(Article publicat originàriament a Social.cat) El fet de ser nen o nena condiciona la vida dels infants. No és una diferència que afecti absolutament a tots i cada un dels aspectes de la vida, però sí a molts, i en alguns, hi té una influència molt rellevant. És el cas d’un aspecte tan troncal en el benestar dels infants com la seva satisfacció amb la vida en global, com també d’alguns àmbits com ara la satisfacció amb el propi cos, els sentiments de soledat no volguda o les preocupacions socials, en els que les nenes es manifesten menys satisfetes que els nens.
En tenim evidència molt recent a partir de les dues enquestes municipals de l’Ajuntament de Barcelona que es fan a la població menor d’edat: l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona (EBSIB 2021), que duem a terme l’Institut Infància i Adolescència a infants d’entre 8 i 11 anys; i l’Enquesta de Factors de Risc a l’Escola Secundària (FRESC 2021) que fa l’Agència de Salut Pública de Barcelona a nois i noies adolescents, entre 13 i 19 anys.
Gràcies a aquestes dues enquestes, sabem que els nivells de satisfacció amb la vida de les nenes i les adolescents són pitjors que els dels seus companys masculins; que aquestes diferències ja són presents als 10 i 11 anys; i que, en molts casos, van augmentant a mida que les nenes es fan grans.
El global d’infants de Barcelona de 10 i 11 anys estan menys satisfets amb les seves vides que abans de la pandèmia, però el que avui interessa destacar és que aquesta disminució de la satisfacció amb la vida ha afectat de manera molt més pronunciada a les nenes que als nens: hi ha gairebé el doble de nenes que se senten poc o gens satisfetes amb la seva vida que no pas de nens (12,9 % vs. 7,4 %). I a mesura que es van fent grans, a l’adolescència, s’incrementa la insatisfacció: 17,8 % de noies amb baixa o molt baixa satisfacció amb la vida i 10,85 % de nois.
Les nenes estan menys satisfetes amb el seu cos que els nens, però a l’adolescència la pressió estètica també afecta als nois
Sabem també que un dels àmbits on hi ha diferències més importants entre la satisfacció de les nenes i la dels nens és la satisfacció amb el propi cos. Als 10 i 11 anys, les nenes ja noten la pressió estètica i es mostren molt menys satisfetes amb el seu cos del que ho fan els nens: un 15,1 % de nenes diuen que n’estan poc o gens satisfetes, que és més del doble que el 6,4 % de nens. Però el veritable impacte d’aquesta pressió estètica es nota a l’adolescència i, malgrat que el pateixen en major mesura les nenes, els nens tampoc no n’estan exempts. Així, a l’adolescència, són 6 de cada 10 nenes (63,2 %) les que presenten insatisfacció amb la seva imatge corporal, una xifra també superior al 55,3 % dels nois, però que ja no representa el doble, igual que ho feia en la infància. És a dir, a l’adolescència, la pressió estètica creix entre les noies, i s’estén amb intensitat entre els nois.
Cal que tinguem en compte que la satisfacció amb el cos no és un aspecte menor ja que, entre tots els àmbits de la vida pels que es pregunta a la infància, la satisfacció amb el propi cos està entre els tres aspectes que més influeixen per sentir-se satisfet amb la vida en global.
Però no només això, sinó que també trobem que l’aspecte físic és la principal causa de discriminació a l’adolescència, tant en noies com en nois, però amb major afectació entre les noies: el 53,4% diuen haver-se sentit discriminades pel seu aspecte físic, front al 38,7% de nois que també afirmen haver-ho estat. Afortunadament, en la infància aquestes discriminacions no són tan habituals i les diferències entre nens i nenes no són tan superiors; però malgrat tot, un de cada 10 infants de 10 i 11 anys diu que els altres nens i nenes de l’escola fan comentaris que no li agraden sobre el seu aspecte físic sovint, molt sovint o sempre.
Així doncs, tal i com proposem a l’informe de Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona, tenint en compte la rellevància que té la satisfacció amb el propi cos per a la satisfacció amb la vida, i que l’aspecte físic és un dels principals motius de discriminació a l’escola, cal activar noves mirades des de la corresponsabilitat per tal de lluitar contra l’impacte de la pressió estètica ja en la infància, i per evitar que condicioni negativament l’autoestima i les relacions personals dels infants. De tots els infants, però especialment de les nenes.
El 8 de març és un bon moment per recordar-nos-ho i per explicar que les desigualtats de gènere ja són presents en la infància i que sovint s’eixamplen a l’adolescència. Perquè ser nena no hauria de suposar cap diferència social ni cap condicionant per sentir-se més o menys satisfeta amb la vida.
