Són raonables els horaris dels infants i adolescents?
Tenim un greu problema d’horaris. L’actual organització horària genera moltes dificultats per combinar la vida personal, familiar, professional i de relació social, així com conseqüències nefastes en l’àmbit de la salut. De fet, totes les esferes quotidianes estan condicionades per uns mals horaris i els infants i adolescents no en són aliens: ells també pateixen uns horaris anòmals i poc saludables.
D’on prové el problema? En part, del fet que a Catalunya i Espanya, les jornades laborals s’allarguen de promig dues hores més que a la resta d’Europa. Mentre a gairebé tota Europa l’horari laboral és de vuit o nou del matí a cinc o sis de la tarda, parant un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada, a Catalunya, és habitual aturar-se dues hores per dinar –en l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les set o les vuit del vespre o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca que el sopar es faci a partir de les nou en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el gaudi de la cultura i, per descomptat, entorpeix el funcionament de les organitzacions. A més, l’hora punta televisiva s’acomoda a aquests horaris, fet que afecta negativament les hores de son.
La jornada habitual actual dificulta el
temps de cura d’infants i gent gran,
afebleix la participació cívica i comunitària,
impossibilita el gaudi de la cultura
En l’àmbit educatiu, a més, en els darrers anys s’han introduït canvis que agreugen la situació, com ara la jornada contínua als instituts públics, que constreny tota l’activitat lectiva entre el matí i el migdia, situant l’horari del dinar més enllà de les 14,30hs, sovint a partir de les 15hs, un horari totalment insòlit en el context europeu. També en l’àmbit educatiu és habitual que les activitats de lleure s’estenguin més enllà de les 20hs, endarrerint l’hora de sopar i d’anar a dormir.
Per tal d’abordar aquest problema, la Iniciativa per a la Reforma Horària promou, des de l’any 2014, un canvi sistèmic en els horaris catalans, que culmina aquest mes de juny amb la signatura del Pacte per a la Reforma Horària, promogut per la Generalitat de Catalunya.
L’objectiu final del Pacte és assolir un ampli compromís per:
- Recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món.
- Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials.
- Consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar.
Com haurien de ser els horaris educatius d’infants i adolescents?
El Pacte per a la Reforma Horària especifica la seva actuació a través d’eixos i mesures d’acceleració, que s’han tractat en diferents taules quadrangulars, una de les quals ha treballat específicament l’àmbit de l’educació per als menors de 18 anys, i en la que hem participat com a membres del Consell Assessor per a la Reforma Horària.
La proposta del Pacte per a la Reforma horària es concreta en dues línies:
- Acomodació de la jornada escolar, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja horària més saludable possible.
- Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar amb l’objectiu de respectar el temps de convivència familiar de tarda i vespre, així com el temps de descans.
El Pacte Nacional per a la Reforma Horària proposa
acomodar la jornada escolar a la franja horària més saludable possible
i avançar les activitats extraescolars per respectar
el temps de convivència familiar de tarda/vespre i el temps de descans.
Aquesta proposta parteix dels següents elements:
- Interès superior de l’infant: El compromís parteix de que la configuració dels horaris educatius ha de preservar i promoure en tot moment l’interès superior de l’infant per damunt d’altres consideracions, un dret recollit en la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant de Nacions Unides (1989) i la Llei de Drets i Oportunitats d’Infants i Adolescents de Catalunya (2010).
- Educació en un sentit ampli: La reforma no es pot limitar als horaris estrictament lectius, atenent a la gran importància que estan adquirint altres temps vinculats a l’educació, com ara el temps del migdia o el del lleure educatiu. En aquest sentit es parteix del reconeixement al caràcter educatiu d’aquests altres espais, inclosos en la Llei d’Educació de Catalunya (2009). El Pacte comprèn el dret a l’educació i al lleure educatiu, per la qual cosa es fa referència a l’horari educatiu en la seva globalitat. En la mateixa línia, també incorpora la importància del temps del migdia, que esdevé un moment clau, i concebut en el Pacte per a la Reforma Horària com a temps educatiu.
- Horaris saludables: Es defensa en tot moment el principi d’inclusió, equitat i igualtat d’oportunitats i el principi de promoció de la salut respectant els ritmes circadiaris: temps d’activitat, d’àpats i de descans (en una franja horària saludable).
- Autonomia: Es garanteix el principi d’autonomia de cada centre a dissenyar els seus horaris tenint en compte les diferents especificitats o particularitats (públic, privat o concertat; educació primària o secundària; diversitat territorial; escola rural; entorn turístic, etc.), sempre i quan es respecti una franja horària saludable. L’organització dels temps educatius ha de diferenciar els horaris de l’alumnat, els professionals i el centre escolar.
- Sincronia amb els horaris laborals: Per últim, és fonamental assolir la reforma horària en el teixit productiu per tal de compatibilitzar horaris educatius i laborals.
El Pacte, fonament per a un nou model d’horaris educatius
La reforma horària és una oportunitat per deixar de banda la tria erma entre jornada partida i jornada contínua, per treballar en un model educatiu més equitatiu, amb major qualitat, i més ric, divers i flexible en l’espai i el temps. Les experiències d’altres països, amb una jornada escolar que conclou a mitja tarda, amb una pausa per dinar al voltant de les 12-13 del migdia, i on s’hi integren aprenentatges formals i no formals, treball conjunt del professorat i d’altres agents socioeducatius, i activitats escolars realitzades dins i fora de l’escola, demostren que és un model molt més adequat per respondre als reptes socials d’avui i garantir, alhora, un major benestar per als infants i adolescents.
