(article publicat originàriament a Ara Criatures)
La recerca ens ha desvetllat que tenir a prop de casa un lloc a l’aire lliure per jugar-hi de manera segura és un dels elements que afavoreix més la satisfacció dels infants amb el seu barri. Tot i així, la meitat dels nens i nenes de Barcelona (47%) no n’estan prou satisfets i 4 de cada 10 infants entre 10 i 12 anys no juguen ni passen gaire temps a l’aire lliure (alguns mai o com a molt 1 o 2 dies a la setmana), segons dades del 2017. Avui, dia internacional del joc, és un bon moment per recordar que el dret al joc és un dret inalienable per qualsevol infant i que aquest els ha de ser garantit durant la infància (article 31 de la Convenció dels Drets de l’Infant).
La covid-19 ha generat oportunitats inesperades en els usos de l’espai públic: les fotografies d’infants jugant en places i carrers on abans de la pandèmia només hi havia cotxes i turistes van omplir les xarxes socials els dies posteriors al confinament i durant la desescalada. No oblidem que les àrees de joc van ser dels primers espais tancats i entre els darrers a ser desprecintats. Si una cosa ens ha evidenciat la covid-19, és que quan l’espai públic és amable i està disponible, i quan els infants tenen temps lliure i adults disposats a acompanyar-los, l’espai públic és ràpidament emplenat amb jocs, crits d’emoció i rialles.
Però ens equivocaríem si ens penséssim que aquesta necessitat de trobar-se amb altres nens i nenes i de jugar a l’aire lliure és nova. Aquesta és una necessitat intrínseca a l’etapa vital de la infància, i les nenes i nens ja van expressar-la molt abans de la pandèmia. De l’ampla consulta que es va fer als infants de 10 a 12 anys en tots els districtes de la ciutat de Barcelona en el marc del programa municipal de l’Ajuntament de Barcelona Parlen els nens i nenes, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i conduït per l’Institut Infància i Adolescència, en van sorgir demandes que tenen a veure amb el joc i l’espai públic: d’una banda, més vida amb la gent del barri i disposar de més espais per jugar i trobar-se amb altres nenes i nenes i, de l’altra, fer més coses a l’aire lliure en una ciutat més verda i pacificada. A més els mateixos infants feien una pila de propostes per avançar en aquesta direcció, totes elles recollides a l’Agenda dels Infants.
Què volen els infants pel seu barri i la seva ciutat?
La majoria de nens i nenes coincideixen en que un bon barri ha de ser tranquil, com a sinònim de segur i poc sorollós, i alegre, com a sinònim de vida comunitària, que els veïns i veïnes es coneguin i que hi visquin altres nenes i nens amb qui poder-se trobar i jugar. A més, ha de ser net i tenir zones verdes i espais per jugar a l’aire lliure. “Alguns districtes tenen més espai, i altres potser no tenen espai perquè estan plens de cotxes”, a més, “hi ha parcs però són molt infantils i ens diuen que no hi podem entrar perquè són per nens més petits. No hi ha parcs per nosaltres” diuen l’Abril i l’Arnau, des d’Horta-Guinardó.
Els infants esperen trobar persones amables: “volem alegria entre la gent i que quan passis pel costat d’una persona et digui ‘bon dia’ i que la gent sigui simpàtica” diu la Rebeca, des de Sant Martí. I també esperen trobar altres infants amb qui poder jugar a l’aire lliure: “a l’Eixample, com és així com gran, és difícil trobar nens i amics i m’agradaria que hi hagués algun sistema..” es lamenta l’Eva i l’Eduard de Nou Barris afegeix que “els parcs i demés no són per ells [referint-se als veïns i veïnes del barri] sinó que és el nostre barri, i si no ens agrada no hi podem fer vida”. Els nens i nenes es relacionen jugant, i és per això que necessiten temps i espais adients per trobar-se amb els altres, és a dir, per jugar amb els altres. “Vale que nuestro deber es estudiar, però no es nuestra vida. Eres un niño y tienes que salir al parque, tienes que divertirte, estar con tus amigos”, ens recorda la Rebeca, de Nou Barris.
Els infants demanen transformar els barris en espais amables, que traspuïn alegria i vida comunitària, per fer més vida al barri (i no únicament als parcs) i poder transitar tranquils per una ciutat jugable, que tota ella sigui més amiga amb els infants. I l’horitzó és esperançador, en la mesura que l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un Pla del joc a l’espai públic, perquè d’aquí al 2030 la ciutat ofereixi més i millors oportunitats de joc i situï l’activitat física a l’aire lliure i la vida comunitària entre les polítiques clau de la transformació urbana.
