L’Institut Infància i Adolescència hem presentat la realitat poblacional de la infància i l’adolescència a la ciutat de Barcelona, així com alguns dels reptes demogràfics i socials als quals ens confronta, agreujats per la pandèmia per la covid-19, al seminari “Nuevas movilidades, consecuencias demográficas, socioeconómicas y territoriales en las áreas urbanas. De la postcrisis a la postpandemia“. Aquest seminari, que ha tingut lloc els dies 19 i 20 de maig, l’organitzava el Grup de Recerca Territori, Població i Ciutadania de la Universitat de Barcelona i ha servit per analitzar les dinàmiques demogràfiques, residencials i urbanes i també per apuntaré les reptes per la gestió municipal.
Partint de la base documental del darrer informe Dades Clau d’Infància i adolescència a Barcelona 2021, hem dut a terme una presentació sobre Reptes demogràfics: infància, famílies i ciutat en què hem explicat quina és la realitat poblacional de la infància i l’adolescència a la ciutat, així com alguns dels reptes demogràfics i socials als quals ens confronta, en especial la bretxa entre els fills desitjats i les realitats reproductives, que estan per sota, amb una de les taxes de fecunditat més baixes del món. La pandèmia no fet sinó agreujar la caiguda de la natalitat, que el 2020 va assolir el valor més baix dels darrers 50 anys.
En el marc de la presentació també hem apuntat algunes vies de solució, com ara la necessitat de millorar el benestar de les famílies i els infants (amb millores en el mercat de treball, facilitats d’accés a l’habitatge i major suport institucional a les responsabilitats de cura), així com també a la millora de les condicions de conciliació en general (amb mesures que redueixin les dificultats per compaginar responsabilitats familiars i laborals, i per fomentar la plena incorporació dels homes en les activitats de cura).
Des de l’Institut Infància i Adolescència, a més, hem fet èmfasi en l’oportunitat que ens brinden de l’espai públic i els espais de joc, com a vies complementàries de millora del benestar de les famílies i els infants. Dos àmbits, a més, en què els municipis hi tenen un important marge d’actuació. La pandèmia ha fet més evident que mai la necessitat d’espai públic de qualitat pera les persones i la vida comunitària (per combatre l’aïllament social, per reforçar les xarxes suport comunitari) i el seu potencial específic per cobrir necessitats vitals de la infància que difícilment es poden cobrir a casa: el moviment i el joc, imprescindibles pel desenvolupament motriu i saludable dels infants i que, a més, ajuden a combatre el sedentarisme, el pantallisme, el sobrepès infantil, i garanteixen la relació amb altres infants, un element central per benestar dels infants en el seu dia a dia.
Per acabar, es van assenyalar 13 mesures contingudes a l’actual Pla d’Infància 2021-2030 de Barcelona, que estan alineades amb les principals vies de solució dels reptes demogràfics i socials apuntats: mesures per millorar el benestar material de les famílies i els infants, mesures per afavorir la criança i conciliació i mesures per afavorir el joc i la vida comunitària a l’espai públic. Amb totes elles s’avançarà cap a la transformació de la ciutat per tal que sigui més adequada per viure-hi la infància i l’adolescència i per, tal vegada, reduir la bretxa entre els fills desitjats i la realitat reproductiva.
Podeu descarregar el document presentat: Reptes demogràfics: infància, famílies i ciutat
