Si el Covid-19 no és ciència-ficció, tampoc no ho hauria ser que els polítics escoltin als infants

24/03/2020 Laia Curcoll, Laia Pineda

(Article publicat originàriament a Social.cat)

Us imagineu un món en què els polítics tinguessin per costum respondre les preguntes dels infants? Us imagineu que en l’agenda plena a vessar de la persona que ocupa la presidència d’un país o un ministeri important, no hi faltés una cita periòdica per escoltar el que li volen dir o preguntar els nens i nenes? Que tingués entre les seves prioritats polítiques respondre’ls amb el respecte i l’atenció que es mereixen? Us ho imagineu? A dia d’avui sona a ciència ficció, oi?

Fa ben pocs dies també ens haurien semblat ciència-ficció les circumstàncies que estem vivint a Catalunya i arreu. Però malauradament, aquesta vegada no és ficció sinó que és ben real. Una realitat que capgira els nostres “donats per descomptat”, les nostres rutines diàries, i que ens confina a tots a casa, adults, gent gran i infants. Quan les coses es capgiren, passen coses noves i inesperades, com que el màxim representant de Catalunya es prengui un temps per escoltar als nens i nenes i respondre a les seves inquietuds.

Així és com el passat divendres a la tarda, una setmana després que els infants haguessin de confinar-se a casa (amb l’enorme dificultat i conseqüències que això comporta en una etapa de creixement on el joc i el moviment són vitals pel seu benestar) el president de la Generalitat, Quim Torra, va respondre les preguntes dels nenes i nenes a través d’un programa especial de l’InfoK “Pregunta al president”. I és que l’InfoK va fer possible un fet inèdit a Catalunya (fins on hem pogut saber), i va transcendir la vessant estrictament informativa entorn a la crisi del Covid-19 per elevar-la a l’àmbit de la política.

L’InfoK va vehicular 26 preguntes dels nens i nenes al president de la Generalitat relacionades amb la gestió i les conseqüències del Covid-19: “President… com s’ho faran els pares i mares per pagar les seves necessitats si no poden anar a treballar? Per què els esportistes i els polítics es fan el test i els altres no poden? Alhora de prendre les decisions a qui escolta? Com és que els adults poden sortir a comprar si estem confinats? Té por d’aquesta situació? Com ho fa per entretenir-se a part de ser President? Es podrien fer les classesonline? Als nens i nenes que no tenen ordinador com els podríem ajudar? Quan podrem tornar a estar amb els avis? Com podem col·laborar els nens i nenes des de casa?….”.

Dies abans, el 16 de març (només 3 dies després del tancament de les escoles) la primera ministra de Noruega, Erna Solberg, la ministra de Coneixement, Guri Melby, i el ministre de la Infància i Afers Familiars, Kjell Ingolf Ropstad van comparèixer en una roda de premsa especial per respondre les preguntes dels nens i nenes (preguntes que també havien fet arribar a través de dos mitjans de comunicació noruecs adreçats a la infància), un fet prou significatiu, tant pel format com per la promptitud, de la importància que es dona a Noruega als infants. De fet, a Noruega l’escolta dels infants és molt més sistemàtica i es planteja com una peça indestriable del procés de disseny, implementació i avaluació de qualsevol programa o servei adreçat als infants.

Tant la primera ministra noruega com el president català van voler tranquil·litzar els infants, dient-los que és normal tenir por però que ens en sortirem i vencerem el virus, i tots dos van demanar la col·laboració dels infants en la lluita contra el Covid-19 fent tots  els esforços possibles per quedar-se a casa.

La manca d’escolta adulta, una font d’insatisfacció generalitzada entre els nostres nens i nenes

Els nens i nenes sempre tenen preguntes. Sempre. I moltes. I de molt rellevants. Però sovint, massa sovint, veuen com les seves preguntes no són escoltades i, encara menys, respostes. No sentir-se suficientment escoltat és motiu d’insatisfacció generalitzada entre els infants i encara que als adults no ens ho sembli, és una mancança que afecta al seu benestar global, tal i com ha quedat palès a partir del programa de coneixement sobre benestar infantil, Parlen els nens i nenes.

En aquest sentit, cal celebrar les iniciatives catalana i noruega d’haver posat la màxima autoritat del país a disposició de les preguntes dels infants. Però, sobretot, cal demanar que aquestes trobades entre infants i polítics no siguin puntuals i fruit de circumstàncies excepcionals. Tant de bo entre les moltes qüestions que tots i totes esperem que canviïn a partir d’aquesta crisi del Covid-19 s’hi trobi també aquesta. Tan de bo aconseguíssim normalitzar el fet que la classe política tingui en compte les veus dels infants i s’hi adrecin de forma directa, de tu a tu, sense embuts i sense por. Perquè només així avançarem en l’exercici dels seus drets, escoltant-los i donant resposta des de la informació adequada i des de les més altes instàncies polítiques.