La ciutat de Vitòria-Gasteiz aposta fort per a les polítiques d’infància. Ho hem pogut veure i descobrir amb la visita a aquesta ciutat en motiu de la presentació de l’Altaveu d’Infants de la Ciutat com una bona pràctica en matèria de participació. Ha estat durant la celebració de 40è aniversari del Servei Municipal d’Infància i Família de l’Ajuntament de Vitoria Gazteiz, un model integral d’atenció a la infància consolidat en el municipi a través del qual treballen la protecció, la promoció i la participació dels infants i de les famílies de la ciutat.
L’Alcaldessa i el Conseller de Polítiques Socials de la ciutat van obrir la jornada felicitant els anys de trajectòria i la tasca dels professionals que estan al capdavant d’aquest servei i de totes les entitats i institucions que hi donen suport. Més de 200 persones es van reunir a l’auditori del Palau Europa i van reforçar el seu compromís en el suport, acompanyament i protecció dels infants i famílies que més ho necessiten, la participació dels nens i nenes i nois i noies, i l’acompanyament familiar amb el model de parentalitat positiva.
Al llarg de les intervencions, les 3 directores al capdavant del servei van posar en valor, no només la tasca dels professionals, el treball en equip i en xarxa, sinó també la importància de les polítiques basades en evidencia, la necessitat d’avaluació i la importància de conèixer i inspirar-se en models existents d’èxit per tal d’anar definint el propi model de Vitòria. Actualment en el servei treballen 22 professionals i tenen un pressupost de 4 milions d’euros anuals. I el que va començar com un servei, inicialment només de protecció, ha anat evolucionant al llarg dels anys amb programes de prevenció i de participació infantil.
Durant la jornada vam poder conèixer, també, altres serveis i polítiques públiques de la ciutat en matèria d’infància. Entre altres, vam poder conèixer la tasca personalitzada que es fa de protecció, mitjançant serveis de musicoteràpia individualitzada als infants. A través de la música els nens i nenes en alta situació de vulnerabilitat expressen el que senten, el que necessiten i per tant el que cal que els professionals abordin i treballin per a protegir i acompanyar aquests infants en el seu desenvolupament saludable.
També vam poder veure com aborden la participació de nens i nenes amb el programa Aktiba (tu) que promou la participació a través de diferents activitats i experiències d’ aprenentatge: com els fòrums de participació infantil i adolescent o les comissions de drets. També amb el programa Elkargune per nens i nenes de 8 a 14 anys, un canal directe entre Ajuntament i els nens i nenes per a dialogar sobre els temes de la ciutat i pressupostos participatius Hobetuz Txiki que reserven 200.000 € per legislatura, perquè siguin els infants qui decideixen en què s’inverteixen. L’altre bona pràctica convidada va ser el Consell d’Infants de la ciutat de Leioa que destaca amb el seu objectiu de millorar la ciutat i augmentar els coneixements dels adults a través de les propostes dels infants, posant molt en valor les aportacions dels nens i nenes en la política de la ciutat.
Finalment s’ha pogut sentir el testimoni de famílies i infants que han estat i estan acompanyats pels servei. Agraint la tasca dels professionals i posant en valor el seu acompanyament, no només a famílies en situacions d’alta vulnerabilitat, sinó també a infants i famílies que puntualment han necessitat suport. Alguna de les idees que es treballen en el programa de parentalitat positiva les han transmès l’equip d’Educa en Positivo i el psicòleg Alberto Soler expert en educació i criança.
En paral·lel a les jornades, vam aprofitar per visitar el model de Ludoteques del Municipi. Aquests equipaments tenen una llarga trajectòria a la ciutat i estan molt consolidats com a serveis de lleure a la infància en els nens i nenes de Vitòria estan dins de la xarxa de Centres Cívics, que són equipaments interdiciplinars amb activitats esportives i aquàtiques, activitats culturals, de lleure, d’informació, de trobada, etc. Si bé va ser molt inspirador conèixer els serveis i la organització de les ludoteques. Volem destacar el model de Sales de trobada. Espais gratuïts de dilluns a diumenge amb un aforament de 150 persones, intergeneracionals que esdevenen espais de convivència i vida comunitària entre els veïns i veïnes del barri, amb espai de premsa, de préstec de jocs de taula, espai de lactància, racó dels nadons i racó de joc. S’omplen cada dia i són habituals les escenes d’adolescents fent treballs de l’Institut, mares i pares jugant a jocs de taula amb els seus fills i filles o persones adultes llegint el diari. En aquests espais es treballen activitats de sensibilització i divulgació d’acord amb els programes i polítiques de la ciutat (durant la nostra visita s’estava treballant el dia internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les dones, per exemple). La gratuïtat o els preus molt simbòlics són clau per a l’accés a aquests equipaments per part de la ciutadania, així com l’aposta per materials, activitats i espais de qualitat.
Tanquem aquest relat recollint, de nou, la idea que s’expressava a l’inici de la jornada: la importància de conèixer i d’inspirar-se d’altres models, compartir coneixement i reflexió per a fer avançar les polítiques d’infància i adolescència. No sempre és viable, però en la mesura del possible, com a equip refermem la idea i la importància de viatjar i explorar propostes, experiències i recerques d’èxit.
