En el marc de la segona edició de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona (octubre-desembre del 2021), des de l’Institut Infància i Adolescència hem tornat a apostar per fer un acompanyament acurat i especialitzat durant el treball de camp. Hem vetllat per ajustar-nos als estàndards de la recerca ètica amb infants, garantint que els tots els nens i nenes que hi participaven tenien el suport necessari, tant a nivell metodològic, com a nivell emocional, com d’inclusió social.
Des de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona sabem que fer recerca amb infants no és qualsevol cosa, i tenim clars quins principis cal observar alhora de fer recerca social amb infants. Ja ho vam intuir en el moment de realitzar la primera Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona (EBSIB 2016) i, l’experiència de camp ens ho va corroborar.
Fer recerca amb infants, i encara més si la recerca tracta sobre qüestions que els són molt properes i que afecten al seu benestar, suposa un repte perquè pot confrontar als nens i nenes a preocupacions o malestars que afloren en el moment de l’enquesta. És per això que, d’acord amb els principis de la recerca ètica, cal garantir un acompanyament que afavoreixi que l’experiència sigui positiva per a tots els nens i nenes, inclusiva perquè siguin quines siguin les seves capacitats o circumstàncies personals puguin completar l’enquesta, i respectuosa, perquè des de la mirada atenta s’acompanyi als infants en les emocions que l’enquesta els pugui desvetllar.
Amb aquest objectiu, des de l’Institut Infància i Adolescència vam reforçar l’equip d’enquestadors del treball de camp amb dues persones que havien d’assumir aquest rol concret d’acompanyament dels nens i nens durant el procés d’enquestació a l’aula: Mariana Rico, graduada en antropologia, i Raquel Lluch, estudiant en pràctiques del grau de Sociologia. Totes dues han acompanyat l’equip d’enquestadors durant tot el treball de camp. Han supervisat que tots els infants poguessin participar (escollint la modalitat de qüestionari adaptat de manera consensuada amb el tutor/a[1]), donant suport a infants amb coneixements limitats del català o castellà, observant i intervenint si un infant es mostrava molest o trist arran de l’enquesta (en algunes situacions com ho són la separació dels pares, problemes socioeconòmics, o la mort d’un familiar un infant pot sentir-se fàcilment trasbalsat), i generant un espai d’escolta i/o una actitud empàtica. Al marxar de cada centre escolar, s’han assegurat que, tutores i tutors estiguessin informades de casuístiques que tal vegada haurien d’acompanyar més enllà del nostre pas per l’escola.
Ara que ja hem acabat el treball de camp, en què entre les dues han fet un acompanyament acurat de les sessions d’enquestació i un seguiment d’aquesta en base a l’observació i l’anàlisi de respostes obertes, és un bon moment per compartir les seves reflexions i aprenentatges:
- Una mirada sobre la diversitat i interculturalitat a la ciutat de Barcelona, a partir del treball de camp de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona (Mariana Rico, Grau en Antropologia Social i Cultural per la UAB)
- Una mirada sobre què contribueix al benestar dels infants i què els suposa malestar, a partir del treball de camp de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona (Raquel Lluch, estudiant en pràctiques del Grau de Sociologia per la UAB, i estudiant de magisteri primària a distància a la UNIR)
[1] Tot i que hem garantit un nivell molt alt d’inclusivitat del qüestionari, no ha estat del 100%: un infant amb una discapacitat psíquica severa, que li impedís llegir o expressar-se parlant, per exemple, no podia contestar l’enquesta, ni tampoc un infant amb un nivell de comprensió molt baix del català o castellà. Podíem traduir paraules puntuals a l’anglès, francès o àrab, però no a l’urdú, a l’alemany o al mandarí, per posar només uns exemples.
