L’Institut Infància i Adolescència se suma a la crida per ampliar el sufragi a les persones de 16 i 17 anys com a mesura per enfortir la democràcia, combatre la desafecció política i reconèixer la veu de les generacions més joves.
Des de l’Institut Infància i Adolescència hem decidit adherir-nos al manifest que reclama l’ampliació del dret a vot a les persones de 16 i 17 anys a Espanya, impulsat per un grup professors universitaris, investigadors i activistes pels drets de la infància i la adolescència. Considerem que aquesta proposta representa un pas necessari per avançar cap a una democràcia més inclusiva, justa i representativa, on la veu de la infància i adolescència sigui més escoltada i tinguda en compte en les decisions col·lectives que és un dels drets que reconeix la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, a la qual Espanya va adherir-se l’any 1990.
El manifest posa de relleu diversos arguments fonamentals que compartim plenament. En primer lloc, la justícia democràtica: l’exclusió del dret a vot per motius d’edat és una barrera antidemocràtica que perpetua una desigualtat històrica i debilita el principi d’universalitat del sufragi. En segon lloc, el fonament legal: la proposta s’emmarca en els valors i drets reconeguts per la Constitució Espanyola, la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció sobre els Drets de l’Infant, que defensen la igualtat davant la llei i el dret a participar en les decisions que afecten la pròpia vida. També hi ha una clara incoherència legal: els nois i noies adolescents poden treballar, emancipar-se, casar-se amb autorització o decidir sobre la seva salut, però no poden votar, tot i que les polítiques públiques els afecten directament. A més, cal tenir en compte l’impacte polític: les decisions preses avui condicionen el futur de les generacions més joves, però aquestes no tenen cap mecanisme per influir-hi democràticament. Per això, la justícia intergeneracional és un altre pilar clau: cal escoltar i donar poder polític a qui viurà més temps amb les conseqüències de les polítiques actuals. Aquesta proposta també s’inspira en els precedents internacionals, ja que països com Àustria, Malta, Escòcia o Argentina han implementat amb èxit el vot als 16 anys, amb resultats positius en participació i formació cívica. Finalment, cal destacar el valor educatiu i simbòlic de la mesura: permet fomentar la formació política des de la pràctica i envia un missatge de confiança i corresponsabilitat als joves, reconeixent-los com a ciutadans de ple dret.
Ara bé, des de l’Institut Infància i Adolescència pensem que, perquè aquesta ampliació del sufragi sigui realment transformadora, cal que vagi acompanyada de mesures educatives. Proposem impulsar programes de formació en valors democràtics als instituts, tal com s’ha fet en països, per garantir que els joves votin de manera informada i crítica. Alhora, creiem necessari establir mecanismes d’avaluació que permetin mesurar l’impacte d’aquesta mesura en la participació electoral i en la reducció de la desafecció política, tant entre els joves com en el conjunt de la societat. Aquest sistema hauria d’incloure l’anàlisi de la participació per franges d’edat, així com l’ús d’enquestes i estadístiques oficials sobre l’interès polític, la confiança institucional i la percepció de la democràcia. Només així podrem garantir que aquesta ampliació de drets contribueixi a una democràcia més viva, conscient i inclusiva.
El manifest està obert per a rebre noves adhesions, us hi podeu adherir aquí.
