(Article publicat originàriament al Periódico de Catalunya) La presentació de l’estudi de fonamentació per a la futura Llei d’usos del temps i de racionalització horària per part del Govern espanyol és una bona notícia per al conjunt de la societat i, concretament, per a la infància i les famílies. Tal com defensa la Time Use Initiative, l’associació que ha coordinat l’estudi, els usos del temps i els horaris són una qüestió nuclear per equiparar-nos amb altres països europeus més avançats. Es tracta de promoure una societat on totes les persones puguin tenir un projecte vital que compatibilitzi el temps per al treball, la família, la salut, l’oci, la comunitat o la vida personal.
Tal com apunta l’estudi per a la futura llei, necessitem uns horaris laborals més racionals que facilitin a les famílies passar temps de qualitat amb els fills i les filles. A l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància de Barcelona aquesta és una de les principals demandes dels nens i nenes en relació amb la seva satisfacció amb la vida. Aquesta necessitat no ha de recaure només en les dones ni en estratègies basades en la reducció de la jornada laboral i el salari o abandonament del mercat laboral. Tampoc en la cura per part de les àvies i els avis. D’una banda, l’Estat ha de regular el mercat laboral amb perspectiva de gènere, perquè tant els homes com les dones puguin treballar i, alhora, gaudir i tenir cura dels seus fills i filles. En aquest sentit, la implementació de la baixa de paternitat igual i intransferible suposa un important avenç per trencar el sostre de vidre masculí.
D’altra banda, l’Estat ha de facilitar la coresponsabilitat de la cura mitjançant serveis públics. I, en aquesta esfera, l’escola i tot allò que gira al seu voltant juga un rol crucial. Necessitem una escola com a eix central de la vida quotidiana que respongui tant a necessitats de desenvolupament educatiu i cognitiu de la infància com a necessitats de cura. Una escola, tal com esmenta l’estudi per a la futura Llei, a temps complet, en línia de països com Portugal o Alemanya, en què es distingeixi el temps lectiu del no lectiu i s’incorporin diferents perfils professionals, de forma compatible amb el descans i el temps lliure. Cal facilitar activitats extraescolars esportives, culturals i de reforç accessibles per a tots els nens i nenes, ja que l’escola té un rol essencial d’igualació d’oportunitats. Així com un calendari escolar equilibrat al llarg de l’any, que permeti la conciliació familiar en períodes de vacances oferint, alhora, activitats lúdiques i educatives entre iguals, allunyant la infància de problemàtiques derivades del pantallisme o el sedentarisme.
En definitiva, els governants que tinguem a la propera legislatura han de prendre bona nota de l’estudi de fonamentació presentat i impulsar, de manera urgent, una Llei d’usos del temps que tingui en compte els drets de la infància, alhora que la igualtat de gènere i de classe. Sense oblidar que hi ha en joc la sostenibilitat demogràfica i econòmica del país (la natalitat ha caigut en picat), ja que invertir en la infància no és només una qüestió de futur, també ho és de present immediat.
