(Article publicat originàriament a Social.cat) Es parla molt de la soledat no volguda entre les persones grans. I és, sens dubte, un problema social al qual cal prestar molta atenció i dedicar-hi recursos per poder-lo revertir. Però la gent gran no és l’únic col·lectiu que pateix la soledat no volguda. Malgrat no se’n parli tant, la soledat també la pateixen els joves i els infants i d’una manera molt més acusada del que, a priori, ens podíem imaginar. De fet, malgrat que fins ara la soledat no volguda en la infància havia quedat oculta perquè mai s’havia fet aquesta pregunta als nens i nenes, ara podem afirmar que de tots els grups d’edat a qui s’ha preguntat, els nens, nenes i adolescents són els que més han reconegut sentir-se sols.
Gràcies a l’Estratègia municipal contra la soledat, Barcelona no només ha posat el focus en aquesta problemàtica emergent sinó que ha tingut cura de mesurar-la amb deteniment en tots els grups d’edat, no només en la gent gran. Des de l’Institut Infància i Adolescència ens hem encarregat de mesurar l’abast d’aquesta problemàtica per primera vegada entre els nenes i nenes de 10 i 11 anys, en el marc de la segona edició de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona (EBSIB 2021). El detall dels resultats es presenta aquesta setmana a les Jornades Internacionals sobre Soledat de Barcelona.
De què parlem quan parlem de soledat?
Abans d’abordar els resultats cal apuntar dues qüestions importants per entendre de què parlem quan parlem de soledat. La primera és que sentir-se sol (sentiment subjectiu) no és el mateix que estar en situació d’aïllament social (situació objectiva). És a dir, que persones amb una participació activa i un entorn relacional ampli poden sentir-se soles i, en canvi, persones amb un nombre molt petit de contactes socials poden sentir-se suficientment incloses. La segona és que per se, la soledat no és un problema si és volguda; al contrari, per als infants és necessari començar a fer coses per ells mateixos sense els adults del seu voltant a l’hora d’anar construint la seva identitat. Però ben diferent és quan el sentiment de soledat no és volgut i s’aguditza i perdura al llarg del temps.
Un de cada 10 infants de Barcelona se sent sol
A Barcelona, 1 de cada 10 infants de 10 i 11 anys (12,6%) se sent sol sovint o molt sovint, segons l’EBSIB del 2021. És el percentatge més alt, junt amb el dels adolescents de 13 a 19 anys que també és del 12,6%, segons l’enquesta FRESC del 2021, entre tots els grups d’edat a qui s’ha fet aquesta mateixa pregunta. Entre els joves de 25 a 34 anys que se senten sols sovint o molt sovint el percentatge baixa al 7,4%, continua baixant entorn al 3% entre els adults de 35 a 64 anys i fins al 2,1% de les persones grans de 65 anys i més, segons l’enquesta Omnibus de Barcelona del 2022.
A banda dels nens i nenes que se senten sols habitualment, el 10,7% han dit haver-se sentit aïllats, l’11% exclosos/es i el 12,9% han sentit que no tenien ningú amb qui parlar sovint o molt sovint. I, si tenim en compte els infants que no se senten així habitualment però que s’hi han sentit alguna vegada aquests percentatges s’amplien al voltant del 40% per totes les situacions analitzades. En termes absoluts, aquests percentatges ens indiquen que uns 3.000 infants entre 10 i 11 anys haurien tingut aquests sentiments habitualment i uns 10.000 infants s’haurien sentit així almenys alguna vegada (és una extrapolació que fem tenint en compte, només, els 25.000 nens i nenes barcelonins d’entre 10 i 11 anys i no pas tots els nens i nenes de fins a 17 anys).
Val la pena remarcar que la soledat no volguda en la infància i l’adolescència no és aliena a les desigualtats de gènere i les desigualtats socioeconòmiques. D’una banda, tant les nenes com les noies adolescents se senten més soles que els nens i nois (gairebé el doble). De l’altra, els infants que creixen en contextos desafavorits pateixen més soledat que els de contextos afavorits (també gairebé el doble).
Les conseqüències de patir soledat en la infància
Com apunta l’Estratègia Municipal contra la Soledat, la soledat no volguda en la infància pot afectar negativament i derivar en comportaments poc saludables, problemes de salut mental i pitjor rendiment cognitiu, i també amb una visió més pessimista del món i amb una major percepció d’inseguretat en l’entorn.
De fet, l’anàlisi de les primeres dades de l’EBSIB 2021 ens aporta dues grans conclusions de la soledat no volguda i la satisfacció dels infants amb la seva vida. En primer lloc, els infants que se senten sols sovint o molt sovint es mostren menys satisfets amb la seva vida en global de forma substancial: mentre que la mitjana de satisfacció amb la vida en global dels infants que no se senten sols és de 9,1 sobre 10, la satisfacció amb la vida en global dels infants que se senten sols sovint o molt sovint és només del 6,7 sobre 10 (2,4 punts inferior). En segon lloc, aquests infants que pateixen soledat no volguda també es mostren menys satisfets amb tots i cada un dels àmbits de la seva vida, com ara la seva seguretat en el dia a dia, el propi cos, l’ús del temps lliure, l’autonomia personal, la quantitat de temps lliure, les coses que tenen, les seves amistats, els companys i companyes de classe o la vida al barri, entre d’altres.
Pel que s’ha pogut constatar a partir dels tallers sobre la soledat realitzats amb infants per part de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Estratègia municipal contra la soledat, als 8 i 9 anys els nens i nenes ja tenen una comprensió del concepte de la soledat no volguda i percepció dels seus efectes contraproduents, tot i que la paraula “soledat” no els fa por ni representa un prejudici, tal i com passa en el món adult.
Conèixer per transformar: estratègies per revertir la soledat no volguda en la infància
El fet de disposar de totes aquestes dades, inèdites fins fa pocs mesos és, en sí mateix, un pas endavant en la lluita contra la soledat en la infància. Però el programa Parlen els nens i nenes, que està íntimament lligat amb el dret dels infants a ser escoltats i que les seves opinions siguin tingudes en compte, no és l’única de les actuacions municipals que s’alinea amb l’Estratègia municipal contra la soledat. També ho són les actuacions Barcelona contra la soledat amb ulls d’infant, en el marc del qual s’han desenvolupat tallers de cocreació amb infants per a una millor comprensió de què és la soledat en perspectiva d’infància, i per inspirar les bases del joc “Antídots” (min 1:21 en endavant), una proposta lúdica que permet identificar situacions de soledat i proposa antídots per superar-les, o també el disseny d’un itinerari social sobre soledat en el marc escolar; totes elles estan recollides al Pla d’Infància 2021-2030 de Barcelona.
Aquest article s’ha publicat coincidint amb la participació a les 1eres Jornades Internacionals sobre Soledat de Barcelona.
