L’Institut Infància i Adolescència elaborem una diagnosi de les àrees de joc i els patis escolars de la ciutat de Mollet per encàrrec de l’Ajuntament. L’objectiu és poder avançar cap a la ciutat jugable a partir de conèixer la situació actual i determinar i reptes i propostes de millora.
Aquest mes de juliol, l’equip de l’Institut Infància i Adolescència hem presentat a l’Ajuntament de Mollet el resultat de la diagnosi que hem dut a terme sobre la jugabilitat de la ciutat. La sessió, que ha anat a càrrec de la coordinadora del programa Ciutat Jugable, Emma Cortés, i la directora de l’Institut Infància i Adolescència, Laia Pineda, ha servit per presentar el marc conceptual de ciutat jugable, els resultats de la diagnosi i els reptes identificats a l’equip de govern.
Aquesta presentació és la culminació d’un procés de recerca que hem dut a terme des del més de febrer de 2022 per encàrrec d’ Àlex March, de l’Àrea de biodiversitat de l’Ajuntament de Mollet i amb la col·laboració de la investigadora Núria Sala, de D-CAS. L’objectiu principal ha estat elaborar una diagnosi de les 50 àrees de joc de la ciutat i els 14 patis escolars de les escoles públiques de Mollet, d’acord amb el marc conceptual de la ciutat jugable.
La diagnosi de Mollet ha servit, a més, per ajustar a una ciutat de 50.000 habitants el sistema d’indicadors sobre les oportunitats de joc a l’espai públic elaborat durant l’elaboració del Pla del joc a l’espai públic de Barcelona. És la primera vegada que s’aplica el sistema d’indicadors a la mida d’una ciutat més petita que Barcelona, la qual cosa suposa un pas endavant en la recerca sobre ciutat jugable i la seva escalabilitat a altres municipis.
Mollet: punts forts, reptes i canvis tangibles
La diagnosi de la jugabilitat de la ciutat de Mollet s’ha fet a partir d’una anàlisi de les dades dels registres municipals i també un treball de camp d’observació directa de les àrees de joc. En relació als espais de joc, el punt fort de la diagnosi és que totes elles estan dins d’espais verds de la ciutat i que la majoria són força grans, tot i que en queden algunes de petites que caldria ampliar. El principal repte, en canvi, és diversificar les activitats lúdiques que permeten les àrees de joc.
A partir d’aquesta diagnosi, l’Ajuntament de Mollet ja ha començat a traçar un pla per anar avançant cap a una ciutat més jugable. Algunes de les millores proposades en els resultats preliminars ja s’han començat a aplicar, i està previst incorporar-ne d’altres al nou plec de condicions d’inversió i manteniment de les àrees de joc que Mollet està a punt de contractar, de manera que en els propers anys es puguin implementar canvis concrets i progressius a la ciutat.
Així ho ha explicat l’equip de govern en la sessió de treball que l’Institut Infància ha mantingut amb l’Alcaldessa de Mollet del Vallès Mireia Dionisio, així com amb el regidors i responsables municipals Raúl Broto -1r tinent d’alcaldia, d’Estratègia de Ciutat i Agenda Urbana i coordinador de l’Àrea de Presidència, Territori i Acció Climàtica-, Noa Monràs -regidora de Justícia Ambiental, Ecologia i Transició Energètica i d’Educació-, Estela Mas -regidora d’Infància-, Albert Amor -responsable del Gabinet d’Alcaldia-, Cesco Muñoz -cap de l’equip tècnic del Servei d’Ecologia Urbana- i Àlex March -cap de secció de Biodiversitat i gestió del verd i responsables de les àrees de joc de Mollet del Vallès-.
Valorem la participació de diferents representants municipals, atès que per avançar cap a una ciutat jugable és important transversalitzar el coneixement i entendre que impulsant el joc s’avança en benestar i salut dels infants, però també en pacificació del territori, naturalització dels espais i en promoció de la vida comunitària.
