Investigar temes socials amb infants i adolescents implica comunicar-s’hi de manera respectuosa, a més de preguntar-nos, des d’una perspectiva ètica, la utilitat de la recerca per a la infància i la societat en general, però també per als infants implicats. Aquesta és una de les conclusions de la Primera Trobada del Comitè de Sociologia de la Infància “Mirades sobre la Infància”, que va tenir lloc a la Universitat Complutense de Madrid el passat 27 d’octubre de 2017 i en la què l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i l’ERIDIQV vam participar per presentar el projecte de recerca “Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona”.
La trobada va començar amb les intervencions de Jorge Benedicto (Universitat Nacional d’Educació a Distància) i Iván Rodríguez Pascual (Universitat de Huelva i Grup de Sociologia de la Infància i l’Adolescència) sobre “com incloure els infants i adolescents com a subjectes implicats en la recerca: diàlegs conceptuals i metodològics”. A continuació, dins de la taula de treball sobre benestar social, vaig fer una presentació oral en la què vaig explicar com vam donar resposta a algunes preguntes ètiques en el disseny i implementació del projecte “Parlen els nens i nenes”.
Com hauríem d’investigar amb infants i adolescents?
D’una banda, Jorge Benedicto va reflexionar sobre la complexitat de fer recerca amb els infants i adolescents com a objectes d’estudi o unitats d’anàlisi, ja que implica que els equips d’investigació han de reconèixer el llenguatge propi dels infants i adolescents, la posició d’autoritat o poder de les persones adultes dins de la recerca i els condicionants estructurals del fenomen investigat. Benedicto també va considerar les oportunitats socials dels mètodes quantitatius i qualitatius: l’enquesta pot oferir una panoràmica macro o estructural, mentre que el discurs pot oferir experiències micro on els infants i adolescents estan al centre de l’experiència.
En aquest sentit, Benedicto va fer cinc recomanacions de cara al desenvolupament de projectes de recerca amb infants i adolescents:
- Valoritzar la subjectivitat i les experiències dels infants i adolescents
- Comprendre els discursos i les pràctiques dins del propi context cultural
- No només escoltar, sinó donar la veu per convertir-los en agents estratègics
- Potenciar la reflexivitat, és a dir, que hi hagi fites compartides comunitàriament
- Aprofundir els discursos “des de dalt” i “des de baix” per tal de poder integrar-los
D’altra banda, Iván Rodríguez Pascual va manifestar la necessitat de fer nous estudis socials per millorar les situacions i els problemes de la infància i l’adolescència després de fer un balanç de la recerca actual. A més, per garantir la representació social dels infants i adolescents, va valorar molt positivament la creació recent del Comitè de Sociologia de la Infància, així com també de la revista científica “Sociedad e infancias”, l’objectiu de la qual és promoure el coneixement científic sobre les vides d’infants i adolescents. És en el primer número de la revista on Rodríguez Pascual va publicar l’article “La participació de la població infantil en l’àmbit dels mètodes quantitatius de recerca” com a proposta de treball mitjançant enquestes sota l’argumentació que els infants i adolescents són unitats d’observació i informants competents quan els instruments són adequats i les pràctiques respectuoses amb les seves condicions i situacions contextuals.
Com s’investiga amb els infants a través del projecte de recerca “Parlen els nens i nenes”?
El projecte de recerca “Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona” s’inspira, principalment, del dret de l’infant a expressar lliurement la seva opinió i que es tingui en compte quan es decideixen temes que el toquen de prop (article 12 de la Convenció dels drets de l’infant de les Nacions Unides, article 34 de la Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència del Parlament de Catalunya i article 22.e de la Carta de ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona).
El primer objectiu del projecte és conèixer els punts forts i les àrees de millora del benestar dels infants mitjançant el mètode d’enquesta. Tenint en compte la intervenció de Benedicto, l’enquesta ofereix una visió macro o estructural de la infància, ja que els resultats són generalitzables a nivell poblacional després que una mostra aleatòria i representativa d’infants hagi contestat a les preguntes específiques de l’Enquesta Internacional sobre el Benestar de la Infància (International Survey of Children’s Well-Being, ISCWeB) promoguda per Children’s Worlds. Tanmateix, per obtenir informació en profunditat sobre les percepcions i opinions dels infants sobre els contextos familiars, escolars i locals, el segon objectiu del projecte és conèixer les propostes d’acció de millora dels infants enquestats mitjançant tallers participatius. Així, com també anota Benedicto, els infants es converteixen en agents del propi projecte, ja que el seu discurs es troba al centre de l’experiència sota el repte compartit d’elaborar propostes per millorar el benestar dels infants.
Pel que fa a la fase d’enquesta, com argumenta Rodríguez Pascual en el seu article, els infants informen adequadament mitjançant enquestes quan el desenvolupament del projecte és respectuós cap a ells. “Parlen els nens i nenes” s’ha fet les preguntes proposades pel projecte Ethical Research Involving Children i ha pres les decisions necessàries perquè el projecte es desenvolupés amb el màxim respecte, benefici i apoderament dels infants implicats. Es relacionen, a continuació, les respostes que van donar peu a la planificació i preparació del projecte, que també giren entorn de les recomanacions de Benedicto sobre la valorització de l’opinió dels infants, la comprensió dels seus discursos, l’acció generada pel propi projecte, l’establiment d’objectius compartits i la integració de diferents perspectives.
- El projecte de recerca és necessari per a la societat? “Parlen els nens i nenes” es proposa generar coneixement nou per millorar polítiques locals i enriquir el debat social perquè els infants rebin totes les atencions per viure i desenvolupar-se al màxim i de manera saludable. L’Ajuntament de Barcelona disposa d’indicadors econòmics, educatius i de salut sobre la infància, però fins ara no hi havia cap recerca que demanés l’opinió directament als infants sobre les seves vides mitjançant una enquesta validada per la comunitat científica.
- És important per als infants implicats? Amb unes “orelles especials”, les persones adultes hem preguntat als infants i ens han dit que els ha agradat que ho féssim, però els nens i les nenes no només responen l’enquesta, sinó que en la segona fase del projecte també n’interpreten les respostes globals a l’aula i després elaboren propostes de millora de manera col·lectiva. És a dir, els infants desenvolupen competències de l’àmbit de l’educació en valors socials i cívics a través de la pròpia experiència dins del projecte.
- Com s’inclourà els infants? Preguntem a l’escola enlloc del lloc on viuen perquè, d’aquesta manera, podem saber els punts de vista de molts infants diferents i tots tenen la mateixa possibilitat de ser escollits, ja que la selecció és de grups-classe i aleatòria dins de cada un dels deu districtes. A més, perquè qualsevol infant pugui respondre l’enquesta, l’inici és assistit a tot el grup-classe per un equip de camp de tres persones i la resta és autocompletat amb suport individualitzat, ja que el ritme de cada infant és diferent segons la concentració o comprensió lectora.
- Com es garanteix la seguretat dels infants? D’una banda, els infants són prou grans i madurs per respondre una enquesta i, de l’altra, el o la mestre del grup-classe, que és la persona amb qui els infants tenen el vincle educatiu, està present a la sessió com a observador/a. Tot i així, és l’equip de camp qui dona suport durant el procés de resposta per procurar que els infants responguin sincerament i sense cap tipus de suggestió. A més, l’equip de camp acompanya emocionalment, a través d’escolta empàtica, en l’experiència d’introspecció i reflexió.
- Quina informació necessiten els infants per donar el seu consentiment? Les famílies reben informació del projecte a través dels centres educatius, a més que l’equip de camp explica la finalitat de l’enquesta als infants per demanar-los si volen contestar. L’objectiu és que els nens i les nenes comprenguin que poden decidir si volen respondre l’enquesta. També s’explica que les respostes són anònimes i personals, motiu pel qual no cal que els infants comentin les respostes entre ells o amb qui tinguin al costat durant l’enquesta.
A més, “Parlen els nens i nenes” ha il·lustrat les pràctiques respectuoses de les diferents etapes de la fase d’enquesta en algunes de les entrades al bloc virtual de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona:
- Disseny i mètode recerca: El projecte sobre benestar subjectiu, molt més que una enquesta
- Recollida de dades: Què passa quan preguntes a 4.000 nois i noies “com estàs”?
- Anàlisi, redacció i difusió: Als nens i nenes els agrada que les persones adultes ens interessem per les seves vides
—
Les imatges del post que fan referència als drets de l’infant formen part de “El joc del Memory dels Drets de l’Infant” (UNICEF Comitè Catalunya, 2014) amb il·lustracions de Lalalimola.
