“La vida és plena d’alternatives, reflexiona”. Aquesta frase en un collage de mans de cartolina de diferents colors o un mural sobre els drets dels infants són alguns dels treballs que l’equip d’enquestadors del projecte de Benestar subjectiu de la infància de Barcelona es troba als passadissos de l’escola Mestre Morera, al barri de Ciutat Meridiana, en el seu camí cap a l’aula d’informàtica. Es nota que l’escola posa atenció a l’educació emocional i al benestar dels nois i noies. Però més enllà d’aquesta percepció, el que compta és l’opinió dels mateixos nois i noies i, per això, són els alumnes de 5è i 6è els que responen l’enquesta a través d’ordinadors i tauletes, a l’aula d’informàtica.
Durant aquesta fase del treball de camp,
ja s’està notant que el projecte de Benestar subjectiu
és molt més que una enquesta.
“Vosaltres heu estat escollits aleatòriament per representar tots els nens i nenes de la vostra mateixa edat de la ciutat de Barcelona”, explica la Joana Pagès, membre de l’equip del treball de camp. I és que Mestre Morera és només una de les més de 50 escoles participants que l’equip del treball de camp haurà recorregut entre els mesos de gener i abril per fer el treball de camp del projecte Benestar subjectiu de la infància a Barcelona. I durant aquesta fase del treball de camp, ja s’està notant que el projecte és molt més que una enquesta.
“Ha estat una experiència curiosa perquè no passa cada dia que t’enquestin ni tampoc que persones que estan fent un projecte important et preguntin coses sobre tu: m’ha fet sentir important”, ens explica una alumna de l’escola Mestre Morera al final de l’enquesta.
Aquest mateix matí han estat a La Farigola del Clot, on han tingut dues sessions d’enquesta. En total hauran enquestat a 4.000 infants d’entre 10 i 12 anys que, per primera vegada en una mostra representativa de ciutat, hauran respost ells mateixos i en primera persona a qüestions importants relacionades amb el seu benestar.
“Ha estat una experiència curiosa
perquè no passa cada dia que t’enquestin
ni tampoc que persones que estan fent un projecte important
et preguntin coses sobre tu: m’ha fet sentir important”.
Després de les 7 primeres preguntes, que es responen simultàniament a mode d’entrenament, els nois i noies van responent individualment, i cadascú al seu ritme, les 51 preguntes que inclou l’enquesta. La Natàlia, la Joana i el Jordi responen un per un els dubtes que van sorgint.
“Si s’ha espatllat el rentaplats de casa, poso que en tenim o que no?”, pregunta una nena de 5è de la Farigola del Clot. A vegades, però, els dubtes dels alumnes són més de fons, més reflexius. “Aquí on pregunta si he fet mal expressament a algú, què poso si jo ho anava a fer però em van enganxar abans?”, pregunta un altre. En aquests casos, la Natàlia Gonzàlez, la Joana Pagès i el Jordi Solsona el que fan és acompanyar-los per tal que siguin ells mateixos qui trobin la resposta més adient.
De l’emoció d’una nova experiència a l’interès en el projecte
És important que els nens i nenes no s’influenciïn entre ells, de manera que s’afavoreix un clima de silenci i concentració: “Penseu que, tot i que l’enquesta és anònima, les preguntes que haureu de respondre a l’enquesta són preguntes personals, no cal que ho comenteu amb el company o companya”, explica la Natàlia a l’inici. També els explica que el fet de respondre l’enquesta és voluntari, que tenen l’opció d’aturar el qüestionari en qualsevol moment i també l’opció de saltar alguna pregunta, si no volen respondre-la: els infants tenen dret a ser escoltats, però també tenen el dret a no respondre.
Mica en mica, l’emoció d’una experiència nova deixa pas a l’interès: Què se’n farà de les respostes? De què servirà? Es trobaran solucions als problemes que es detectin?
Un dels objectius, els responen, és conèixer quina és la situació del benestar dels nens i nenes a la ciutat; però no només això, sinó que també es tracta de trobar possibles vies de millora. Per això, a partir del curs vinent, un cop recollides totes les respostes, l’Institut Infància i Adolescència tornarem a les aules per analitzar els resultats amb els mateixos nois i noies. D’aquesta diagnosi compartida i del debat sobre els “perquès” d’uns resultats o uns altres, és d’on sorgiran les propostes d’actuació per adreçar a l’Ajuntament, que ajudaran a millorar el seu benestar.
La importància de fer-se les preguntes pertinents
Al final de la sessió es demana als participants que responguin el següent: quines preguntes els han agradat més, quines menys i quines han trobat a faltar.
Aquestes són algunes de les valoracions que s’han recollit, des de l’inici del treball de camp fins ara, sobre les preguntes que més els han agradat o sorprès:
- La majoria de preguntes m’han agradat perquè et fan pensar en coses que sovint no hi penses
- Hi ha preguntes que són difícils de respondre perquè requereixen pensar bastant
- M’ha sorprès que em preguntessin quantes vegades em barallo amb la meva germana, perquè a mi no em semblava important i veient que era una de les preguntes, ara penso que si que ho és
- M’ha sorprès la pregunta dels Drets dels infants, perquè no sabia que existien
- M’ha agradat perquè hi ha coses que no dius mai perquè et fa vergonya explicar i ho pots dir a l’enquesta
- La pregunta que més m’ha agradat és ‘si estic bé amb la meva família’ perquè és de 10
- Les preguntes que més m’han agradat són totes, perquè són faciletes i així te n’adones de com ets d’afortunat
- La pregunta que més m’ha agradat és la de si tinc mòbil perquè no en tinc i la majoria de gent sí i m’agrada que ho sapigueu
- M’han agradat les preguntes sobre els sentiments perquè crec m’han ajudat a veure algunes opinions que tenia, però que no les sabiaTotes m’han agradat perquè són sobre temes importants per mi
Les preguntes que han agradat, les que no
i les que han trobat a faltar
es tindran en compte
de cara a noves enquestes.
Però no tot són flors i violes. L’enquesta fa aflorar algunes situacions de manca de benestar entre els nois i noies i, per això, no en tots els casos les preguntes són agradables de respondre. Aquests són alguns comentaris sobre les preguntes que no els han agradat:
- Les de si he viatjat l’últim any fora d’Espanya no m’han agradat perquè m’he adonat que estic molt poc amb el meu pare.
- Les de com em sento. Per què no em sento bé.
- Les de si tens molts problemes amb els amics o amigues perquè era massa personal.
- Les preguntes que menys m’han agradat han sigut les de respondre amb una escala de zero a deu, perquè crec que hauríem de poder posar com ens sentim i no respondre amb números.
El qüestionari que responen els 4.000 nois i noies de Barcelona s’ha adaptat de l’enquesta Childrens World per tal de poder obtenir dades homologables a nivell internacional que permetessin comparar el benestar dels nois i noies de Barcelona amb el d’altres llocs del món. Això ha fet que algunes qüestions que s’haguessin pogut preguntar, hagin quedat fora del qüestionari. Els nois i noies han trobat a faltar les següents:
- Creus que a algú del teu costat li fan bullying?
- Algú de la teva família té una malaltia?
- Tens obstacles a la teva vida?
- Et sents malament a l’escola?
- Hi ha baralles a casa?
- T’agradaria viure amb una altra família?
- Temes relacionats amb l’alimentació
- Hi hauria d’haver preguntes sobre la contaminació, perquè afecta al benestar
Tots aquests comentaris, tant les preguntes que han agradat, com les que no i les que han trobat a faltar es tindran en compte de cara a noves enquestes, ja que la voluntat de l’Institut és poder repetir aquesta experiència de forma periòdica.
El dret a ser escoltats i el reconeixement del seu paper com a ciutadans
Al final de les enquestes, s’afavoreix un espai de posada en comú entre els nois i noies i l’equip del projecte, ja sigui abans de tancar la sessió o bé de forma informal, als passadissos, mentre recullen. Sorprèn veure l’agraïment de molts nois i noies al simple fet de ser preguntats. “M’ha semblat molt bé que l’Ajuntament s’interessi pels nostres problemes”, deia un noi al final del qüestionari.
“M’ha semblat molt bé
que l’Ajuntament
s’interessi pels nostres problemes”
Els infants tenen dret a ser escoltats, especialment sobre les qüestions que els afecten, tal i com recull la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides. Però aquest dret encara no és prou efectiu, tal i com ja denunciàvem en aquest vídeo sobre ‘El dret dels infants a la ciutat’ el passat mes desembre. Justament en això es basa aquest projecte, en el dret a ser escoltats i en el reconeixement dels nois i noies com a ciutadans actius i de ple dret que poden formular les seves pròpies propostes de política pública.
Aquest projecte es basa en el dret a ser escoltats
i en el reconeixement dels nois i noies
com a ciutadans actius i de ple dret.
