Enginyeria sense fronteres ens han convidat a la taula rodona “Com afecta la pobresa energètica en la infància?”, on hem aportat dades subjectives sobre aquest impacte que hem recollit per primera vegada a través del programa Parlen els nens i nenes.
Quines conseqüències té la pobresa energètica per les vides i per la salut tant física com mental dels infants que la pateixen? Aquesta ha estat la pregunta principal al voltant de la qual ha girat la taula rodona organitzada per Enginyeria sense fronteres, a la qual ha participat la directora de l’Institut Infància i Adolescència, Laia Pineda, aquest dimarts.
Enginyers sense fronteres i l’Aliança contra la pobresa energètica ho estan treballant i denunciant des de fa temps. L’informe Precarietat energètica i infància a la ciutat de Barcelona publicat el febrer el 2020 és un molt bon treball que no només dimensiona aquest problema (tant a Barcelona com a Catalunya) sinó que posa el focus en els nens i nenes i en els impactes que pateixen pel fet de créixer patint la pobresa energètica. A més, Enginyers sense fronteres han volgut generar espais i metodologies a través de les quals acostar aquesta problemàtica als infants i a les seves famílies des d’una perspectiva de drets, i apoderar-los fent-los conscients de quins són els seus drets energètics a través de la seva participació activa, situant a la infància en el centre del debat. Aquest exercici contribueix també a garantir el dret dels infants a rebre una informació adequada sobre les coses que els afecten (recollit en la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides) com ara la pobresa energètica.
Algunes dades sobre pobresa energètica
A la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds, es tracta d’una mitjana de ciutat que amaga desigualtats importants entre districtes, així, per exemple, aquest percentatge supera el 30% a Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests mateixos districtes són els que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides dels subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.
Viure en situació de pobresa energètica durant la infància i l’adolescència té conseqüències de molts tipus. Entre elles, problemes de salut física (afavoreix l’aparició de bronquitis crònica o asma, i dificulta una nutrició adequada) o mental (amb major propensió dels infants a patir ansietat, depressió o estrès). Els adolescents que viuen en precarietat energètica poden arribar a tenir fins a 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. S’han vist també impactes sobre el rendiment educatiu a causa de les afeccions en salut física i mental, i a la dificultat de tenir un espai segur on estudiar.
La contribució del Parlen els nens i nenes al coneixement sobre els impactes de la pobresa energètica
Veient els impactes de la pobresa energètica en la vida dels infants, l’any 2021 l’Institut Infància i Adolescència vam incorporar per primera vegada a l’Enquesta de Benestar Subjectiu preguntes per poder dimensionar la percepció dels infants d’aquesta problemàtica. És a dir, per primera vegada hem preguntat als infants sobre seva percepció de passar fred/calor i analitzar com la pobresa energètica impacta en satisfacció amb la seva vida. Es tracta, doncs, de dades inèdites que permeten dimensionar millor l’abast de la vivència de pobresa energètica per part dels nens i nenes de Barcelona i fer-ho a partir d’una mostra representativa i d’àmplia robustesa estadística.
En el marc d’aquesta taula rodona, Laia Pineda ha compartit les dades informades pels infants en primera persona que ens mostren alguns infants passen fred i/o calor, amb diferents graus d’intensitat: 4 de cada 10 (43,4%) han passat calor a casa seva durant l’estiu amb diferents graus (31,3% a vegades, 7,5% sovint i 4,6% sempre) i 3 de cada 10 (28,2%) han passat fred a casa seva durant l’hivern (23,7% a vegades, 2,6% sovint i 1,9% sempre). Segons context socioeconòmic els infants de contextos desafavorits responen més sovint que passen fred o calor al seu habitatge que els de contextos més benestants, tot i que les diferències són petites i el desconfort tèrmic és present a tota la ciutat. En un anàlisi més detallat, les dades mostren com els infants que pateixen pobresa energètica es mostren menys satisfets amb la seva vida: els nens i nenes tenen una mitjana de satisfacció entre 0,6 i 0,8 punts més baixa que els infants que no la pateixen.
Podeu conèixer amb més detall les dades que ens ofereix l’EBSIB 2021 en la presentació Què ens diuen els infans sobre la pobresa energètica.
