La pobresa infantil, una prioritat inexcusable que reuneix a més de 60 representants polítics i tècnics de l’Ajuntament de Barcelona

20/11/2020

La Tinença de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona ha convocat més de 60 polítics i càrrecs directius municipals per tal d’alinear esforços en la lluita contra la pobresa i les desigualtats en la infància, una qüestió més prioritària que mai en el context actual de pandèmia i crisi social que se’n deriva.

Des de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona hem donat suport en l’organització d’aquesta reunió de treball tant en l’aportació de les últimes dades disponibles sobre pobresa infantil a la ciutat, com en l’esforç de transversalització d’aquesta important qüestió a la interna de l’Ajuntament.

Ja abans de la crisi de la covid-19, 3 de cada 10 infants de la ciutat vivien en risc de pobresa i exclusió social. Unes xifres alarmants que, amb la pandèmia i nova recessió econòmica, s’estan agreujant. És per això que cal alinear tots els esforços per fer front a aquesta situació, des de tots els serveis i àrees de l’Ajuntament i des de diferents estratègies.

La reunió, que ha obert la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez i ha tancat la comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, ha constat de dues parts ben diferenciades. En la primera, a càrrec del cap de l’Àrea de Cohesió Social i Urbana de l’IERMB, Sergio Porcel, s’han compartit les últimes dades disponibles sobre pobresa infantil a la ciutat i s’ha presentat un nou model estadístic de simulació de dades de pobresa infantil que permetrà estimar-ne l’evolució sense esperar a tenir disponibles els resultats de les últimes enquestes (que sempre arriben amb dos anys de decalatge).

Segons aquest model estadístic, la taxa de risc de pobresa hauria augmentat entre 4 i 5 punts a la ciutat de Barcelona, la qual cosa significa unes 80.000 o 100.000 persones noves pobres a la ciutat, una circumstància que encara seria molt pitjor si no s’haguéssin activtat el mecanisme dels ERTOs. Pel que fa específicament a la pobresa infantil, l’augment hauria estat entre 5 i 7 punts (entre 12.000 i 18.000 infants nous pobres). En l’anterior crisi, es va arribar a 12 punts, de manera que ara ens situaríem en un moment intermedi del que va significar l’anterior crisi però amb un impacte molt més intens que l’anterior, perquè està sent en un període molt curt malgrat comptar amb mecanismes de protecció més potents que els que hi havia en l’anterior crisi.

En la segona part, s’han presentat 3 estratègies de la ciutat per fer front a la pobresa infantil i maximitzar les oportunitats dels infants en situació de major vulnerabilitat.

Lluís Torrens, director d’Innovació Social, de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, ha explicat com ha tingut en compte la infància el nou Fons d’Emergència Social municipal. L’objectiu d’aquesta mesura d’urgència és atorgar un ajut compactat que aglutini els diferents ajuts que es demanen a serveis socials i, alhora, ser proactius en l’atorgaments d’ajuts, simplificant els processos i, sobretot, utilitzant informació sobre les persones i famílies en situació de vulnerabilitat de la que l’Ajuntament ja disposa.

Per la seva banda, Fina Pidelaserra, coordinadora de l’àmbit social del Pla de Barris, ha compartit la feina que s’està fent des de Pla de Barris en clau comunitària i d’enriquiment dels entorns relacionals dels infants en risc de pobresa. Pidelassera ha explicat el programa Temps de joc, un programa que té per objectiu promoure el desenvolupament positiu dels infants en situació de vulnerabilitat i les seves famílies a través del joc, el lleure i l’esport.

I, per últim Marta Comas, cap de la Unitat de Dades del Consorci d’Educació de Barcelona, ha explicat quin acompanyament s’està duent a terme des de l’escola a l’alumnat vulnerable per tal que la pobresa no esdevingui un predictor de pitjors trajectòries educatives. Carranza ha explicat que per garantir la igualtat d’oportunitats en l’educació cal millorar la detecció de necessitats, millorar la distribució d’alumnat amb situacions vulnerables per combatre la segregació escolar, fer una política universal de qualitat i d’equivalència de tots els centres educatius perquè totes les famílies vulguin quedar-se a l’escola que tenen a prop de casa, i una focalització de recursos en aquells infants amb més necessitats i en aquelles escoles amb més necessitats.

Relatoria de la sessió

Fil de tuits amb un petit resum de la reunió

 

Programa relacionat