(Versió ampliada de l’article publicat a Educa.barcelona)
Diversos estudis permeten afirmar que les activitats extraescolars tenen un enorme potencial a l’hora d’enfortir determinades habilitats i competències i afavorir la inserció social de certs col·lectius de joves. Per aquesta raó, des de fa anys, l’Ajuntament de Barcelona impulsa el programa ‘Patis Escolars Oberts al Barri’ amb la voluntat d’establir una xarxa d’espais de lleure i potenciar l’accessibilitat a les activitats extraescolars –siguin esportives o d’una altra índole– i afavorir la cohesió social al territori mitjançant l’alliberament d’espai públic.
Així, doncs, els patis oberts s’articulen com espais d’ús social, com a llocs de trobada entre els membres de la comunitat amb la capacitat d’afavorir la convivència, els valors cívics i la cohesió social. Amb aquesta eina, es vol fer possible augmentar l’equitat en l’accés a l’educació en el temps de lleure. Partint d’aquesta premissa, des del programa es pretén potenciar el paper de les AMPA, promoure relacions intergeneracionals i activitats inclusives que permetin accedir a les dinamitzacions educatives a infants i joves, fomentar el treball dels valors i actituds de respecte, cooperació, esforç i responsabilitat i, finalment fomentar des del joc compartit valors com la cooperació, el treball en equip i la solidaritat entre tots els participants.
Ara bé, com funciona aquest programa? Quins febleses presenta? Amb l’objectiu de respondre aquestes qüestions l’Institut Infància i Adolescència ha presentat l’informe El Programa ‘Patis Escolars Oberts al Barri’. Impressions i dades per a una avaluació, del qual en fem un resum tot seguit.
Característiques del programa ‘Patis Escolars Oberts al Barri’
L’avaluació analitzada permet observar un alt índex de masculinització i un predomini de les franges d’edat d’ 11 a 16 anys que, principalment, realitzen pràctiques esportives, sobretot el futbol. L’èxit del programa varia en funció de la geografia de la ciutat. Així, en les zones de població més acomodada i en les zones amb població més vulnerable és on es detecten més problemes de participació.
El paper de la comunitat educativa
L’avaluació ha permès copsar alguns factors que permeten explicar la implicació dels diferents actors de la comunitat educativa. Pel que fa als centres educatius, s’observa que les escoles participatives són aquelles on l’equip directiu està implicat i pren consciència del paper social que pot tenir l’escola fora del propi àmbit educatiu. També es detecta que l’acompanyament de l’empresa concessionària i la diligència del Consorci d’Educació de Barcelona pel que fa al manteniment i neteja són fonamentals per l’adhesió de les escoles al programa.
En relació a les famílies, cal assenyalar que la implicació de l’AMPA és essencial per donar més potència al ‘Pati Obert’. En aquells patis on l’AMPA s’implica els resultats són clarament positius. En aquests casos, l’AMPA té pes a l’hora de difondre l’existència del Pati Obert, triar les dinamitzacions i definir els horaris d’obertura. Paral·lelament, la presència de les famílies afavoreix un Pati Obert més dinàmic en totes les franges horàries. En les primeres franges, les famílies i els infants tenen un lloc destacat i gaudeixen de les infraestructures del pati i de les dinamitzacions. A les franges tardanes, el públic és més adolescent i prioritza les activitats esportives, especialment el futbol.
Pel que fa als impactes sobre els joves i infants, es constata un elevat nivell de satisfacció. De fet, el pati obert pot arribar a cobrir algunes de les mancances presents al nucli familiar i a l’escola i, en molts casos, els monitors desenvolupen un paper de (quasi) educadors de carrer. El Pati Obert pot esdevenir un espai generador de normativitats i rutines a joves i adolescents en situació de vulnerabilitat o amb dèficits d’aprenentatge.
El paper de l’administració pública
El projecte impulsat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona és executat per una empresa concessionària encarregada de plantejar el projecte a les escoles, negociar els horaris, proposar dinamitzacions i maletes pedagògiques i, finalment, obrir el Pati Obert. Tanmateix, també hi participen altres àrees com són els Districtes, el Consorci d’Educació i la Guàrdia Urbana. Els Districtes realitzen la demanda i l’acompanyament inicial, però efectuen un seguiment distanciat durant el desenvolupament del programa. En molts casos, els Districtes no perceben el projecte com a propi, sinó com un projecte en el qual col·laboren com a corretja de transmissió de determinades demandes. El Consorci d’Educació de Barcelona és l’organisme encarregat de la cessió dels patis i s’encarrega del seu manteniment mitjançant un protocol que funciona satisfactòriament. Finalment, la Guardia Urbana, o si s’escau els Mossos d’Esquadra, s’encarreguen de les diligències quan hi ha algun problema i fan acte de presència en els patis situats en zones més conflictives. Tanmateix, cal assenyalar que no es produeix cap mena de treball conjunt entre els responsables del projecte i els cossos policials.
El programa i el territori. L’àmbit comunitari
L’anàlisi de les diverses experiències permet assenyalar que als barris amb més activitat associativa augmenten les possibilitats d’incorporar associacions al programa. La tasca d’aproximació al teixit associatiu és realitza des de l’empresa concessionària que ofereix la possibilitat de realitzar accions durant l’espai del Pati Obert. Ara bé, les dades indiquen una baixa participació de les associacions a causa, sobretot, de les pròpies dinàmiques associatives (calendari, estructura, assajos, etc.).
Límits i febleses del programa
Disfuncions organitzatives entre els actors implicats
Algunes desconnexions deriven de la inexistència d’un espai de treball comú entre els diferents agents. Fins i tot, entre els agents de la mateixa administració (per exemple entre els districtes i el Consorci d’Educació) hi ha poca interrelació. En aquest sentit, manca una major flexibilitat i un espai de trobada que permeti incorporar propostes de canvi, sobretot per part dels districtes que sovint tenen la sensació que són espectadors passius del programa.
Problemes derivats de la neteja i el manteniment
La neteja i el manteniment són qüestions que creen tensions, especialment tot el que fa referència als lavabos. Cal establir un protocol d’actuació amb el Consorci d’Educació que augmenti els recursos adreçats a la neteja dels centres educatius adscrits al programa.
El distanciament per part de centres educatius i les limitacions de les AMPA
En ocasions, els nous equips directius de les escoles viuen amb desinterès el programa, fet que pot conduir una manca de col·laboració i la generació d’una dinàmica de queixes. La sobresaturació i la manca temps de les direccions poden generar la percepció que el programa –realitzat fora de l’horari escolar– és una molèstia i no un benefici pel centre educatiu. Una càrrega feixuga que acaba generant una baixa implicació en el projecte.
Per una altra banda, el treball amb les AMPA presenta algunes limitacions. No hi ha una planificació sistematitzada d’activitats a realitzar durant el període dels patis oberts per part de les AMPA. Ara bé, atesa la saturació de tasques és indispensable aquesta participació?
Una política de comunicació poc consistent i amb desajustos
Es constata l’existència d’un notable desconeixement del programa, tant en l’àmbit dels centres educatius com en l’àmbit dels potencials usuaris (famílies, joves, associacions, etc.), derivat de l’abast limitat de les actuals fórmules de comunicació. En aquest sentit, caldria articular un protocol de comunicació que plantegi accions diferenciades en funció del context social de cada escola. És a dir, efectuar una actuació comunicativa diferencial per zones amb l’objectiu de potenciar la comunicació en aquells barris considerats preferencials. Per fer-ho convindria potenciar, a part de les xarxes socials i les pàgines web, els canals de comunicació dels centres educatius (taulers, web de l’escola i AMPA, circulars adreçades a les famílies, etc.).
Algunes propostes per a la millora
En qualsevol cas, tot i l’existència d’alguns desajustaments el programa té molt bona acollida i és valorat molt positivament. Òbviament, hi ha marge de maniobra i per aquest motiu el present apartat planteja algunes mesures complementàries per assolir la millora del programa.
A nivell de centres educatius, aquests han de tenir la seguretat que hi haurà una comunicació directa i eficaç i la garantia que l’Ajuntament realitzarà amb celeritat els manteniments derivats del programa. Cal explicitar clarament un compromís per part del Consorci d’Educació de Barcelona on es prioritzi el manteniment i neteja dels centres mitjançant la incorporació d’una partida pressupostària destinada a atendre aquestes situacions.
Pel que fa a les dinamitzacions, caldria implementar dinamitzacions més cooperatives que permetin la incorporació de nois i noies i un major compartiment del pati amb l’objectiu de realitzar més d’una activitat a la vegada i establir dinàmiques participatives on els joves i infants plantegin als monitors les seves demandes a fi i efecte de consensuar les dinamitzacions més atractives per a tothom.
En relació al treball als barris i els criteris d’obertura i tancament, caldria analitzar les necessitats de cada Pati Obert en funció del seu context socioeducatiu amb l’objectiu de reordenar i prioritzar zones d’intervenció. És a dir, es tractaria d’articular un criteri de distribució de patis que superi la lògica de la distribució homogènia i prioritzi les necessitats territorials i un protocol que delimiti les raons de tancament d’un pati i les mesures a adoptar.
Pel que fa als horaris, convé plantejar-se la possibilitat d’ampliar els dies d’obertura dels patis d’actuació preferencial on es constati l’existència d’aquesta necessitat i no s’hi realitzin activitats extraescolars.
Finalment, en l’àmbit comunicatiu, es proposen mesures per millorar la informació mitjançant l’ús d’internet i les xarxes socials o sistemes d’informació directe a les famílies (circulars informatives, informació a les reunions, etc.), entitats i centres d’interès del barri (biblioteques, l’escola d’adults, l’escola bressol, etc.). Ateses les desigualtats en l’accés a la informació, convé diversificar els canals de comunicació i acomodar-los en funció del context social del centre educatiu i el barri.
