(Aquest article s’ha publicat originàriament a Social.cat) La mala salut mental dels pares i/o mares, així com el fet de créixer en contextos socioeconòmics empobrits, en situacions d’inseguretat alimentària o en barris amb nivells alts de conflictivitat i violència empitjora la salut mental dels nens i nenes. Així ho ha corroborat un estudi recent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) a partir d’analitzar l’Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2016. Com que l’estudi s’ha fet amb dades del 2016, l’efecte del confinament i del pantallisme no hi és present. Aquesta circumstància ens ajuda a ampliar la mirada i a no centrar en aquests dos factors (confinament i pantallisme) com a úniques causes de l’empitjorament de la salut mental dels infants en els darrers temps. Des del 2012 el nombre d’atenció de casos als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil no han parat d’augmentar i, tal i com apunten aquesta i recerques anteriors, els entorns parentals de criança i les característiques del barri també condicionen la salut mental dels nens i nenes.
En els darrers anys s’ha parlat molt de l’empitjorament de la salut mental dels infants. Les dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona i l’Enquesta FRESC (Factors de Risc de l’Escola Secundària) de l’ASPB han confirmat aquesta tendència a una menor satisfacció amb la vida dels infants i, sobretot, dels adolescents i especialment de les noies. Entre les causes de l’empitjorament s’han assenyalat els efectes del confinament (total i parcial), ja que es va interposar en una necessitat bàsica en la infància i l’adolescència: passar temps a l’aire lliure i amb els iguals. I recerques d’Unicef, Save the Children i l’Institut Infància i Adolescència, entre d’altres, han assenyalat els efectes dels usos problemàtics de les tecnologies en l’empitjorament de la salut mental de nens i nenes. Tanmateix s’ha parlat menys dels impactes en la salut mental dels infants del fet de créixer en contextos desfavorables, ja sigui per dificultats econòmiques, inseguretat alimentària o barris insegurs i/o amb majors índexs de violència.
Sobre aquests darrers factors hi ha aportat llum l’estudi recentment publicat per un dels autors d’aquest estudi, Xavier Bartoll, basat en una mostra de llars amb infants de l’Enquesta de Salut de Barcelona de l’any 2016. Els resultats mostren com, molt abans del confinament per la crisi sanitària del covid-19 i de l’auge del pantallisme, els contextos de dificultat econòmica i inseguretat alimentària ja impactaven negativament en la salut mental dels infants. Aquests contextos afecten de manera intrínseca en la vida dels infants, amb major presència de sentiments de retraïment, tristesa i altres efectes emocionals adversos. I afecten de manera extrínseca, en forma d’agressivitat, manca d’atenció i/o conflictivitat relacional.
L’estudi també fa referència a altres investigacions que han pogut demostrar associacions entre situacions de pobresa persistent i problemes d’hiperactivitat, disminució en l’autocontrol i un empitjorament en les relacions interpersonals dels infants.
A banda de poder mostrar aquesta relació directa entre pobresa i empitjorament de la salut mental dels infants, l’equip de recerca liderat per Bartoll ha assenyalat dos aspectes més, que ens posen sobre la taula la íntima relació entre els benestar dels infants i les característiques del seu entorn de criança. El primer dels aspectes ha estat mostrar com la salut mental dels pares i mares es vincula a la dels fills: en situació d’estrès econòmic els progenitors exerceixen patrons de criança incoherents que afecten negativament als seus fills i filles, per exemple, amb canvis en la rutina dels àpats (freqüència, tipus d’aliments, entre d’altres) o en una menor disponibilitat d’aliments que comporta debilitament físic i incideix en el sentiment de retraïment o tristesa dels infants. A més, els infants que externalitzen el seu malestar amb conductes agressives o major conflictivitat relacional, tenen més probabilitats de tenir pares i mares amb mala salut mental. El segon dels aspectes, és que viure en un barri insegur i/o violent (un factor que s’ha pogut determinar a partir de la percepció dels progenitors), també correlaciona amb una pitjor salut mental dels seus fills i filles.
Per millorar la salut mental de petits i grans cal acabar amb la pobresa infantil
A la llum de tots aquests resultats, la pobresa infantil hauria d’esdevenir una preocupació política de primer ordre, atès que créixer en condicions de pobresa no només malmet les condicions de vida presents dels nens i nenes i les seves trajectòries laborals i econòmiques en el futur, sinó que també malmet la salut mental dels infants i adolescents que la pateixen, sobretot quan creixen en situacions de privació material severa.
Patir trastorns de salut mental en la infància incrementa de forma molt important la probabilitat de partir-ne en l’edat adulta, la qual cosa ens alerta de la necessitat de no escatimar recursos per garantir infàncies i adolescències saludables, no només com a dret de present (que ja els reconeix la Convenció dels Drets de l’Infant) sinó com a millor prevenció de malalties futures.
La pobresa en la infància, els entorns familiars estressats per els dificultats socioeconòmiques i els entorns residencials degradats afecten negativament la salut dels nens i nenes. Un cop més, invertir en infància es demostra la millor de les prioritats polítiques i l’únic que cal per a fer-ho és voluntat política. L’evidència seguirà dient-nos que això és el millor que podem fer per garantir entorns de creixement i trajectòries adultes saludables a tots els nens i nenes.
