i 11 anys (5è i 6è de primària), però el 2021 s’han introduït millores importants: s’ha ampliat el nombre d’infants enquestats amb una mostra complementària de nens i nenes de 8 i 9 anys (3r i 4t de primària) i s’ha desenvolupat un qüestionari modular per poder aprofundir en diverses temàtiques. Les dades que recull l’informe serviran com a base per a la realització de tallers participatius a les escoles, que constituiran la fase qualitativa de la recerca basada en la cointerpretació dels resultats de l’enquesta amb els infants. A més, es convidarà als nens i nenes a formular propostes de millora del seu benestar adreçades als poders públics, l’escola, les famílies i a ells mateixos que serviran per actualitzar l’Agenda dels infants.
Després de la pandèmia baixa el nombre d’infants molt satisfets amb la seva vida i es duplica el nombre d’infants que no ho estan gens
Per bé que una puntuació mitjana de la satisfacció amb la vida de 9 sobre 10 (any 2017) o, fins i tot, un 8,7 sobre 10 (any 2021) puguin semblar unes puntuacions molt elevades, convé tenir en compte que existeix el biaix de l’optimisme vital, un fenomen demostrat científicament segons el qual els infants responen amb puntuacions més elevades que les persones adultes quan se’ls pregunta sobre la satisfacció amb les seves vides. Per això, que la satisfacció global amb la vida dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat hagi baixat ha de suposar un toc d’alerta. Convé tenir en compte que la disminució de la satisfacció global amb la vida significa que hi ha molts menys infants que es mostren “molt satisfets/es” amb la vida (del 69,0% l’any 2017 baixen al 60,1% l’any 2021), més infants que es mostren “bastant satisfets/es” (del 23,0 al 29,8%) i més infants que es mostren poc o gens satisfets (del 8% al 10,1%). Aquest 10,1% d’infants poc/gens satisfets amb la seva vida suposen un total de 2.500 infants, i ens indica que es poden estar trobant amb problemes importants en les seves vides.
El fet que 4 de cada 10 infants (un 39,9%) no es mostrin completament satisfets amb la seva vida ha de suposar un toc d’alerta, ja que no és ni el desitjable ni l’esperable en aquestes edats i, per tant, pot estar indicant algunes preocupacions (quan responen que estan bastant satisfets amb la seva vida) o problemes importants (quan responen que ho estan poc o gens). I, dins d’aquests, val la pena tenir molt en compte que s’hagi doblat el nombre d’infants que no estan gens satisfets amb la seva vida (del 2% el 2017 al 3,9% el 2021), ja que estem parlant del pitjor dels escenaris per la vida d’un nen o nena.
La satisfacció amb la vida està condicionada per tres eixos importants que fan baixar la satisfacció: fer-se gran, ser nena i créixer en contextos econòmicament desafavorits
Més enllà de la disminució de la satisfacció dels infants amb la seva vida en global, cal destacar que la pandèmia ha generat altres canvis. D’una banda, s’ha intensificat l’impacte de les desigualtats en la satisfacció de la infància i, de l’altra, hi ha algunes variacions respecte quins són els àmbits de la vida menys ben valorats pels infants.
L’any 2021, hi ha gairebé el doble de nenes poc o gens satisfetes que de nens (12,9% vs. 7,4%, respectivament), en canvi, l’any 2017 no s’observaven diferències significatives en la satisfacció global amb la vida en funció del sexe. A més, les diferències en funció del context socioeconòmic s’han eixamplat: entre els infants que creixen en contextos econòmicament desafavorits hi ha més infants poc o gens satisfets amb la seva vida que entre els infants de contextos més afavorits (12,8% vs. 8,9%, respectivament; 3,9 punts de diferència. L’any 2017 aquesta diferència era menor (9% vs. 7% respectivament; 2 punts de diferència).
D’altra banda, gràcies a l’ampliació de mostra que s’ha fet amb aquesta edició de l’enquesta, s’ha pogut identificar fins a quin punt disminueix la satisfacció amb la vida segons l’edat. Així, als 11 anys hi ha un 18,3% menys d’infants molt satisfets amb la seva vida respecte dels 8 i 9 anys (56,9 vs. 75,2%).
En aquest sentit, cal destacar la rellevància d’algunes estratègies i actuacions impulsades per l’Ajuntament de Barcelona que pretenen reduir les desigualtats socials, com ara: l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2030, l’Aliança País Pobresa Infantil Zero, el Pla de barris de Barcelona 2021-2024, el Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025 o el Fons d’infància 0-16. Pel que fa a les desigualtats de gènere cal destacar que és una perspectiva que s’aplica transversalment en totes les actuacions a través del II Pla per la justícia de gènere 2021-2025.
Amb la pandèmia apareixen canvis en els àmbits de la vida valorats pels infants
Pel que fa a la satisfacció amb els 15 àmbits de la vida que es valoren des del 2017, cal destacar que el temps lliure (tant la quantitat de temps com l’ús que en fan), l’autonomia personal i l’escolta adulta segueixen estant entre els àmbits menys ben valorats pels infants: són àmbits en què hi ha menys del 65% d’infants que estiguin molt satisfets. Així doncs, només la meitat dels infants de 10 i 11 anys de Barcelona (el 49,3%) estan molt satisfets amb la quantitat de temps lliure que tenen i només el 58,6% ho estan de l’ús que fan del seu temps. D’altra banda, només el 59,9% dels infants estan molt satisfets amb l’autonomia personal que tenen i el 60,1% amb l’escolta que reben per part de les persones adultes. A més, el 2021 s’afegeixen dos àmbits més entre els pitjors valorats: els companys/es de classe (només el 54,8% d’infants molt satisfets) i la vida al barri (només el 55,3% d’infants molt satisfets).
Per contra, la satisfacció amb la vida escolar millora i aquest àmbit deixa d’estar entre els pitjors valorats per passar a ser un dels àmbits que es troben a la franja mitja dels àmbits valorats. Juntament amb la vida escolar, els altres àmbits on només hi ha entre el 65% i el 80% d’infants molt satisfets són la seguretat personal, la satisfacció amb el propi cos, els aprenentatges escolars, l’habitatge i les amistats.
En la franja alta dels àmbits valorats, hi trobem els 3 àmbits millor valorats que, com ja va ser l’any 2017, són la salut, la vida amb la família i les coses que tenen. Tot i així, convé destacar que fins i tot en aquests àmbits hi ha entre un 3 i un 5% d’infants que n’estan poc o gens satisfets, la qual cosa podria significar que aquests infants estan vivint problemes importants per ells.
Dels àmbits valorats, es mantenen les diferències per sexe que ja apareixien l’any 2017: l’àmbit de la vida menys ben valorat per les nenes segueix sent la satisfacció amb el propi cos, mentre que els àmbits menys ben valorats pels nens segueixen sent la vida escolar i els aprenentatges escolars.
Els 3 àmbits i les 8 experiències més rellevants per a la satisfacció amb la vida
És important tenir en compte que no tots els àmbits contribueixen de la mateixa manera a la satisfacció amb la vida en global, sinó que hi ha alguns àmbits que tenen una major influència: és a dir, que com major és la satisfacció amb aquells àmbits, més augmenta la satisfacció amb la vida. L’àmbit que contribueix més a la satisfacció amb la vida és la satisfacció amb la seguretat personal, seguit de seguit la satisfacció amb la família i la satisfacció amb el propi cos. En aquests àmbits, que són els més rellevants per al benestar, cal posar especial atenció en els infants poc o gens satisfets: 10,5% amb la seguretat personal, 4,8% amb la vida amb la família i 10,7% poc/gens satisfets amb el propi cos.
D’altra banda, no només és important que els infants se sentin satisfets o satisfetes amb aquests àmbits per estar satisfets/es amb la vida. També és important que visquin unes determinades experiències en el seu dia a dia. D’entre totes les experiències per les que es pregunta a l’enquesta, n’hi ha 8 que s’han mostrat com les més significatives, és a dir, les que més contribueixen a la satisfacció amb la vida i el benestar durant la infantesa. Aquestes experiències tenen a veure amb passar temps de qualitat amb la família, passar temps de qualitat amb els amics i amigues i fer coses a l’aire lliure i en contacte amb la natura. Per això la disminució de la satisfacció global amb la vida l’any 2021 respecte el 2017 es pot relacionar amb el fet que algunes d’aquestes experiències s’hagin vist limitades durant la pandèmia.
Pel que fa al temps de qualitat amb la família, només la meitat dels infants (50,7%) està totalment d’acord amb què s’ho passa bé amb la seva família (1a experiència més rellevant) i gairebé 1 de cada 4 (22,7%) diu que no passa temps amb la família (3a experiència més rellevant). A més, poc més de la meitat (52,8%) està totalment d’acord amb què la seva família l’hagi ajudat en les seves preocupacions durant la pandèmia.
Pel que fa al temps de qualitat amb les amistats i a la possibilitat de fer coses divertides a l’aire lliure, el 61,7% està totalment d’acord amb què les seves amistats els tracten bé (2a experiència més rellevant), però només el 38,8% està totalment d’acord amb què pot anar a espais a l’aire lliure del barri per trobar-se amb els amics i amigues i fer coses divertides. A més, un 25,8% d’infants no va mai o gairebé mai als espais naturals de la ciutat.
D’acord amb el biaix de l’optimisme vital, el més esperable és que els infants es mostrin molt satisfets amb les seves vides. Per això, tant els 6 àmbits pitjor valorats com els 3 àmbits amb més influència en el benestar haurien de ser àmbits d’actuació prioritària per part de la política pública, així com el foment de les 8 experiències més significatives per al benestar.
En aquest sentit, convé destacar la rellevància d’algunes polítiques municipals impulsades per l’Ajuntament de Barcelona perquè incideixen directament en els àmbits que es mostren més rellevants per la satisfacció amb la vida o perquè afavoreixen les experiències més significatives per al benestar. És el cas, per exemple, de: el Pla del joc a l’espai públic amb horitzó 2030, el projecte de Superilla Barcelona, els programes de promoció de la salut a l’escola, la formació en prevenció en l’àmbit de la seguretat i les emergències per infants i adolescents o el programa Protegim les escoles.
Temes nous de l’enquesta 2021 que se seguiran analitzant, també amb els infants als tallers participatius
L’enquesta 2021 ha incorporat algunes preguntes noves que el qüestionari del 2017 no incloïa relacionades amb els usos segurs de les noves tecnologies, el patiment de sentiments d’aïllament o soledat, la disponibilitat d’espais a l’aire lliure ajustats a l’edat, qüestions sobre la mobilitat autònoma a la ciutat, l’ús dels equipaments municipals, la participació en activitats culturals i considerar molt seriosament les seves preocupacions socials envers el món.
En aquest sentit, destaca el fet que als 10 i 11 anys gairebé la meitat dels infants ja té telèfon mòbil (47,5%) i que en fa un ús massa intensiu o, fins i tot, problemàtic, ja que tenen dificultats a l’hora de deixar-lo d’utilitzar (un 75,4%) o pensen que l’haurien d’utilitzar menys (un 74,6%).
També és especialment destacable que un 12,5% dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat se senten sols habitualment (això representa uns 3.000 infants). El nombre de nenes que se senten soles sempre o molt sovint és superior al nombre de nens (15,5% vs. 9,8%; 5,7 punts de diferència). D’altra banda, hi ha gairebé el doble d’infants que se senten sols sempre o molt sovint entre els nens i nenes que creixen en contextos econòmicament desafavorits que entre els que creixen en contextos econòmics alts (16,9% vs. 9,1%; 7,8 punts de diferència).
Pel que fa als espais de l’aire lliure del barri, només el 46,3% dels infants de 10 i 11 anys de la ciutat de Barcelona es mostren molt satisfets, mentre que el 33,1% ho està bastant, el 12,9% poc i el 7,8% gens. Aquest és un àmbit on la satisfacció disminueix amb l’edat (41,5% de molt satisfets als 11 anys vs. 50,9% als 10 anys; diferència de 9,4 punts), ja que les necessitats i les demandes dels infants canvien amb l’edat (els nois i noies adolescents i pre-adolescents no acostumen a trobar satisfetes les seves necessitats de joc, activitat física i trobada entre ells a l’espai públic).
Pel que fa a la vida i la mobilitat a la ciutat, destaquen els nivells baixos de mobilitat autònoma sense persones adultes (per exemple, un 42,6% dels infants de 10 i 11 anys no va mai o gairebé mai a l’escola o a botigues properes sense cap persona adulta) i també els baixos nivells d’accés als equipaments municipals i/o participació en activitats culturals (per exemple, el 45,2% no va mai o gairebé mai a activitats culturals artístiques organitzades al seu barri o a la ciutat).
Pel que fa a les preocupacions socials, cal subratllar l’àmplia consciència que tenen els nens i nenes sobre els problemes per al futur del món. Més del 75% dels infants de 10 i 11 anys estan preocupats pels temes de l’Agenda local i internacional: el 53,0% estan molt preocupats per la contaminació i el canvi climàtic i el 49,0% per la manca d’aigua, aliments i energia. Aquests percentatges s’enfilen fins al 85,6% i 83,5% respectivament si tenim en compte els infants que es mostren bastant preocupats.
