(Article publicat originàriament a Educa.barcelona)
El passat més de juliol l’Ajuntament de Barcelona publicava l’informe d’Oportunitats educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018-2019, realitzat per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, amb l’objectiu de contribuir a situar l’educació com una prioritat de ciutat pel seu potencial predistributiu i de millora de l’equitat i el benestar dels infants i adolescents a la ciutat.
L’informe arriba en un moment estratègic, en la mesura que la ciutat inicia un nou mandat municipal i que, per desplegar les principals polítiques educatives, necessita de dades àmplies i anàlisis rigoroses. Les dades han de servir no només per identificar els reptes de ciutat, sinó també per promoure debats informats amb la comunitat educativa, un agent imprescindible per avançar en la millora de l’educació a la ciutat.
Principals reptes en les polítiques educatives a la ciutat
Petita infància
A Barcelona el 44% d’infants de 0 a 2 anys estan escolaritzats i es confirma la tendència creixent d’aquesta taxa, que és superior a la catalana (38%). Tanmateix persisteixen importants disparitats territorials, i els districtes de menor renda escolaritzen significativament menys. Per exemple, els districtes de Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi (61,1% i 58,7% respectivament) dupliquen l’escolarització de Ciutat Vella (26,2%). Davant aquesta disparitat cal prioritzar els barris on hi ha més necessitats socioeconòmiques i taxes d’escolarització més baixes.
Davant aquesta situació cal treballar perquè el primer cicle d’educació infantil sigui reconegut com a etapa educativa estratègica i universal i perquè la política d’educació i criança sigui més integral i abraci les necessitats diverses de la petita infància: escoles bressol, espais familiars i altres dispositius.
Una altra dada destacada és que només 2 de cada 10 infants menors de tres anys de la ciutat van a les escoles bressol municipals. Tot i l’increment sostingut de places i de demanda atesa, el 53% dels infants menors de tres anys van a llars d’infants privades. Per això cal incrementar l’oferta pública i seguir impulsant polítiques d’equitat. En aquesta línia, tenim l’oportunitat d’avaluar si la tarifació social de les escoles bressol iniciada el curs 2017-2018 afavoreix una major escolarització dels infants de contextos més vulnerables, en especial de la petita infància d’origen estranger.
Per a millorar l’equitat, però, no només cal desplegar polítiques de renda, sinó que necessitem millorar el coneixement sobre els perfils socioeconòmics i culturals dels infants escolaritzats al sistema públic i identificar les necessitats de les famílies més vulnerables i menys presents en els serveis educatius per la petita infància.
Veure la infografia Petita infància.
De P3 a 4rt d’ESO
En l’etapa d’educació universal i obligatòria, es consolida a la ciutat el canvi de tendència i l’increment sostingut tant en la demanda de places públiques a P3 com en la matrícula en centres públics en tots els nivells. 1 de cada 5 places concertades ofertades a P3 a la ciutat, finalment, no es demanda. Tanmateix, cal no oblidar que el pes del sector privat segueix sent molt superior a la ciutat que a Catalunya: l’alumnat en centres públics se situa per sota del 47% a Barcelona i per sobre del 63% a Catalunya. Per això, cal reforçar l’oferta pública, en especial a la secundària i als barris amb dèficit històric.
D’altra banda, es confirma la distribució desigual d’alumnat amb majors complexitats socials i educatives: els concertats escolaritzen 2 vegades menys infants amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), 3 vegades menys infants estrangers i 4 vegades menys alumnes amb beques menjador que els públics. Des d’aquesta realitat tant desigual, caldrà seguir amb especial atenció els impactes del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya per assolir una escolarització més equilibrada i de proximitat i reforçar els mecanismes de detecció d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
Respecte a la taxa de graduació a 4rt d’ESO, Barcelona ha seguit una tendència ascendent fins al 91% actual, i es situa 4 punts per sobre de Catalunya (86,7%). Pel que fa a l’assoliment de competències bàsiques, cal destacar que ha disminuït un 25% la disparitat entre districtes a partir de la millora significativa dels resultats a Ciutat Vella (en només dos cursos ha passat del 35,5% al 29%), mentre que Sarrià – Sant Gervasi es manté en un 5%. Tot i la millora, el percentatge de no assoliment a Ciutat Vella continua sent 6 vegades superior que a Sarrià-Sant Gervasi. Raó per la que cal seguir treballant en la reducció de les desigualtats de resultats escolars a escala territorial i segons perfils de l’alumnat, i millorar la distribució dels recursos públics prioritzant els centres que més els necessiten amb mesures d’acompanyament, renovació i programes de suport educatiu.
Secundària postobligatòria
En la postobligatòria, el batxillerat és l’opció escollida per 6 de cada 10 estudiants, per només 4 de cada 10 que escullen cicles formatius de grau mitjà. Tanmateix és destacable el creixement sostingut dels matriculats en CFGM (un 43% més des del curs 2006-2007) i el fet que al curs 2019-2020 tan sols resta un districte de la ciutat sense cap centre públic de formació professional (Sarrià-Sant Gervasi). Tot i les millores assenyalades, cal incrementar el número de centres i places públiques a la postobligatòria, sobretot en CFGM.
Un tret diferencial de la ciutat en la secundària postobligatòria és el gran pes del sector privat. La matrícula pública de Barcelona es situa uns 30 punts per sota de la catalana i un 25% dels centres públics només tenen un únic grup de batxillerat, fet que condiciona negativament les oportunitats d’aprenentatge. La matrícula pública de batxillerat només és majoritària a 3 districtes: Sant Martí, Nou Barris i Sants-Montjuic.
Prevenir l’abandonament prematur, amb dispositius d’orientació educativa i laboral i una major oferta pública, es conforma no només com a repte de ciutat sinó que s’alinea amb la fita de l’Estratègia Europea 2020. Cal continuar apostant per recursos de noves oportunitats pels que han abandonat el sistema educatiu prematurament i millorar l’equitat en l’accés amb més polítiques d’assequibilitat i passarel·les entre els CFGM, el batxillerat i la universitat. Persisteixen desigualtats per a les quals són necessaris nous dispositius d’orientació i suport que afavoreixin una major participació de les noies en els CFGM i més presència d’alumnat estranger en la secundària postobligatòria.
Veure la infografia educació postobligatòria
L’educació més enllà del temps escolar
Aquest és, sens dubte, l’àmbit en el que és més difícil disposar d’una diagnosi acurada, tal vegada perquè encara queda camí per recórrer en el reconeixement de l’educació més enllà de l’escola com a part fonamental dels drets a l’educació i al lleure. D’un major reconeixement se’n desprendria, segur, una estratègia de lleure educatiu, cultural i esportiu que articulés els diversos actors, optimitzés recursos públics per projectes de lleure als barris i recollís noves dades que en permetessin el seguiment i avaluació.
Del que en sabem fins ara, l’accés a les activitats educatives més enllà del temps escolar és molt dispar: un 10% participa en associacions de lleure educatiu durant el curs, un 54% en activitats de la campanya de vacances d’estiu i un 70% en activitats de lleure esportiu setmanalment.
Sabem, per exemple, que el 8,4% dels infants i adolescents reben ajuts a la pràctica esportiva fora de l’horari escolar (el nombre d’aquestes beques s’ha multiplicat per 4 entre 2014 i 2017) i que un terç dels 131 caus i esplais a la ciutat tenen més d’un 30% dels participants amb beca. Les activitats de lleure d’estiu de la campanya de vacances han duplicat els infants participants i els ajuts municipals per accedir-hi gairebé s’han triplicat des de l’any 2013.
Malgrat tots els recursos invertits ens els darrers anys, hi ha acord, entre el conjunt d’actors que hi intervenen, de la necessitat de millorar l’equitat en l’accés a les activitats educatives fora del temps escolar. Existeixen suports diversos per afavorir la participació dels infants que més ho necessiten, però cal sistematitzar-los i reforçar-los per assolir un major abast territorial i la participació de perfils socials diversos d’infants i joves.
És necessari continuar impulsant projectes per arrelar i vincular el lleure educatiu de base associativa i comunitària, especialment als barris amb clars dèficits d’oferta (a Les Corts, Nous Barris i Ciutat vella és on hi ha menys caus i esplais).
Veure infografia més enllà del temps escolar
L’informe
Cal subratllar que, amb aquesta segona edició de l’informe, es manté l’aposta inicial d’abordar les oportunitats educatives des d’una mirada integral (des de la primera infància, passant per l’escola i l’institut, fins més enllà del temps escolar) i amb focus en les desigualtats educatives. Com a novetats d’aquesta segona edició, s’amplia i completa informació sobre l’accés, les condicions i els resultats educatius proveïts per diversos serveis de les administracions públiques catalanes, junt amb una revisió documental i entrevistes amb informants clau. Es fa un major èmfasi en la diagnosi territorial per districtes, en la comparativa amb Catalunya i en la tendència a la ciutat. En clau divulgativa, s’han elaborat 4 infografies, en les que s’assenyalen els reptes de ciutat en cada un dels quatre espais d’oportunitats educatives, i que avui publiquem junt amb aquest article. S’han encarregat de la recerca i la redacció Alba Castejón i Adrián Zancajo, sota la direcció de Maria Truñó (en tant que directora de l’IIAB) i actual Comissionada d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona.
Per més info: descarrega l’informe, el resum executiu, les infografies i la nota de premsa de l’Ajuntament de Barcelona.
