El Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona (CMBS en endavant) ja té 35 anys i, des que es va constituir l’any 1988, ha esdevingut un dels consells més antics dels ajuntaments democràtics. Transcorreguts 35 anys, avui dia continua sent motor de canvi per les polítiques socials de la ciutat, generador de sinèrgies i espai de trobada entre el teixit associatiu de la ciutat i les institucions. Malauradament, la seva activitat i incidència no sempre es coneixen ni reconeixen adequadament, tal i com es reflexionava a l’acte central de celebració d’aquests 35 anys, el passat 14 de març al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
El CMBS, en tant que òrgan assessor de participació de la ciutat, ha estat bressol d’altres espais de participació importants de la ciutat com el Consell municipal de dones, nascut el 1994 d’un grup de treball del CMBS, o el Consell assessor de persones grans de la ciutat, creat el 1991 i sorgit, també, d’un grup de treball del CMBS.
A banda de les comissions permanent i plenària, el CMBS sempre s’ha nodrit de diferents grups de treball, conformats una gran varietat d’actors amb vinculació directa amb temàtica (entitats socials, col·legis professionals, grups polítics i altres institucions cíviques i ciutadanes) i coordinats per una o més persones expertes de l’àmbit.
Enriquir el debat social, aportar reflexió i formular recomanacions
Quan es parla del CMBS, sempre es fa esment a la inestimable tasca dels seus grups de treball. Són la clau del Consell per enriquir el debat social, per aportar reflexió i per formular recomanacions que s’eleven al plenari del CMBS, des de l’expertesa de les persones que els conformen i des dels debats informats que s’hi promouen.
A partir de la feina feta pels grups, un cop l’any, el plenari del Consell elabora un informe conjunt de propostes i el trasllada al govern municipal. Amb més o menys continuïtat, els diferents equips de govern han donat resposta a les recomanacions que els CMBS els feia arribar. Potser sense prou consciència que espais com el CMBS són imprescindibles per coconstruir la ciutat i són símbols d’una nova manera de fer política. Potser sense prou consciència que els espais de participació són tan valuosos com fràgils, per la qual cosa cal tenir-ne cura i tractar-los amb la màxima responsabilitat.
El diàleg amb la ciutadania no pot ser unidireccional,
sinó que cal escoltar, deliberar i formular respostes.
Si l’existència d’espais de participació com el CMBS són una manifestació de la voluntat política d’establir un diàleg amb la ciutadania, aquest no pot ser unidireccional, sinó que cal escoltar, deliberar i formular respostes. Quan la participació ciutadana es promou des de la confiança, amb els objectius clars i sobre la base de debats informats, és quan és possible coconstruir la ciutat, amb persistència i amb independència de la formació política que estigui al capdavant del Consistori.
El grup de treball d’igualtat d’oportunitats en la infància
El grup de treball d’infància es va constituir el març de 1990 amb la voluntat de promoure la reflexió sobre l’encaix dels infants i adolescents com a ciutadans actius de la ciutat, i per elevar recomanacions sobre què podrien fer l’administració, entitats i professionals per tenir més en compte les seves necessitats, problemàtiques i visions específiques. Una característica important del plantejament dels grups de treball, és el debat conjunt entre professionals d’organitzacions socials amb tècnics i tècniques de l’Ajuntament, amb un coneixement valuós i únic per al grup de treball.
La ratificació per part del govern espanyol de la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant el mateix any de la creació del grup, convertia la voluntat d’escoltar les veus dels infants, en obligació legal. Entre molts altres canals (els d’escolta directa de les veus dels infants són els més importants!) el grup d’infància se sumava a la tasca de visibilitzar les veus i necessitats específiques dels ciutadans més petits de la ciutat, però no per això menys importants que la resta de barcelonins i barcelonines.
Des del 1990, el grup ha treballat al voltant d’estratègies i mesures relatives a reduir les desigualtats i la pobresa en la infància i l’adolescència (en especial, política de rendes, lleure i participació); sobre planificació estratègica municipal que té a veure amb infància i adolescència (PAM, pla d’infància…); i ha plantejat diversos debats a partir de la presentació de recerques, o l’organització de seminaris i jornades.
El grup de treball d’infància, constituït el 1990,
se sumava a la tasca de visibilitzar les veus i necessitats específiques
dels ciutadans més petits de la ciutat
Impactes tangibles en les polítiques d’infància de la ciutat
Un moment rellevant del grup de treball es situa l’any 2013 amb la creació, a demanda de la comissió permanent del Consell, d’una comissió de treball per abordar l’impacte de la situació de crisi a Barcelona en la infància, com a conseqüència de la gran recessió del 2008, que va generar un important creixement de la pobresa infantil. Els treballs de la comissió es van concretar en un extens informe de bases que, recolzat en la recent recomanació europea d’invertir en infància (CE, 2013), definia estratègies per pal·liar l’impacte de la crisi en la infància i les seves famílies, amb l’objectiu d’incrementar la igualtat d’oportunitats per als infants de la ciutat.
Aquest informe es va presentar plenari del Consell el novembre del 2014, i l’any 2015 el govern municipal impulsava el Fons d’Infància 0-16, un ajut econòmic mensual per l’infant i/o adolescent fins als 16 anys en el que es reconeixen els mateixos infants beneficiaris com a titulars de l’ajut. A la convocatòria de l’any 2017 es van incloure ajuts complementaris per a famílies monoparentals beneficiàries del Fons. A la convocatòria del 2021, el Fons 0-16 es va assignar a 17.323 infants en situació de vulnerabilitat social.
Un altre dels impactes tangibles del grup de treball ha estat la creació d’espais familiars i de suport educatiu per a la petita infància, com a resposta a la necessitat d’ampliar la mirada des de l’enfocament específic cap a un enfocament més social.
L’any 2015 es va decidir fusionar el grup d’infància amb els representants i entitats que havien format part de la comissió. Des d’aquell moment el grup passava a anomenar-se grup de treball d’igualtat d’oportunitats en la infància, amb la voluntat de fer evident que l’equitat en l’etapa vital de la infància és una condició imprescindible per la cohesió social de la ciutat.
La creació del Fons 0-16
i la creació dels espais familiars
i de suport educatiu a la petita infància
són alguns dels impactes tangibles del grup de treball
La coordinació del grup per part de l’Institut Infància i Adolescència
Des de la seva constitució, el grup ha tingut diferents coordinadors (Josefina Massanes (1989-1991); M. Martínez Vendrell (1991-1993); Josefina Fernàndez (2003-2010); Josep Mª Villena (2010-2015). Des de l’any 2016, l’encàrrec de la coordinació s’ha encarregat a l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, en tant que unitat especialitzada en infància promoguda per l’Ajuntament de Barcelona.
L’any 2020, arran de les conseqüències negatives que el confinament absolut i les posteriors mesures per contenir la pandèmia van tenir per als infants, el grup va identificar 2 grans reptes sobre com treballar amb i per la infància en un context d’emergència, i va fixar 5 prioritats d’actuació en les quals focalitzar-se davant la nova situació. Aquests àmbits d’actuació prioritària, van quedar recollits al Pacte per Barcelona i són l’actual full de ruta dels treballs del grup.
En un exercici recent de recull i ordenació de totes les propostes i recomanacions formulades pel grup des del 2015 al 2022 en base a aquests 5 àmbits d’actuació hem pogut identificar fins a 151 propostes:
- 53 propostes per garantir els mínims necessaris a la infància i adolescència: enfortir i assegurar que totes les famílies vulnerables amb fills a càrrec de 0-16 anys puguin rebre l’ajut d’emergència municipal Fons 0-16. En paral·lel, vetllar per la necessària complementarietat del Fons 0-16 amb altres ajudes que milloraran l’entorn de creixement dels infants: RGC i IMV per cobrir les necessitats bàsiques d’habitatge, energia, alimentació i higiene de tots els infants.
- 32 propostes per lluitar contra les desigualtats educatives que minven les oportunitats dels infants i retallen els seus horitzons: prioritàriament combatre la bretxa digital garantint aparells digitals per a l’escolarització a casa, accés a internet, formació on-line, participació en espais familiars i lleure educatiu: esplais-caus, joc, culturals, colònies.
- 12 propostes per estar més atents a la seva salut mental i reforçar els mecanismes de detecció i atenció.
- 26 propostes per reforçar els dispositius per protegir-los de qualsevol forma de maltractament o violència a la llar o en qualsevol espai habitat per infants.
- 28 propostes per escoltar als infants i adolescents i garantir vies de participació permanents (també en temps de confinament) per fer polítiques adequades que tinguin en compte el que ens diuen.
El curs actual (2022-2023) el grup de treball ha treballat monogràficament els malestars emocionals i els problemes de mala salut mental i ben aviat elevarà el seu informe de propostes de millora.
Des del 2015 el grup ha formulat 151 propostes vinculades a 5 prioritats
que tenen a veure amb la lluita contra la pobresa i contra les desigualtats educatives,
la promoció de la salut mental i la protecció davant qualsevol forma de maltractament o violència
i la participació dels infants
