Com a estudiant en pràctiques i membre de l’equip de treball de camp de l’Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona (EBSIB 2021), he redactat un diari de camp on anoto allò que em sorprèn o em sembla rellevant. Em fixo en els comentaris dels infants, en les seves converses, les seves actituds, en com són les aules, i miro de captar trets concrets que puguin condicionar una resposta o una altra.
Tal com van exposar , el fet de preguntar als infants “Com estàs?” representa molt més que un senzill interrogant: és una forma d’acostar-nos a ells i elles, a la seva realitat, als seus orígens, a les seves experiències i vivències personals. Si som capaços de trobar els factors que són més importants per a l’infant a l’hora de contestar l’enquesta, podrem saber a què donar pes quan analitzem les seves respostes. Ser empàtics, agrair la participació, mostrar una actitud d’escolta activa, comprensió total i donar als infants suport emocional és essencial per garantir l’execució d’un treball de camp idoni. A més, fixar-nos en l’aula, en les relacions entre infants i en l’ambient a l’escola és una font d’aprenentatge clau que ens dona un valor afegit a l’hora d’interpretar la veu dels infants.
A part de l’observació, he pogut analitzar les respostes a les preguntes obertes del final de l’enquesta, aquelles que donaven l’oportunitat als nens i nenes d’expressar lliurement com havien viscut l’experiència de ser enquestats i què els havien semblat les preguntes. La categorització de les respostes obertes i la seva anàlisi m’ha permès acostar-me als infants i focalitzar la meva observació. Concretament per a la meva anàlisi m’he basat en les respostes a la pregunta Hi ha alguna cosa que no t’haguem preguntat, i que et fa sentir bé o malament? Si vols, ens ho pots explicar aquí. Les respostes que he trobat a aquesta pregunta han sigut molt diverses, però principalment he analitzat quins són els temes a que més fan referència els infants pel que fa al benestar o malestar, és a dir, els motius d’aquests.
Les preguntes i els dubtes dels infants a l’hora de respondre l’enquesta
A partir del treball de camp he comprovat que el suport en el treball de camp es converteix en imprescindible si es vol donar veu als infants i escoltar-los adequadament, ja que, per molt que el qüestionari està adaptat i pensat per tal que tots els infants el puguin entendre, sempre sorgeixen preguntes i dubtes per part dels nens i nenes que cal acompanyar per tal que puguin respondre correctament el que els demana l’enquesta. En el cas dels infants nouvinguts, per exemple, he detectat que tenen més problemes per respondre l’enquesta i pregunten què signifiquen paraules com ara “rentaplats”, “cau o esplai”, “ludoteca” o “barri”.
El suport en el treball de camp
es converteix en imprescindible
per donar veu als infants
i escoltar-los adequadament
D’altra banda, quan es parla “d’orígens diferents als teus”, són els infants autòctons els que dubten sobre el seu significat, probablement, perquè no es plantegen, ni tan sols, quins són els seus o si n’hi ha de diferents fins a que no els preguntes si coneixen a algun infant que sigui d’un altre país.
A més, la comprensió d’alguns conceptes que poden sonar ambigus és un fet a destacar, donat que la majoria d’infants no distingeixen els termes “exclusió” i “aïllament”, ni comprenen que “WIFI” és el mateix que “xarxa privada d’accés a Internet”. Un exemple més clar i vinculat a l’actual societat on regnen les noves tecnologies és el concepte “xarxes socials”. Aquestes, tot i que són molt emprades pels infants, no les associen fins que no els hi dones alguns exemples com ho són Tik Tok, Youtube o Instagram.
La vivència de respondre l’enquesta varia segons les condicions de vida dels infants
En base a la meva observació també he sigut conscient que els infants amb major benestar socioeconòmic i estabilitat familiar tenen més facilitat per respondre l’enquesta i els incomoda menys. L’enquesta pot ajudar a aquests infants a reflexionar sobre les seves vides i ser conscients que la seva realitat no és la de tothom. En aquest casos, se senten afortunats.
Però, en canvi, als infants amb problemes a la llar els poden afectar algunes de les preguntes en clau de benestar material, ja que els fan ser encara més conscients d’allò que els falta o dels problemes que puguin tenir. Un exemple clar és quan es pregunta als infants pel nombre d’ordinadors o de cotxes. Aquells que en tenen un o més contesten ràpidament i, fins i tot, ho diuen en veu alta; en canvi, aquells que no en tenen et pregunten, fins i tot, si els que tenen i no funcionen compten o si compten els dels altres familiars. Senten que si la resta en tenen, dir que ells no comporta quelcom negatiu.
L’enquesta pot ajudar als infants
a reflexionar sobre les seves vides
i a ser conscients
que la seva realitat no és la de tothom.
Altres exemples són els infants que exposen els seus malestars per la situació econòmica familiar a les respostes obertes:
- “(…Em fan sentir malament els…) temes de diners amb els meus pares.” (Nen)
- “A mi, el que em fa sentir malament (…) és que no tingui diners i que encara no sé com serà el meu aniversari.” (Nena)
- “Fa temps que al meu pare el van acomiadar del treball, i jo estava molt preocupada, fins i tot hi havia dies que no dormia perquè em preocupava l’economia del meu pare (…)” (Nena)
En aquesta línia, Bourdieu (1997) parla del capital cultural, el qual fa referència al bagatge educatiu i sociocultural dels familiars dels infants. És a dir, un conjunt de sabers i experiències adquirits a través de la socialització i les experiències viscudes. Aquest capital esdevé fonamental per explicar diferències entre classes. En aquest punt, m’agradaria destacar les idees de Tarabini (2020), qui argumenta que l’escola és un instrument d’aprenentatge que ha de generar igualtat per a tot el alumnat i ser un espai segur on aquells infants amb situacions sociofamiliars/culturals complexes se sentin còmodes, protegits i realitzats.
Què genera benestar o malestar als infants?
D’altra banda, seguint amb l’anàlisi de les respostes obertes, moltes d’elles exposen quins són per als infants les principals fonts de benestar i malestar. D’entre elles destaquen les percepcions personals, els vincles familiars i d’amistats, la covid-19, les dificultats econòmiques i l’escola com a factors explicatius claus.
Què els fa sentir bé?
- “A mi em fa sentir bé quan estic amb els meus amics, quan faig dansa, quan parlo dels meus sentiments amb alguna persona que m’escolti; i estar amb la meva família, ja sigui per videotrucada o en persona.”(Nena)
- “Em fa sentir bé saber que la meva família esta bé, que estic a gust amb totes les persones que m’envolten i sobretot que soc feliç. I sé que soc afortunada per tenir família, amics, una casa amb habitació i sobretot aliments.” (Nena)
- “Em fa sentir bé estar amb la família i tenir salut.” (Nen)
- “A mi em fa sentir bé estar amb la família, amics, etc. perquè així no em sento sola i sento que estic molt ben acompanyada.” (Nena)
- “Em fa sentir bé passar temps amb els animals.” (Nena)
- “Em fa sentir bé una abraçada de la meva mare pel matí.” (Nen)
- “Em fan sentir bé: els meus amics, la meva família, els mestres, els meus germans, i com soc jo mateixa.” (Nena)
- “Estic feliç amb els meus amics i amigues!” (Nena)
- “El que em fa sentir bé és la natura.” (Nena)
Què els fa sentir malament?
- “(…) El que em fa sentir malament és que no m’escoltin (…)” (Nen)
- “Em fa sentir malament la gent que està patint per culpa de la pobresa, malaltia, mort… I també que el meu avi va morir en plena pandèmia per un tumor i no el vaig poder veure per culpa de la quarantena. A més, van acomiadar al meu pare de la feina.” (Nen)
- “Em fa sentir malament la pobresa i que a la gent no li preocupi que hi hagi gent que necessiti ajuda.” (Nena)
- “A mi em preocupa una mica el canvi de cos.” (Nena)
- “A mi el que em fa sentir malament és la contaminació perquè fa cada dia més calor.” (Nen)
- “(…) el que em fa sentir-me malament és que estigui sol i no sortir molt amb la meva família perquè la meva mare esta malalta; i és que el em fa sentir malament.” (Nen)
- “Em fa sentir malament que m’elueixin, jo no soc molt atrevida i això provoca que no tingui moltes amigues. M’agrada ballar i expressar-me, soc tímida i tinc por de que no m’acceptin tal com soc; aleshores m’aïllo i no deixo veure el meu cor a ningú. Sé que puc ser més valenta però tinc por.”(Nena)
No es pot obviar la importància dels factors de benestar i malestar, com són la família, l’escola o més recentment la covid-19, que no només són els temes principals de l’enquesta, sinó de les respostes i les situacions personals dels infants. La família i les amistats són suports que tots necessiten per sentir-se bé i quan hi ha inestabilitat familiar, o problemes amb les relacions amb la resta d’infants, aleshores es produeix una sensació de malestar.
Treballar amb les preguntes obertes m’ha fet adonar del canvi en la consciència dels infants d’aquesta nova generació respecte a anteriors, ja que s’incorporen en la seva educació nous valors que abans no formaven part de les anteriors, com la preocupació pel medi ambient. A més, he observat l’empatia que tenen alguns infants, la seva sensibilitat i la seva capacitat adaptativa davant de situacions complicades. Aquestes habilitats han sigut claus per sortir-se’n de la situació produïda per la pandèmia, tot i que en molts casos se’ls ha fet molt dur per la bretxa digital o falta d’un suport social. Els infants manifesten malestars davant situacions com la covid-19 i les seves conseqüències, sent una de les principals la falta de suport emocional dels docents als infants amb més dificultats d’aprenentatge o problemes socials.
Referències bibliogràfiques
Assemblea General de les Nacions Unides. (1989). La Convenció sobre els Drets de l’Infant. Recuperat de: https://www.dropbox.com/home/Documents?preview=Convencio_drets_infancia.pdf
Bourdieu, P. (1997). Capital cultural, escuela y espacio social. Siglo Veintiuno Editores.
Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona. (Consultat el desembre del 2021). Programes i línies de treball: Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona. Recuperat de: https://institutinfancia.cat/es/programes/hablan-los-ninos-y-ninas/
Pagès, J. i Gonzàlez, N. (17 de juliol del 2017). Què passa quan preguntes a 4000 nois i noies “com estàs”? Recuperat de: https://institutinfancia.cat/blog/que-passa-preguntes-4-000-nois-noies-estas/
Tarabini, A. (2020). ¿Para qué sirve la escuela? Reflexiones sociológicas en tiempos de pandemia global. Revista de Sociología de la Educación-RASE, 13 (2) Especial, COVID- 19, 145-155. Recuperat de: https://ojs.uv.es/index.php/RASE/article/view/17135
Autoria
Soc Raquel Lluch, sociòloga i mestra en formació a la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR), on curso algunes assignatures per poder compaginar-ho amb el grau de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). He realitzat les pràctiques curriculars remunerades de sociologia a l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB), de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), amb seu a la UAB.
He pogut participar en la segona edició del programa de recerca i participació Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona. A partir de la meva experiència a l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB 2021), que és la fase actual del programa, he mirat de donar resposta a la pregunta “Què contribueix al benestar dels infants i què els suposa malestar?” des d’una perspectiva sociològica i educativa.
