Una setantena de persones expertes en infància i pobresa, debaten sobre les actuacions que cal impulsar o reforçar a la ciutat de Barcelona per a fer front a la pobresa infantil en el marc de la jornada participativa “Cap a l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Barcelona”.
L’Institut Infància i Adolescència de Barcelona està elaborant l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil de Barcelona per encàrrec de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu d’aquesta estratègia és generar un model de ciutat integral i transversal en la lluita contra la pobresa infantil i posar en valor les actuacions que es realitzen a la ciutat.
Tres de cada 10 infants i adolescents creixen en risc de pobresa i/o exclusió social a casa nostra: Espanya ocupa el primer lloc en pobresa infantil de la Unió Europea, amb una taxa del 34,5%, lluny del 24,8% de mitjana de la UE. I el que és pitjor, és que l’evolució mostra una tendència a l’alça (2,3 pp més respecte al 2022). Catalunya (32,6%) i Barcelona (32,3%) tenen taxes similars de risc a la pobresa. Davant d’aquestes dades, l’Ajuntament de Barcelona està impulsant aquesta estratègia que anirà alineada amb la Garantia Infantil Europea (GIE) i les estratègies europea, espanyola i catalana.
Una estratègia elaborada de forma participativa
Amb la participació de 70 persones provinents de l’administració, les entitats socials i l’acadèmia, el 4 de desembre de 2024 ha tingut lloc la Jornada participativa “Cap a l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Barcelona” organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-Institut Metròpoli).
La benvinguda ha estat a càrrec de la Comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, que ha destacat especialment el fet que els infants són ciutadans del present i la necessitat de no oblidar que darrere els números hi ha persones amb noms i cognoms. També ha posat en valor la necessitat d’impulsar aqyuesta estratègia el Comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Javier Rodríguez. Després, Laia Pineda, directora de l’Institut Infància i Adolescència, ha presentat l’Observatori 0-17 BCN, emmarcant les dades sobre infància i pobresa a la ciutat i posant molt el valor el fet que qualsevol estratègia política ha de partir de l’evidència i el coneixement de la realitat. La investigadora de l’Institut Metròpoli, Lara Navarro, ha explicat les idees clau de l’estudi “Infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona: Condicions de vida de la població infantil més enllà de la pandèmia”, i Elisa Stinus, investigadora de l’Institut Infància i Adolescència, ha referenciat els marcs sobre els quals reposa l’estratègia de pobresa i ha fet una breu explicació de la metodologia participativa.
5 àmbits clau en els quals es detecten reptes i oportunitats d’actuació
Tot seguit, han tingut lloc els grups participatius en base a 5 temes alineats amb la Garantia Infantil Europea (GIE), en els quals s’han posat a debat conjuntament les problemàtiques i actuacions a impulsar o reforçar a la ciutat de Barcelona, tenint en compte els eixos transversals de feminització de la pobresa, discapacitat i origen dels infants.
Els 5 temes dels grups han estat els següents: Prevenció i protecció social de la infància i l’adolescència; Educació i criança de la primera infància; Educació i activitats extraescolars; Alimentació i salut; i Habitatge i espais adequats.
Per al tancament, s’han posat en comú les idees i propostes dels grups de treball amb l’objectiu d’avançar cap a l’elaboració de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Barcelona, per tal de generar un model de ciutat integral i transversal en la lluita contra la pobresa infantil i posar en valor les actuacions que es realitzen, de forma participada amb els agents clau implicats.
