Els espais familiars municipals (espais d’intercanvi i aprenentatge mutu, on compartir coneixements i experiències en relació a la criança de la petita infància) van sorgir als anys 90 a Catalunya i, concretament, al 1991 a la Zona Franca de Barcelona. Des d’aleshores, s’han anat realitzant aprenentatges basats en l’experiència, tant dels espais familiars de diferents municipis com dels materno-infantils i altres serveis d’iniciativa social adreçats a les famílies en situació de risc. Aquests aprenentatges, recollits en l’informe “Serveis socioeducatius per a la primera infància: anàlisi de models d’espais familiars”, elaborat per l’Institut Infància i Adolescència, ens porten a tres conclusions clau que caldria incorporar al dissenyar futurs models d’espais familiars que, a la vegada, també hauran d’anar evolucionant tenint en compte els avenços socials i, molt especialment, de les famílies i els infants.
1. Diversificació de les necessitats de les famílies i els infants
En primer lloc, les pròpies necessitats de les famílies evolucionen i ens fan replantejar com podríem adaptar millor els espais familiars a les noves característiques. Les estructures familiars són cada cop més diverses, tant pel que fa a la composició dels seus membres, com a les diferències d’origen cultural, socioeconòmic i la tendència d’incorporació de nous valors com la igualtat de gènere. Les seves preferències també són més diverses en relació als dispositius o serveis que decideixen utilitzar per a la criança (dins d’unes possibilitats sovint limitades pel que fa a la xarxa pública de serveis que, tot i que va en augment tant en quantitat com en qualitat, encara té molt camí per recórrer).
Així doncs, els espais familiars són dispositius molt adequats per oferir una pluralitat d’opcions a les famílies en relació als serveis de suport a la criança, per famílies que no tenen els infants escolaritzats i cada cop més també per aquelles famílies que sí que els tenen (oferint horaris de tarda). Els espais familiars han d’absorbir i donar resposta a aquesta pluralitat de necessitats, tot innovant en serveis i activitats que inicialment no s’havien plantejat, i esdevenint serveis cada cop més flexibles per facilitar el nivell de compromís per part de les famílies.
2. Integració de mirades diferents: educació, serveis socials i salut
En segon lloc, quan ens preguntem sobre el disseny d’un futur model d’espais familiars, veiem que resulta clau i molt enriquidor incloure en aquest model perspectives diferents, provinents dels àmbits de l’educació, els serveis socials i la salut. Aquestes mirades ens ajuden a pensar en una aproximació més integral de les necessitats familiars, incorporant en els espais familiars, per exemple, activitats que facilitin l’atracció de famílies en situació de risc, inclòs el risc sever (ex. serveis d’higiene o de cuina, atenció individual). Hi ha formes de treballar amb aquest perfil de famílies (que aprenem dels dispositius d’iniciativa social específicament pensats per a aquests col·lectius), que podrien integrar-se en els espais familiars municipals, més habituats a treballar amb famílies en general o en situació de risc moderat.
3. Importància del treball en xarxa entre professionals
En tercer lloc, i molt relacionat amb el punt anterior, la integració de diferents perspectives també ens porta a la importància del treball en xarxa de diferents professionals, ja sigui incorporant aquests professionals en els propis espais familiars o bé realitzant un treball en xarxa efectiu i coordinat que faciliti que els espais familiars estiguin ben connectats amb els recursos de l’entorn (escoles bressol, centres d’atenció primària, serveis socials, etc.). D’aquesta manera, les famílies no han de recórrer als diferents serveis que necessiten de forma segmentada, sinó que els espais familiars poden ser centres de referència per a una etapa clau, des de l’embaràs fins als 3 anys de vida dels seus fills i filles.
Per exemple, a Sant Feliu de Guíxols es va reconvertir l’escola bressol municipal en un centre 0-3 on convivien l’escola bressol, l’espai familiar i altres serveis dirigits als infants i les seves famílies (ex. cursos pre-part impartits per llevadores del CAP). Concretament, el centre estava dissenyat pensant en les etapes vitals des de l’embaràs a la criança d’infants fins als 3 anys, tot oferint un contínuum de serveis per a les diferents necessitats que es detecten en cadascuna de les etapes, i col·laborant amb professionals de l’àmbit de la salut, l’educació, etc., per tal d’oferir aquesta mirada integral.
Disseny d’un model arrelat a les singularitats de cada territori
En definitiva, necessitem una xarxa d’espais familiars que estigui ben dotada i que evolucioni, sense perdre la seva essència, tot aprenent de diferents experiències de referència i incorporant perspectives de l’àmbit social, de la salut i de l’educació, per tal de copsar aquest suport integral que requereixen els infants i les seves famílies. Evidentment, no es tracta de crear un model integral únic, sinó que és important que, com passa en l’actualitat, els espais familiars incorporin singularitats per arrelar-se bé a les necessitats de cada territori. A la vegada, també necessitem fer pedagogia per tenir una xarxa d’espais familiars a Barcelona que sigui àmpliament coneguda per les famílies, esdevenint un servei essencial tal i com ho són avui en dia les escoles bressol municipals.
