(Aquest article ha estat publicat originàriament a Social.cat) En el marc del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Barcelona ha impulsat el Pacte de ciutat pels drets humans, amb l’objectiu d’arribar a acords entre tots els sectors de Barcelona i afrontar els grans reptes de la ciutat des de la justícia social i la garantia democràtica. En el marc d’aquest gran pacte la ciutat s’ha proposat, entre altres, actualitzar la Carta de Drets i Deures de la Ciutat del 2010 a la situació i context de la ciutat (i el món) del 2024, preparar-se pels propers quinze anys.
Per a aquest procés d’actualització s’han impulsat diverses jornades de reflexió i l’Institut Infància i Adolescència vam ser convidades a inaugurar la taula de treball sobre igualtat, no discriminació i interseccionalitat, juntament amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i la ONG Creación Positiva per aportar idees sobre com actualitzar la Carta de drets i deures de la ciutat perquè tingui adequadament en compte els drets dels infants i els principals reptes de la infància i l’adolescència en l’actualitat.
Vam plantejar dues grans qüestions. D’una banda, la importància de reflectir els marcs legals clau dels drets dels infants a dins la Carta, en concret: la Convenció dels Drets de la Infància, les Observacions Generals del Comitè dels Drets de l’Infant (un mecanisme valuós que permet actualitzar els reptes emergents de la infància) i la LDOIA -Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència de Catalunya. De l’altra, les 5 prioritats en les quals la nova Carta s’hauria de focalitzar a fi d’avançar en la garantia dels drets dels infants a la ciutat:
- Garantir un millor coneixement dels drets de l’infant, tant entre els mateixos infants com entre les persones adultes, atès que el grau de coneixement encara és molt baix (només el 39% dels infants entre 10 i 11 anys afirmen conèixer quins són els seus drets), assegurant que aquest aprenentatge es tracti adequadament en el marc del nou currículum escolar, que ja prioritza aquest contingut més que ho feia l’antic currículum. La societat adultocèntrica en què vivim és fruit, entre d’altres, del gran desconeixement que hi ha respecte als drets de la infància. A més, l’adultocentrisme perpetua la idees com ara que els infants no són ciutadans del present sinó que són “només” els adults del futur, o la idea que l’infant serà bon ciutadà si el protegim bé i l’eduquem bé durant la infància, una idea que situa l’infant com un “objecte de protecció i cura” i no pas com un “subjecte de drets”. Pensem que es podria fer una versió reduïda i amb llenguatge childfriendly de la mateixa la Carta de Drets i deures un cop hagi estat renovada per compartir-les amb els infants i fer prevaldre el seu dret a la informació (article 17 de la CDI).
- Garantir l’actualització del coneixement sobre la infància i l’adolescència, i una planificació i avaluació d’actuacions amb perspectiva de drets. La ciutat disposa d’algunes eines per a la diagnosi de la realitat de la infància i l’adolescència com és l’Observatori 0-17 BCN, que permet avaluar com avança la ciutat en relació als reptes de la infància i en la garantia dels drets dels infants. També disposa de plans i estratègies, amb paquets d’actuacions que es poden avaluar amb perspectiva de drets. Els dos plans més significatius són el Pla d’Infància (que s’estructura en 7 drets, 23 reptes i tres eixos transversals) i el Pla d’Adolescència i Joventut (2023-2030) que s’està a punt d’aprovar.
- Mantenir i ampliar els actuals mecanismes d’exercici de ciutadania dels infants. Un dels drets dels infants que és, alhora, un exercici de la seva ciutadania present és el dret a ser escoltats i a participar en les decisions que els afecten. En aquest sentit, cal destacar que Barcelona té canals d’escolta i participació de la infància i l’adolescència que existeixen, funcionen i s’actualitzen periòdicament com ara el programa recerca i participació infantil Parlen els nens i nenes, o les diferents experiències de participació infantil que s’han desenvolupat en els darrers anys a la ciutat, algunes de les quals caldria escalar i sostenir en endavant.
- Tenir en compte el que ens diuen els nens i nenes pel que fa les seves inquietuds, preocupacions i aspectes de la ciutat que voldrien millorar a l’hora de redactar la nova carta de ciutadania. Hi ha alguns temes que els infants ens diuen que són molt prioritaris per ells i elles que no estan recollits a la carta actual (ciutat amable amb la infància, pobresa infantil, salut mental, violència contra els infants…). Es tractaria, doncs, d’aprofitar aquest moment de revisió de la carta per incorporar-hi qüestions que tenen a veure amb aquests continguts que tan preocupen als infants i que sorgeixen, entre d’altres, del recent procés de participació infantil i adolescent Volem decidir!, desenvolupat en ocasió de la capitalitat de la democràcia europea, concedida a Barcelona durant l’any 2024, i de l’Agenda dels infants, que recull periòdicament les principals demandes dels infants així com les seves propostes per la millora del benestar de la infància.
- Concebre la ciutat des de la perspectiva d’infància i incorporar la seva perspectiva a través de processos de cocreació amb els infants. Aquesta concepció de la ciutat es pot concretar en 3 aspectes. D’una banda, concebre l’espai públic des de l’òptica de la infància, i dissenyar-lo tenint en compte les necessitats especifiques dels nens i nenes (espais de joc, mobilitat autònoma i segura, etc.). De l’altra, fer el mateix amb els serveis públics, dissenyar-los pensant en els nens i nenes, que siguin serveis i espais pensats també per a la infància. I, per últim, proveir canals i referents perquè els infants puguin fer valdre els seus drets quan es vegin vulnerats, com per exemple el responsable de la coeducació, la convivència i el benestar als centres escolars (COCOBE), la figura del Delegat/da de protecció en cas que siguin víctimes de violència o l’accés directe als serveis socials (sense intermediació familiar) per garantir protecció i ajudes necessàries, entre altres.
Som davant l’oportunitat de fer un salt important en matèria d’infància i de drets dels infants a Barcelona. Tenir en compte els reptes de ciutat en relació a la infància, la pròpia concepció de la ciutat des de la perspectiva dels nens i nenes, i escoltar el que preocupa a la infància i l’adolescència poden ser palanques de millora importants de cara a la nova Carta de drets i deures de ciutadania de Barcelona.
Un cop finalitzada la fase de debat amb agents socials de la ciutat en la qual hem pogut fer les nostres aportacions com a Institut Infància i Adolescència, el procés vol donar ara la paraula a la ciutadania general, i per fer-ho ha obert diferents canals de participació al portal Decidim.Barcelona, com sessions presencials amb ciutadania a diferents barris de la ciutat, un espai de formulació de propostes, o una enquesta ciutadana.
