Es tracta d’un projecte pioner impulsat per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans, en col·laboració amb l’Institut de la Infància i Adolescència de Barcelona. El projecte pilot forma part del Pla de Joc a l’espai públic i també de l’Estratègia municipal contra la soledat.
A Barcelona hi ha nens i nenes que no poden gaudir en igualtat de condicions de les zones i activitats de joc, ja sigui per la seva pròpia discapacitat o la dels seus pares o mares. En aquest context, la figura d’un suport personal, es planteja com a condició necessària per traduir a la pràctica el dret a la igualtat i no discriminació, en un entorn, el del joc, fonamental per al desenvolupament integral dels infants de la ciutat.
Per donar resposta a aquesta realitat, l’estiu passat l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa un projecte pilot de suport al joc i la seva posterior avaluació, que mostra que el projecte ha estat un èxit (tant per als infants com per a les famílies i els monitors/es) i que permetrà dissenyar un servei en el futur.
Al projecte pilot, que és pioner a l’àmbit estatal i europeu, hi han participat 36 famílies: 31 amb infants i adolescents amb discapacitat i 5 on els pares i mares tenen discapacitat visual (ceguesa o baixa visió). El servei prestat ha consistit en l’acompanyament a les famílies a les àrees de joc per part de personal especialitzat en lleure, per tal de facilitar l’activitat lúdica als nens i nenes, com l’accés als elements de joc, monitorar el joc lliure o promoure la relació amb altres infants, entre d’altres.
La valoració de totes les parts implicades ha estat molt positiva i la majoria tornaria a participar en una nova edició del programa. La pràctica totalitat dels participants l’han concebut com un programa molt valuós per avançar en la inclusió dels més petits. A més, també cal destacar que més del 65% de les famílies participants asseguren que ha tingut un impacte positiu en la disminució del seu sentiment de soledat.
Les famílies amb fills i filles amb discapacitat han valorat l’oportunitat de gaudir d’un espai d’oci agradable i lúdic, l’experiència i aprenentatge dels consells del monitoratge per fer front a situacions complicades, la manera en què els seus fills i filles han pogut socialitzat i establir vincles amb altres infants i, inclús, el poder dedicar més temps als altres fills i filles sense discapacitat.
Pel que fa a les famílies on el pare o la mare tenen una discapacitat visual, el programa els ha permès interactuar amb els seus fills i filles d’una manera més participativa. Han valorat molt positivament el fet que els seus infants es poguessin moure i jugar lliurement per les àrees de joc, ja que comptaven amb la descripció dels monitors i monitores sobre el que estaven fent els seus fills i filles. Així, s’ha fet efectiu el dret al joc dels infants amb seguretat, inclusió i benestar.
