(Article publicat originàriament a Tot Barcelona) La soledat no desitjada s’ha convertit en un tema habitual en debats acadèmics i de l’administració pública, però sovint atribuïm el concepte a un sentiment que pateixen persones grans o persones aïllades socialment (persones amb poca xarxa familiar o d’amistats, amb problemes de salut física o mental, etc.). No obstant això, comencem a disposar de dades que indiquen que és entre les persones joves i els infants on trobem els percentatges més elevats de sentiment de soledat. Un 13% dels infants de 10 a 11 anys (5è i 6è de primària) residents a la ciutat de Barcelona manifesten sentir-se sovint o molt sovint sols, segons les dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona de 2021 (EBSIB 2021, programa Parlen els nens i nenes). En canvi, quan mirem enquestes dirigides a població de 16 i més anys, el percentatge de persones que diuen sentir-se sovint soles no supera el 6% de mitjana i només els i les joves de 16 a 24 anys superen aquesta xifra arribant al gairebé 10% (dades de l’enquesta Òmnibus 2023).
Però, com és possible que els infants puguin sentir-se sols?, si sempre estan rodejats de gent, ja sigui amb la família, a l’escola o al parc? L’explicació ve del propi concepte. Estem parlant d’un sentiment i, per tant, d’una percepció. És possible que una persona, ja sigui un infant o una persona adulta, se senti sola, tot i viure amb altres persones o conèixer molta gent. De la mateixa manera que pot haver-hi gent que, tot i estar sola, no s’hi senti i gaudeixi de la seva soledat. El sentiment de soledat apareix quan hi ha una incongruència entre les relacions que tenim i les que desitjaríem tenir, ja sigui perquè voldríem tenir més relacions de les que tenim, o bé perquè no estem prou satisfetes amb la qualitat d’aquestes relacions. Partint d’aquesta definició, doncs, podem entendre que qualsevol persona, a qualsevol edat, pot sentir-se sola. També els infants.
De fet, tots nosaltres, en algun moment de la nostra vida ens hem sentit o ens sentirem sols. I això, en principi, no hauria de suposar un problema. Sentir-nos sols pot servir com a revulsiu per canviar algun hàbit, situació o expectativa que teníem i que ens genera malestar (per exemple, em sento sola en aquesta feina, i aquest sentiment m’empenta per buscar-ne una de nova que em faci sentir millor, o bé, em sento sola els caps de setmana i això fa que busqui activitats per poder conèixer gent nova). El problema ve quan el sentiment de soledat es cronifica, ja que pot derivar en problemes de salut mental i física, menor esperança de vida, una baixada de la producció laboral i per tant econòmica, una major percepció d’inseguretat i, en definitiva una davallada de la cohesió social. De fet, un informe realitzat per l’Observatorio Soledades de la Fundación ONCE indica que la soledat no desitjada representa a Espanya un cost total de 14.141 milions d’euros anuals (i això que l’enquesta amb la que s’han fet els càlculs no inclou la soledat en tots els infants, ja que va dirigida a població de 15 i més anys).
D’altra banda, la Comissió Europea va publicar un informe breu al 2023 indicant que el major predictor de soledat no desitjada durant la joventut i adultesa és haver-se sentit sol durant la infantesa. Per tant, per poder prevenir un dels principals factors del sentiment de soledat al llarg de la vida és imprescindible posar el focus en els infants. Les dades de l’EBSIB 2021 ens permeten posar xifres a aquesta soledat entre els infants i fer visible una realitat fins ara força desconeguda.
L’EBSIB 2021, realitzada per l’Institut Infància i Adolescència i l’Ajuntament de Barcelona, pregunta per primera vegada sobre el sentiment de soledat a infants de 10 i 11 anys. Els resultats mostren que les nenes se senten més soles que els nens (16% i 10%, respectivament) i que les desigualtats socioeconòmiques també hi tenen un pes rellevant: com més elements de privació (allò que no es poden permetre a la llar, per exemple, ordinador, Internet, anar de vacances, entre d’altres), major és el percentatge d’infants que se senten sols. El 9% dels infants sense cap privació diu sentir-se sovint sol, mentre que la xifra augmenta al 20% quan acumula 3 o més privacions.
Un altre element que té relació amb el sentiment de soledat durant la infantesa és la percepció que tenen els nens i nenes de les relacions amb la seva família, amb el professorat, les amistats o el veïnat del barri. Aquells infants que consideren que, en cas de tenir algun problema, poden comptar amb els seus pares i/o mares se senten menys sols que els que consideren que no hi poden comptar. La tendència és la mateixa quan se’ls pregunta si creuen que poden comptar amb el professorat de l’escola o amb les amistats en cas de tenir problemes. També és rellevant que els infants se sentin segurs en els diferents espais que ocupen. Aquells infants que se senten segurs a casa, a l’escola, o al barri se senten menys sols que aquells que no s’hi senten segurs. Per últim, aquells infants que diuen sentir-se escoltats en els diferents espais de relació i que creuen que se’ls tenen en compte en les decisions que els afecten, se senten menys sols que aquells infants que diuen no sentir-se escoltats i que consideren que no els tenen en compte.
Sabem, doncs, que per combatre la soledat no desitjada durant la infància cal reduir les desigualtats socioeconòmiques de les famílies amb infants. Sabem que no només hem de procurar espais segurs pels infants, ja sigui a casa, a l’escola o al barri, sinó que ells s’hi han de sentir segurs. I sabem que els infants necessiten tenir la certesa que, en cas de tenir algun problema, poden comptar amb nosaltres, com a pares i mares, com a mestres, com a amics i amigues, i com a membres de la comunitat, escoltant-los i tenint en compte el que ens diuen. Cal aprofitar tots els espais possibles, a la llar, l’escola, l’educació en el lleure, serveis socials o serveis de salut, entre d’altres, per millorar el benestar dels infants i evitar el sentiment de soledat. Estem davant un repte fins fa poc invisible, però no impossible d’intervenir-hi per millorar el benestar dels infants.
