La lluita contra la pobresa infantil: estem intentant omplir una banyera plena de forats?

19/10/2023 Laia Pineda

(Article publicat originàriament a Social.cat) La setmana passada vam saber que la Generalitat de Catalunya ha acordat enllestir l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya en els propers cinc mesos. D’acord amb la nota de premsa de la Generalitat, l’estratègia actuarà des de la urgència, alhora que amb una mirada a llarg termini, i amb accions des de diversos fronts com ara prestacions i ajuts, educació, llengua, lleure educatiu i èxit escolar, alimentació saludable, salut, habitatge i pobresa energètica, ocupació de les famílies amb infants a càrrec, sense oblidar la perspectiva de gènere.

Són bones notícies i molt necessàries perquè d’acord amb les darreres dades disponibles, si bé els índexs de pobresa per la població general de Barcelona han baixat una mica (del 19,5% al 18,6% en el primer any postpandèmic), sembla que els índex de pobresa de la població infantil i adolescent continuen resistint-se i mantenint-se a uns nivells alarmants, per sobre del 30% de la població entre 0 i 17 anys, segons han desvetllat les Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida, elaborades per l’Institut Metròpoli.

Cap infant hauria de créixer en un context de pobresa o exclusió. Perquè vulnera els seus drets més fonamentals, i també perquè socialment coartem trajectòries educatives, malmetem la seva salut i els aboquem a reproduir el cicle de la pobresa i les desigualats. Encara avui, un infant que neix a Ciutat Vella, té una esperança de vida de tres anys menys que un infant que neix a Sarrià-Sant Gervasi, a només 6 quilòmetres de distància. Com podem permetre que la pobresa sigui el context de creixement de 3 de cada 10 dels nostres infants? I que estigui passant des de fa tants anys?

La pobresa en el treball de les famílies amb infants i la crisi de l’habitatge, principals causes de la pobresa infantil

Generalment quan recollim evidència i mirem d’entendre el fenomen de la pobresa i l’exclusió assenyalem com a principals causes la pobresa en el treball (és a dir el fet de viure sota el llindar de la pobresa moderada tot i haver treballat almenys 6 mesos en l’any anterior) i el cost de l’habitatge. Tots dos fenòmens afecten especialment les famílies amb infants a càrrec.

Les dades parlen per si soles: 2 de cada 10 infants i adolescents de la ciutat viuen amb persones adultes en situacions de pobresa en el treball, i 3 de cada 10 infants i adolescents viuen en llars que arriben a final de mes amb dificultat o molta dificultat. 1 de cada 10 llars amb infants i adolescents de Barcelona afirmen tenir dificultats per atendre les necessitats dels seus fills i filles, tal i com es va explicar a la jornada “Infància i habitatge a Barcelona” el passat mes de juny.

I una altra dada preocupant, i que respecte a anys anteriors ha anat empitjorant, és l’impacte que té el cost de l’habitatge en la pobresa infantil. La taxa de pobresa infantil abans i després de comptar el cost de l’habitatge es dispara en 17,9 punts percentuals. I és que la meitat de la població infantil viu en llars que destinen més del 40% dels seus ingressos a les despeses d’habitatge, i hi ha un 27,4% de les llars amb infants que hi destina més del 60% dels seus ingressos. 3 de cada 10 infants viu en llars amb algun endarreriment en els pagaments relacionats amb l’habitatge i 2 de cada 10 viuen en habitatges que no es poden mantenir a una temperatura adequada, segons es recull a l’informe Dades Clau d’Infància i Adolescència a Barcelona 2022.

La crisi de l’habitatge és també una crisi d’infància

Tal i com s’explica a les darreres dades publicades per l’Institut Metròpoli “l’habitatge es referma coma vector de desigualtat de primer ordre”. I sabem, per altres estudis que ho han evidenciat, que la infància és especialment sensible als problemes de l’habitatge: una llar amb menors d’edat té 3 vegades més risc de pèrdua de l’habitatge que una llar sense, i al llarg de l’any 2021, prop de 2.000 nens, nenes i adolescents es van veure implicats en intervencions de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial per evitar la pèrdua del seu habitatge.

El problema de l’habitatge és tant important que, després d’una etnografia de 4 anys, hem pogut desvetllar els impactes de la inseguretat residencial en la vida dels nens i nenes. Hem pogut comprovar com la inseguretat residencial impacta no només en els aspectes materials de la vida d’un infant (per poder cobrir els costos de l’habitatge moltes famílies han de degradar les seves condicions de vida i/o optar per viure en habitatges sobreocupats) sinó que també impacta negativament en aspectes relacionals, psicoemocionals i fins i tot simbòlics, a més d’afectar la salut i l’aprenentatge. El patiment per la pèrdua de l’habitatge travessa totes les esferes vitals dels nens i nenes. L’esfera íntima i personal, la familiar, entre iguals, l’escolar i la comunitària. A través del treball etnogràfic, que ha resseguit la vida de 20 famílies amb infants en risc de pèrdua de l’habitatge, hem vist com aquests fets limitaven seriosament les oportunitats d’un desenvolupament sa, feliç i en igualtat de condicions que la resta dels nens i nenes de la seva edat.

Esperem amb ànsia el desplegament de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya perquè cap infant mereix créixer en un context de pobresa o exclusió. Tanmateix, si no focalitzem esforços en la millora de les condicions laborals de les famílies i si no garantim habitatge a preus assequibles al conjunt de la població, qualsevol estratègia contra la pobresa infantil serà en va. Perquè serà com intentar omplir una banyera amb forats per on s’escapen totes les oportunitats i per on s’escolen, inexorables, els drets més bàsics d’un infant.

BIBLIOGRAFIA