La ciutat de Barcelona, a través de l’Institut Infància i Adolescència, ha estat una de les 35 ciutats de 18 països europeus que ha col·laborat en l’elaboració del nou informe sobre la lluita contra la pobresa infantil a les ciutats europees.
L’informe d’Eurocities conclou que a la majoria de grans ciutats, la pobresa infantil és superior a la mitjana nacional, a causa dels costos de vida més elevats a les ciutats i la manca d’habitatge assequible. Que els nens i nenes que viuen a les zones urbanes més desfavorides tenen un risc de pobresa d’entre 3 i 10 vegades més alt que els infants que viuen a les zones benestants. Que els grups d’infants més vulnerables són els de famílies monoparentals, d’origen migratori, que viuen en un habitatge precari i infants amb discapacitat o necessitats especials.
Pel que fa les polítiques de lluita contra la pobresa, l’informe recull com les ciutats juguen un paper crucial en la lluita contra la pobresa infantil i en trencar la transmissió intergeneracional de la pobresa. Es fa evident com moltes ciutats ja duen a terme una estratègia local per reduir la pobresa infantil combinant un enfocament integrat de suport a tota la família amb mesures específiques per fer front a les necessitats específiques dels infants de grups vulnerables. Alhora, es posa de manifest que les ciutats “necessiten més recursos”, especialment tenint en compte l’impacte de la crisi de la covid-19 en l’augment de la pobresa infantil i la reducció dels pressupostos municipals, de manera que cal complementar els recursos de les ciutats amb “una major inversió social en la infància procedents dels pressupostos nacionals de cada país i de la Unió Europea”. L’Ajuntament de Barcelona també ha manifestat com la pobresa infantil ha de ser una prioritat inexcusable a la ciutat.
Pel que fa a les metodologies aplicades, Eurocities destaca en el seu informe que les ciutats estan desenvolupant enfocaments innovadors per detectar i prevenir la infància en risc de pobresa, a través de la co-creació amb els infants de noves polítiques i amb pressupostos adequats. En aquest sentit, l’informe acaba amb un annex on s’hi recullen 23 pràctiques inspiradores de les ciutats, entre elles la mesura del Fons 0-16 de l’Ajuntament de Barcelona, del qual l’Institut Infància i Adolescència en vam fer una avaluació qualitativa del Fons 0-16 per identificar els impactes subjectius d’aquesta mesura en la vida quotidiana dels infants i adolescents beneficiaris i les seves famílies. També s’hi recull la xarxa d’escoles bressol municipals de Madrid i el programa d’acompanyament parental a famílies vulnerables de l’Ajuntament de Rubí.
A través d’aquest enllaç podeu consultar l’informe complet d’Eurocities.
