Entrevista al Dr. Ferran Casas i la Dra. Mònica González
El benestar subjectiu és el que les persones sentim, pensem i valorem en relació amb nosaltres mateixes, les nostres condicions de vida i les experiències vitals. Així ens ho expliquen en aquesta entrevista el Dr. Ferran Casas (FC) i la Dra. Mònica González (MG), que dirigeixen l’equip de recerca Infància, adolescència, els drets dels infants i la seva qualitat de vida, adscrit a l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona. Al llarg de l’entrevista també ens ofereixen una reflexió interessant sobre la necessitat de valorar el benestar subjectiu i algunes de les conclusions a les què s’ha arribat a través d’escoltar a infants i adolescents.
Escoltem prou els infants i adolescents?
FC: Que jo sàpiga, no hi ha moltes enquestes internacionals dirigides a infants o adolescents. Hi ha estudis de salut i sobre educació, però pocs que se centrin en el benestar dels infants. Children’s Worlds és un gra de sorra dins d’un panorama de poques recerques que preguntin directament als infants. Encara ens falta moltíssima informació, però el que oferim són dades úniques sobre benestar subjectiu, ja que s’incorporen diferents preguntes sobre activitats quotidianes dels infants. Preguntes molt simples, però alhora importants. La voluntat ha estat aportar informació diferent de la què aporten d’altres enquestes internacionals i, sobretot, és la primera que incorpora l’opció de preguntar per sota dels 10 anys.
MG: D’alguna manera, partim d’una lògica molt simple, és a dir, si tu vols conèixer una realitat l’has d’avaluar o l’has de mesurar d’alguna manera. I només tenint informació d’aquella realitat és quan se’n pot despendre la necessitat de fer accions. Per tant, el primer pas és tenir dades. Malgrat és molt lògic i molt bàsic, ens manquen moltes dades estadístiques sobre infància. Molt sovint, aquestes dades estan dins de les de família, però no hi ha gaire dades d’infants informades per ells mateixos. Llavors, l’única manera de forçar o generar sensibilitat és donar dades, posar en evidència situacions i, a partir d’aquí, que això generi accions de millora.
“El primer pas és tenir dades. Malgrat
és molt lògic i molt bàsic, ens manquen
moltes dades estadístiques sobre infància”
Per què és important valorar el benestar subjectiu dels infants?
FC: Diferents agents socials, observant una mateixa realitat, poden no coincidir en la seva interpretació. Per tant, si volem conèixer algun fenomen, n’hem de reconèixer els agents socials rellevants. Els infants ho són? Això ja és una qüestió d’opinió, però els que estem a favor dels drets de l’infant pensem que s’ha d’escoltar i tenir en compte a l’infant, malgrat a vegades no coincideixi amb l’opinió de les persones adultes. Per exemple, si a la pregunta de si un infant està bé a l’escola, la família i els docents opinen que sí, però l’infant opina que no, qui tindrà més raó? Per què? Convé tenir-ho en compte?
MG: A més, és interessant observar els diferents espais on viuen els infants, ja que aquests actuen com a vasos comunicants. Un entorn desfavorable pot disposar de recursos compensadors. Per exemple, si un infant té problemes a casa seva, tenir un mestre que l’escolta pot actuar com a mecanisme per afavorir el benestar. A l’enquesta hi ha preguntes sobre com són els diferents entorns de l’infant i això ens pot ajudar a identificar si algun entorn és més o menys afavoridor, al mateix temps que l’avaluació global de benestar ens pot donar més pistes. És important aquesta visió global de la infància i l’adolescència.
“Si la família i els docents opinen que un
infant està bé a l’escola, però l’infant en qüestió
opina que no, qui tindrà més raó?”
I com estan els infants?
FC: Els infants són més optimistes que nosaltres, per tant, no ens ha d’estranyar que el benestar subjectiu del infants sigui major que el de les persones adultes. Però l’optimisme, des de la infància fins a l’adolescència, baixa sense parar. Aquest fenomen necessita de més recerca perquè no està clar si succeeix a tots els països ni si les raons són les mateixes.
MG: Però, ara per ara, per molt que les puntuacions generals de benestar siguin optimistes, no es pot caure en el parany simplista de dir “que bé que estan els nostres nens, no cal fer res”. De fet, tenint en compte l’optimisme vital, les dades d’infants que mostren poc benestar respecte dels altres del seu entorn, per molt que no siguin negatives, poden estar representant situacions complicades i compromeses. Hem de començar a interpretar els resultats adequadament.
“Els infants responen a les preguntes amb
optimisme, però les respostes que no són tant positives
poden estar apuntant situacions complexes”
Així que, a mida que es fan grans, el benestar subjectiu canvia?
MG: El nivell de benestar no es manté estable en el temps, ja que hi ha molts factors que hi influeixen i, justament, els infants viuen molts canvis en aquestes edats. Estem parlant d’una època de canvi molt gran concentrada en uns anys determinats. L’enfocament evolutiu ens pot ser molt enriquidor pel que fa al benestar, i els que l’estudiem, l’hem de tenir en compte.
FC: Per exemple, en els períodes de transició d’educació primària a secundària s’han de fer intervencions per millorar el benestar, no només dels infants, sinó de tota la comunitat educativa. Passar de primària a secundària, vol dir, potser, perdre la major part dels amics perquè marxen a un altre institut o altres incerteses que generen angoixa. Llavors, el salt funciona malament perquè no s’ha preparat bé. Tot canvi en la vida d’un infant ha d’anar acompanyat: canvi d’escola, de barri, de tipus de família… Tots aquests són canvis complicats que influeixen en el benestar d’un infant.
“L’acompanyament de les transicions és
especialment important per vetllar
pel benestar dels infants”
A quines conclusions heu arribat després d’haver escoltat tants infants?
FC: Com més estudiem, més resultats inesperats tenim. Però la conclusió principal és que cal identificar els subgrups d’infants que estan menys satisfets perquè haurien de ser els prioritaris en la intervenció de les polítiques d’infància. Per exemple, un 1 o un 5 % d’infants d’una mostra representativa pot estar referint-se a uns quants milers d’infants de la població.
MG: Un altre dels aspectes que es posa de manifest és que es pot identificar en quins aspectes de la vida d’un infant hi ha marge de millora: les relacions amb la família, les condicions de la llar, les relacions amb els amics, l’experiència escolar, la vida a l’entorn proper o l’ús del propi temps… És important per poder actuar-hi des dels diferents entorns d’un infant, ja sigui des del plantejament de polítiques públiques, o bé la praxis dels propis docents, les famílies o la ciutadania en general.
FC: A més, el context sociocultural on viuen els infants és molt important i també hem observat que a tots els països del món hi ha preocupacions comunes: per exemple, l’autoestima i l’optimisme són factors que es relacionen amb el benestar subjectiu dels infants.
“Cal identificar els subgrups d’infants
que estan menys satisfets perquè haurien
de ser els prioritaris en la intervenció
de les polítiques d’infància”
A més a més, què heu après sobre el benestar subjectiu i les relacions interpersonals?
FC: El benestar subjectiu és clau per entendre tot el que passa a l’entorn de l’infant. Si un nen et diu que no està satisfet amb la seva vida, alguna cosa passa. Entre les persones adultes és normal trobar un pessimista vital perquè té depressió o algun problema de salut mental. Entre els nois i noies, la capacitat d’adaptar-se a qualsevol adversitat és molt gran, sempre són capaços de trobar l’aspecte positiu a qualsevol cosa. Per això, si et trobes infants que et diuen que estan fotuts i que la seva vida no va bé, aquest és un motiu de reflexió i segurament d’actuació.
MG: En aquest sentit, el “bullying” és un tema que pesa molt més en països industrialitzats. Això genera malestar en els infants i, quan se senten aïllats, poden arribar a estar en situacions crítiques de salut mental.
“La capacitat dels infants d’adaptar-se
a les adversitats és molt gran, per això
quan un infant ens informa “que no
està bé” cal reflexionar i actuar”
Ja per acabar… Per què és útil que siguin els propis infants els qui interpretin els resultats de la recerca en la què han participat?
MG: Quan fas aquest tipus d’enquestes, t’adones que els infants tenen molta curiositat per saber què se’n farà de les respostes i per a què pot servir… Tenint en compte aquest interès, o curiositat, poder fer un retorn i debat dels resultats, és molt coherent i important.
FC: De fet, la interpretació dels infants no serà la mateixa que la de les persones adultes i, a vegades, sorprenen amb la perspectiva que tenen dels fenòmens del seu entorn i amb la quantitat d’informació que poden aportar. Ho hem viscut amb moltes recerques. D’entrada, un dels aspectes importants és el de mantenir la motivació dels infants per participar en aquest tipus d’activitats, donant les seves opinions sobre els aspectes rellevants de la seva vida. Però, a més, cal fer un retorn dels resultats a les persones participants per una qüestió d’ètica investigadora.
“És important fer un retorn i
un debat dels resultats perquè
la interpretació dels infants no és la
mateixa que la de les persones adultes”
Si us interessa, podeu consultar més informació del projecte Benestar subjectiu de la infància a Barcelona que desenvolupa l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona per encàrrec de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona i l’equip de recerca “Infància, adolescència, els drets dels infants i la seva qualitat de vida”, adscrit a l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona.
