Els passats 7, 8 i 9 de novembre va tenir lloc a Gent, Bèlgica, la 8a trobada bianual de la Conferència internacional Child In the City, organitzada per European Network Child Friendly Cities (ENCFC). Des de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona vam tenir l’oportunitat d’assistir-hi i de conèixer de prop múltiples iniciatives que des de diferents països del món s’estan impulsant per tal de visibilitzar als infants i adolescents com a ciutadans actius i partícips de les seves ciutats.
L’interès per a crear ciutats amigables per als infants creix arreu. Cada vegada més països i municipis desenvolupen polítiques que tenen en compte la perspectiva de la infància: les anomenades child friendly policies. Cada vegada són més nombroses les organitzacions que creen iniciatives que parteixen dels interessos i necessitats infants. I creix, també, la investigació universitària al voltant dels temps, els hàbits i els comportaments dels infants i les famílies amb infants en el paisatge de les ciutats.
Al llarg dels tres dies, representants dels 5 continents i de més de 30 països han manifestat, mitjançant les seves experiències i compromís, que infants i joves poden i han de ser tractats com a ciutadans actius i de ple dret, incorporant les seves veus i perspectiva en tot allò que els afecta: l’espai públic (carres, parcs, equipaments, espais de joc…), la mobilitat, els serveis socials, els serveis de salut, els equipaments i activitats culturals, i el desplegament de mecanismes per participar en a construcció de la ciutat, entre molts altres.
“It’s not my child that has “special needs”
[referring to his child’s desability]
but the environment that must change
to fit every child’s need”
#ChildInTheCity
L’interès de la mirada rau en partir del subjecte, i reclamar que siguin les ciutats les que s’adaptin a les necessitats de tots els infants sense excepció, i no a la inversa.
Destriar els principals continguts que s’hi van presentar no és tasca fàcil, atesa la quantitat de sessions que es desenvolupaven en paral·lel. De la tria que en vam fer, aquí compartim algunes idees força.
1. Child Friendly Policies: Quins plans i estratègies ens condueixen a ciutats realment “amigables amb la infància”? com podem avaluar-les?
D’especial interès van ser les aportacions de la geògrafa Lia Karsten (Universitat d’Amsterdam), que ha investigat a fons sobre la vida quotidiana dels infants que viuen a les ciutats així com els usos dels temps de les seves famílies. Des del punt de vista d’aquesta investigadora, infància i ciutat no són categories incompatibles i creix el tipus de famílies que han après com viure i aprofitar els recursos que les ciutats ofereixen als seus infants. Ciutats com Amsterdam, Berlín, Nova York o Estocolm, són exemples de grans ciutats que estan fent un gir per oferir noves oportunitats als infants a través d’importants reformes urbanístiques, d’ampliar i diversificar els usos dels patis escolars, els espais verds i de joc, o d’incrementar l’oferta d’activitats per als infants.
També es van presentar casos de ciutats mitjanes, com Mechelen (Bèlgica) on s’han proposat rebre el reconeixement de ciutat amiga de la infància amb un desplegament important de mesures per pro-infants que, a banda de beneficiar els infants que ja hi viuen, voldrien que es traduís en l’arribada de noves famílies amb infants a la ciutat. Més enllà de les diferents iniciatives presentades, convé assenyalar que més d’un ponent va reclamar la necessitat de desenvolupar avaluacions més estrictes en les acreditacions d’UNICEF com a “ciutat amiga de la infància” i concebre-les com a un procés de canvi amb fases per anar millorant i avaluant, i no com un segell.
2. Children and the built environament (Infància i la construcció de l’espai urbà): com podem desenvolupar espais més adaptats a les necessitats dels infants, sabent els impactes en la seva salut i benestar dels infants, i també del conjunt de la comunitat?
Des de la perspectiva de l’urbanisme i la mobilitat, també es van presentar moltes experiències interessants com per exemple la de l’arquitecta Mirjana Petrik, que destaca no només pels resultats de transformació de l’espai urbà a Praga, sinó pel procés de recerca amb els infants. Amb l’objectiu de conèixer les seves preferències i fórmules de mobilitat per la ciutat va investigar prèviament i va fer un seguiment posterior, amb una extensa recollida de dades per avaluar l’impacte dels canvis: increment dels desplaçament a peu, en bicicleta, infants que van sols a l’escola, etc.
En la mateixa línia, també van ocupar un lloc important les presentacions sobre la transformació dels espais de joc a la ciutat. En tant que espais clau de trobada d’infants, joves, molts municipis s’han plantejat renovar-los i ampliar-los, tot escoltant els veïns. Elske Oost-Mulder, destacava com a Wageningen, la renovació dels espais de joc mitjançant processos participatius, ha redundat en una ampliació de les zones verdes, en una diversificació dels usos i els espais de joc per a infants i joves, i en una millora de la convivència als barris.
3. The position of children in the city (el lloc dels infants a la ciutat): com podem reforçar la ciutadania dels infants i el seu sentit de pertinença a la ciutat?
Al llarg dels dies de la conferència van ser presentades un nombre important d’experiències de participació amb infants des del treball i l’educació socials. En totes elles destacaven dos elements en comú: per una banda la importància de comptar amb ells en qualsevol procés que volgués millorar les seves circumstàncies vitals (impulsant tota mena de mecanismes de participació); per l’altra la el compromís a llarg termini, com un element essencial de qualsevol actuació: “comptar amb infants i joves és indestriable de voler-ho fer de veritat, amb una perspectiva llarga en el temps” coincidien Patrick Manghelinckx i Jolijn de Haene, representants de les experiències de participació amb grups de joves de Brussel·les i Gent.
Interessa destacar la diversitat de mecanismes de participació existents: qüestionaris, entrevistes, tallers, jocs, concursos, campanyes, dibuixos, grups de discussió, recollida d’idees,… i la importància d’adaptar les eines a cada context, circumstància i grup d’edat segons una interessant recerca de Ruth Parker (Universitat de Salford, Manchester). Aquesta taula resum n’és una bona síntesi:
4. Benefits of consultation with Young people (els beneficis de treballar des de i amb els infants i adolescents):
Tal vegada, més enllà de la voluntat de treballar des de i amb els infants i els adolescents, el major interès està en descobrir que els beneficis de fer-ho són tant per als infants i joves, com per la comunitat, com per als responsables polítics, en termes de comprensió mútua, interaccions positives, reforç de les xarxes comunitàries i un major coneixement de les necessitats de cada part. Implementar polítiques en base a un diagnòstic informat i participat, incrementa l’impacte de les mateixes.
En aquesta línia, interessa aturar-se sobre les lliçons apreses per Ine Bosmans de les dues experiències europees Stars i European Road Safety Tunes que, de ben segur que es podrien extrapolar a moltes de les altres experiències que es van presentar:
- Els adolescents no només tenen idees original, sinó també la capacitat de dur-les a terme amb els suports i guiatges necessaris.
- Comptar amb professorat o educadors motivats és una condició molt important en el desenvolupament de les campanyes.
- Les xarxes socials són un excel·lent mitjà per difondre les iniciatives, que acabaran impactant en un major benestar per al conjunt de la comunitat.
Si haguéssim d’extreure una conclusió de la conferència, destacaríem que cap de les experiències presentades es plantejava treballar sense els infants. I per una senzilla i sovint oblidada raó: no fer-ho és vulnerar el seu dret a ser escoltats i a ser tinguts en compte en tot allò que els afecta (article 12 de la Convenció dels Drets de l’Infant). I perquè fent-ho, s’activen tota mena de vies i accions que fan efectius molts dels altres drets reconeguts, com ara el dret al joc, la cultura i el temps de lleure (article 31); el dret a associar-se i reunir-se (article 15); el dret a la no discriminació (article 2); o el dret a ser informats des de diferents canals i de manera adequada (article 17).
A través d’aquest enllaç, podeu descarregar les presentacions del congrés.
Laia Pineda, novembre del 2016, Gent (Bèlgica)
