Un centenar de persones, la majoria arquitectes, han assistit a l’acte de debat “Accessibilitat a les àrees de joc infantil”, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona per tal de presentar els projectes guanyadors de les 10 noves àrees de joc totalment accessibles que es faran a la ciutat de Barcelona i també del model d’accessibilitat que ha definit l’Ajuntament de forma col·lectiva i que es tracta d’un model pioner i referent a tot l’Estat espanyol.
En la definició d’aquests criteris hi han intervingut molts departaments i entitats externes, de manera que són uns criteris sòlids i ben documentats elaborats a partir d’un treball col·lectiu. I és que a part de l’equip de l’Arquitecte en cap, la definició de model ha comptat amb l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i les aportacions d’una quinzena d’entitats membres de la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva; i també l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, en tant que coordinadores del desplegament del Pla del joc a l’espai públic de Barcelona.
Més informació sobre el nou model
Us convidem a consultar aquests enllaços:
- Fer una ullada ràpida al nou model a través d’aquest fil de tuits sobre les àrees de joc accessibles
- Consultar el document Concurs de projectes per 10 noves àrees totalment accessibles
- Recuperar el vídeo íntegre de l’acte de debat en aquest enllaç
Us convidem a visitar l’exposició que estarà itinerant els propers mesos en diferents llocs de la ciutat:
- COAC (del 10 al 20 d’octubre)
- Ca l’Alier (del 26 d’octubre al 2 de desembre)
- Altres llocs pendents de confirmar
Breu resum de la jornada
El concurs d’àrees de joc accessibles, com una fita important del Pla del joc a l’espai públic
Després de la benvinguda per part de Sandra Bestraten, presidenta del COAC, ha inaugurat la jornada la tinenta d’Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, que ha destacat que Barcelona ja té una tradició història de garantir l’accessibilitat i ha posat en valor aquest nou model que significa un pas més i un pas fonamental per a que la ciutat faci un salt qualitatiu en un model urbà pensat per tots els nens i nenes.
Per la seva banda, l’Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Matilla, ha posat molt en valor el fet que aquest concurs de 10 àrees de joc no és una acció aïllada sinó emmarcada dins el Pla del joc a l’espai públic de Barcelona i, a la vegada, suposa una fita important perquè ha obligat a definir i consensuar el model d’àrees de joc accessibles, que determinen i defineixen amb precisió quins són els criteris per avaluar i determinar si les àrees de joc són accessibles i en quin grau.
Presentació dels models guanyadors
Seguidament, els equips d’arquitectura dels 5 projectes guanyadors (Rosselló-Sant Genís Arquitectes, UTE Agence Ter Ana de Coello, Més Arquitectura, UTE Adriana Vázquez Balló i Víctor Vázquez Balló i Ada Sánchez) han presentat les seves propostes explicant el repte que ha suposat presentar-se al concurs per les seves particularitats i també l’aprenentatge en relació al fet d’aproximar-se i familiaritzar-se amb els requisits del joc, les activitats lúdiques i també amb la perspectiva dels infants i les seves famílies. Alguns arquitectes, fins i tot, han evidenciat que la participació en aquest concurs els ha fet reflexionar fins a quin punt caldria, sempre, tenir en compte la mirada d’infància en qualsevol projecte arquitectònic.
Les necessitats, les propostes i els reptes en matèria de joc i accessibilitat
En la segona part de l’acte, s’ha fet una taula rodona per parlar justament del model d’accessibilitat a les àrees de joc. L’arquitecte i coordinador del concurs de les 10 noves àrees de joc accessibles, Pol Font, ha estat el coordinador de la taula en què hi han intervingut ponents de perfils professionals i procedències molt diverses (administració, entitats de persones amb discapacitat, certificadors, fabricants, dret al joc, ) per poder acostar-se al binomi joc-accessibilitat, entre d’altres Emma Cortés, coordinadora del programa Ciutat Jugable de l’Institut Infància i Adolescència i del desenvolupament del Pla del joc a l’espai públic de Barcelona.
Pel que fa a les necessitats, Emma Cortés i Tate Bonany han posat molt d’èmfasi en què el joc és un dret i una necessitat vital de la infància i encara més dels infants que tenen algun tipus de discapacitat, perquè els suposa una font d’aprenentatge molt important i perquè sovint costa que puguin mantenir l’interès en una determinada qüestió. Guillermo Hurtado, per la seva banda, ha posat molt d’èmfasi en la importància d’oferir un ventall d’oporunitats de joc perquè els infants amb discapacitat puguin escollir a què jugar en aquella àrea de joc també com un aspecte que ofereix i fonamenta l’autonomia i la presa de decisions. Accedir, comprendre i interactuar amb l’espai de joc són tres necessitats importants per als infants amb discapacitat i aquestes tres qüestions han de poder quedar resoltes en l’àrea de joc, tal com ha explicat Guillermo Hurtado.
Finalment, aportant una visió més tècnica, David Busquiel, certificador d’àrees de joc i l’Eloy Blossom, creador del web Parcs infantils inclusius i representant de l’empresa HPC-Iberica (Fabricants d’estructures de jocs) han explicat com de moment les normatives exitents, tan a nivell europeu, com a nivell estatal, no són clares ni suficients per a establir criteris que ajudin a definir quan una àrea de joc és realment accessible, però sobretot inclusiva. També ha posat damunt la taula, com la TMA 851/2021, el document tècnic sobre accessibilitat vigent a nivell estatal, és molt de mínims i ha destacat el gran pas que significa el treball que està fent Barcelona. Finalment, Belen Montell coordinadora de manteniment de jocs infantils de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ha explicat de quines eines s’està dotant la ciutat per a poder garantir que el disseny de les àrees e joc compleixen els criteris de qualitat de ciutat jugable i entre ells els criteris d’accessibilitat presentats.
