Qui no s’ha sorprès en comprendre que el dibuix del Petit Príncep no és un barret, sinó la reflexió d’un infant envers un fenomen del seu entorn? La cultura de la infància tradicionalment s’ha viscut a través de la lògica adulta, però, des de ja fa un bon temps, cada cop més grups de persones creiem que és important integrar la mirada de la infància i l’adolescència, és a dir, tenir en compte les percepcions, valoracions i expectatives que les persones menors d’edat tenen d’elles mateixes pel que fa a la seva pròpia vida.
En aquest post, presentem quatre arguments sobre la importància d’escoltar els punts de vista d’infants i adolescents perquè, en el disseny de polítiques públiques que impliquen a la infància, les seves percepcions es tinguin en consideració.
1. L’infant és un subjecte actiu de drets. Ha de ser escoltat i poder expressar lliurement les seves opinions, les quals caldrà tenir en compte en tot allò que l’afecti.
La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1989, exposa que l’infant té dret a expressar la seva opinió i que aquesta sigui tinguda en compte en tots els assumptes que l’afectin, com a via per garantir que totes les mesures dutes a terme es basen en les seves consideracions i interessos. La CDI va marcar un abans i un després en la manera d’entendre la infància, ja que va allunyar-se de la visió de l’infant com a objecte passiu de dret, dependent de les decisions de les persones adultes i incapaç de participar i opinar directament, i va imaginar l’infant com un subjecte actiu de drets, que ha de ser escoltat i pot expressar lliurement la seva opinió perquè es tingui en compte:
Article 12.1. Els estats membres han d’assegurar a l’infant amb capacitat de formar un judici propi el dret a manifestar la seva opinió en tots els afers que l’afectin. Les opinions de l’infant han de ser tingudes en compte segons la seva edat i maduresa.
2. La garantia dels seus drets passa per crear instruments de mesura rigorosos, fiables i periòdics que ens permetin conèixer les opinions i les percepcions dels infants.
En aquest sentit no partim de zero. Children’s Worlds ha estat una de els iniciatives pioneres a mesurar el benestar subjectiu dels infants. Amb l’impuls, l’any 2010, de la primera International Survey of Children’s Well-Being (ISCWeB), l’any 2012, UNICEF Espanya va dur a terme el primer estudi sobre qualitat de vida i benestar subjectiu infantil, partint del qüestionari de Children’s Worlds. Una i altra estudien els nivells de benestar infantil segons el propi punt de vista dels infants, preguntant-los què opinen, com se senten i la satisfacció envers la seva pròpia vida i alguns dels seus àmbits (salut, habitatge, escola, relacions interpersonals, barri, etc.).
Cal subratllar el caràcter recent d’ambdues iniciatives i, consegüentment, la necessitat de seguir recollint dades i desenvolupant nous instruments de mesura, alguns també de tipus qualitatiu. Destaquem, entre les principals conclusions i recomanacions de Ferran Casas i Armando Bello a l’estudi d’UNICEF, que:
- Els infants són bons informants si sabem escoltar-los.
- Cal incorporar la veu de la infància en tot el procés d’elaboració de polítiques públiques, així com avaluar els impactes de les mesures que s’adoptin per millorar el benestar infantil.
- És necessari adoptar mesures que contribueixin a maximitzar els nivells de benestar infantil per a la totalitat d’infants en el nostre país, prestant una atenció especial als àmbits i grups que manifesten nivells de benestar menors.
3. A més de crear instruments de mesura, cal sensibilitzar la societat sobre l’oportunitat i la necessitat d’escoltar les opinions dels infants i adolescents per tenir-les degudament en compte.
Estudis com els que acabem de referenciar han de transcendir el seu valor de coneixement per convertir-se en mitjans de sensibilització de la societat en el seu conjunt sobre l’oportunitat i la necessitat d’escoltar les opinions dels infants i adolescents. El coneixement es justifica plenament si serveix per generar debats socials sobre la situació local dels infants i adolescents i preguntar-nos, més enllà del que ens diuen les dades i prenent les experiències vitals com a punt de partida: per què els infants opinen el que opinen i se senten com diuen que se senten?
4. Generar coneixement i compartir-lo ha de servir a la finalitat última i més important: promoure una presa de decisions informada en qualsevol mesura pública que afecti directament o indirecta a infants i adolescents.
La presa de decisions informada implica que es coneguin i es tinguin en compte les opinions i les experiències vitals d’infants i adolescents. Com bé exposa l’informe d’UNICEF Espanya, “els indicadors de benestar subjectiu aporten una visió positiva de la infància en la mesura que es refereixen a situacions, comportaments i relacions que influeixen positivament en el benestar infantil, complementant l’anàlisi d’aspectes negatius de la vida de l’infant com poden ser la pobresa i la privació material. Fixar l’atenció en allò que els fa feliços o els fa estar bé ens permet pensar en veritables polítiques de promoció del benestar infantil, tan importants en un moment històric com l’actual, en el què la profunda crisi econòmica i social que vivim no només està empitjorant dramàticament les condicions materials de vida dels infants, sinó que també està posant en risc els seus nivells de benestar subjectiu i les seves percepcions positives i optimistes respecte de la seva pròpia existència” (p. 6).
Més enllà d’aquests quatre arguments força: fer efectiu un dret reconegut, crear instruments de mesura, sensibilitzar a la societat i promoure polítiques informades, aquest plantejament qüestiona la mirada que considera la infància i l’adolescència com una “etapa de preparació per a la vida” i defensa una visió d’infància i adolescència “ara i aquí”, proposant el mateix nivell de consideració i transcendència que qualsevol altra etapa de la vida.
Des de l’Institut Infància estem gestant un projecte que posarà el benestar subjectiu dels infants de Barcelona en primer pla. Amb una estreta vinculació als instruments esmentats en aquest post, volem desenvolupar noves mirades, tant quantitatives com qualitatives, per tenir en compte els punts de vista dels infants d’entre 10 i 12 anys. Per primera vegada, recollirem percepcions i opinions dels més petits de la ciutat sobre el seu propi benestar. Ho farem amb un qüestionari contestat per una mostra representativa d’infants, i ho completarem amb una aproximació de tipus més qualitatiu que ens faciliti aquelles claus de comprensió a les què els instruments quantitatius no ens donen accés.
Nota:
Aquest post ha estat elaborat a partir de la introducció i les reflexions de Ferran Casas i Armando Bello a “El benestar infantil desde el punto de vista de los niños” (Unicef Espanya, 2012).
Font de les imatges: Banco de imágenes y sonidos, Esther Diana García, El principito: Boas abiertas o cerradas, El principito: Despertar de la flor (CC BY-NC-SA 3.0)
