Butlletí 56 Octubre 2024

La relació entre adolescència i espai públic sovint s’associa només a aspectes negatius i problemàtics. Però, paradoxalment, a l'adolescència és quan és més necessari l’espai públic per trobar-se i relacionar-se. L'Institut Infància i Adolescència hem impulsat i coordinat una taula transversal, per encàrrec de l'ajuntament, per generar idees d’acció que afavoreixin un ús positiu i saludable de l’espai públic per part dels nois i noies. N'hem presentat els primers resultats a la jornada tècnica Adolescència i Espai públic. (CAT)(ES)

Publiquem un informe que identifica 5 reptes i 9 oportunitats per tal d’avançar en el benestar digital d’infants i adolescents. Aquest informe és fruit del treball fet pel grup Igualtat d’Oportunitats en la infància del Consell Muncipal de Benestar Social. A més, des de l’Institut ens encarregarem de monitorar els indicadors per a fer seguiment de l’ús problemàtic de les pantalles per part dels infants, a través de l’enquesta de benestar del programa Parlen els nens i nenes. (CAT)(ES)

Amb la crua dada del 34,5%, Espanya ocupa el primer lloc en pobresa infantil de la Unió Europea, i el que és pitjor: l’evolució mostra una tendència a l’alça. Coincidint amb el Dia internacional per l'erradicació de la pobresa, Laia Pineda publica un article a Xarxanet.org en què recopila les principals dades de pobresa infantil i explica com s'estan impulsant estratègies per combatre-la a nivell europeu, espanyol, català i aviat també a nivell de ciutat de Barcelona. (CAT)(ES)

La salut mental d'infants i adolescents ha empitjorat en els darrers anys, i l’anàlisi de dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona ens brinda una nova aproximació a partir d’un estudi de l’ASPB. Però com revertir-ho i preservar la salut mental dels infants? En parlen Xavier Bartoll i Laia Pineda en aquest article divulgatiu a Social.cat, publicat coincidint amb el Dia internacional de la Salut Mental.  (CAT)(ES)

L'educació i les polítiques educatives tenen el poder de donar oportunitats i neutralitzar la desigualtat i l'exclusió social des de la infància, trencant el cicle de reproducció de les desigualtats. Partint d'aquesta premissa, la Fundació Bofill ha identificat 10 polítiques educatives clau orientades a aconseguir aquest objectiu a l'informe L'educació que venç la pobresa. Aquestes propostes posen en valor la complementarietat de polítiques, la mirada àmplia de l'educació, l'equitat, la corresponsabilitat i la importància de les polítiques públiques basades en evidència.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona ha analitzat com impacten en la salut mental dels nens i nenes els entorns de creixement en què viuen, inclòs la salut mental dels seus progenitors, el context socioeconòmic i el barri on viuen. I, la conclusió és clara: la mala salut mental en la infància també té a veure amb la pobresa i amb la salut mental dels progenitors. Ho explica Xavier Bartoll en aquest article al Diari de la Sanitat, en què explica les conseqüències per a la infància i com aquestes es manifesten en el dia a dia dels nens i nenes.

Una Internet més segura per als infants i adolescents és la base de l'estratègia llançada per la Comissió Europea el 2022, Better Internet for Kids (BIK+). Aquesta estratègia s'estructura en tres pilars: experiències digitals segures sense continguts nocius ni il·legals; habilitats i competències necessàries per a un ús segur i responsable d'internet; i foment de la participació activa donant veu a la infància en l'entorn digital. En el marc d'aquesta estratègia s'elaboren informes per països i un fórum anual sobre internet segura.

L’anàlisi de la pobresa econòmica i de l’origen estranger i del seu impacte en el benestar de la infància és elemental des d’una perspectiva de drets, ja que l’evidència disponible ens indica que aquestes circumstàncies afecten negativament al desenvolupament personal i social dels nens i nenes. Hem fet una anàlisi específica a partir de l'Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona per conèixer quin és el benestar dels nens i nenes que viuen en situació de privació material i tenen origen estranger. Ho expliquem en aquest article publicat a l'Anuari de l'Institut Metròpoli.