Periòdicament el Comitè dels Drets de l’Infant de Nacions Unides emet les seves observacions generals per donar orientacions i concreció a l’hora d’interpretar la Convenció sobre els Drets de l’Infant, el tractat de drets humans més ratificat de la història, però lluny encara d’acomplir-se.
Feia temps que s’esperava aquesta Observació General nº19 sobre l’elaboració de pressupostos públics per fer efectius els drets dels infants per tal de tenir a l’abast i posar en agenda criteris més precisos sobre com passar de les normatives, polítiques i suposats consensos socials sobre la importància de la infància a una concreció pressupostària per fer possible la realització progressiva dels seus drets.
La Convenció sobre els Drets de l’Infant
és el tractat de drets humans més ratificat
de la història, però encara
està lluny d’acomplir-se.
Sabem que invertir en la infància és una condició imprescindible per avançar també com a societat i combatre la inequitat amb polítiques predistributives, ens ho recorda el Nobel d’Economia James Heckman amb les seves anàlisi sobre el retorn social de la inversió en l’etapa primerenca de la vida i la seva importància social i econòmica. Ho reivindiquen des de fa anys organitzacions i plataformes socials que treballen en infància tant a Catalunya, com a Espanya i a Europa, principalment, en el marc de l’aliança Investing in children per tal d’aconseguir una estratègia d’inversió centrada en la infància.
I també ho recull la Comissió europea en la seva la Recomanació Invertir en la infancia. Romper el ciclo de las desventajas (2013) quan insisteix en la rellevància de mantenir una inversió en l’etapa 0-17 i les famílies en base a tres pilars: l’accés a recursos adequats; l’accés a serveis assequibles i de qualitat; i la participació social dels infants i adolescents.
Tenir degudament en compte la infància
en els pressupostos suposa una concreció
del dret a l’interès superior de l’infant
i es basa en la decisió estratègica
de cuidar especialment aquesta etapa
com un bé col·lectiu.
Així, tenir degudament en compte la infància en els pressupostos suposa una concreció del dret a l’interès superior de l’infant en l’assignació de recursos i, alhora, es basa en la decisió estratègica de cuidar especialment aquesta etapa com un bé col·lectiu. Tal com indica el Comitè, es tracta, de garantir que la despesa pública és suficient, eficaç, eficient i equitativa per avançar en la realització progressiva de tots els drets. En especial pel que fa als drets econòmics, socials i culturals, ja que en aquests, la Convenció estableix que cal adoptar les mesures legislatives i administratives fins al màxim dels recursos disponibles (art.4). L’Observació també alerta sobre la importància d’evitar mesures regressives i recorda que cal aportar evidències dels impactes en la infància i l’adolescència.
Tal com es va recordar i posar sobre la taula en la jornada sobre inversió en la infància organitzada per UNICEF Comitè Catalunya el 10 de novembre, “els compromisos amb els drets dels infants cal buscar-los, sobretot, en els pressupostos” (Pichaud). I per tal de trobar-los fa falta poder traçar l’esforç financer i respondre’ns: qui gasta? quant? en què? per a què? d’on provenen els recursos? A on van del territori?
En aquesta important tasca de mesurar quina part del pastís dels pressupostos públics contribueix a que la infància i l’adolescència creixin i visquin amb els suports que necessiten per afavorir el seu màxim desenvolupament, caldrà distingir quatre tipus de despeses: les directes (com escolarització bàsica, vacunes o beques menjador), les indirectes (com transferències a les famílies o a entitats socials que treballen amb infants), les ampliades (com actuacions contra la pobresa) i les de béns públics (imputant la proporció corresponent pel pes de la població fins als 18 anys). Per aprofundir-hi, entre d’altres, hi ha el mòdul 6 la Elaboración de presupuestos sensibles a los niños del Child Rights Toolkit de la Unión Europea i UNICEF (acompanyat d’una petita formació online en castellà i gratuïta).
A falta de dades i anàlisis més complets, actualment, podem destacar dues informacions clau:
- Per un costat, insistir en el dèficit històric en inversió en infància d’Espanya i Catalunya en el context europeu. La despesa pública que recull anualment Eurostat en les estadístiques oficials (la partida famílies/fills on comptabilitza bàsicament protecció social) situa Espanya i Catalunya a la meitat de la despesa mitjana europea en protecció social de la infància: mentre la UE dedica un 2,3% del PIB, Espanya un 1,3% i Catalunya un 0,9%.
- Per l’altre costat, en l’estudi La infancia en los presupuestos publicat per UNICEF, es conclou que entre el 2007 i el 2013 s’ha reduït un 15% el conjunt de partides d’infància (educació, salut, benestar, prestacions) agregant pressupostos autonòmics i central. A més, aquesta reducció ha estat selectiva i ha afectat especialment actuacions adreçades a l’equitat com són educació 0-3, salut, educació pública, reforç escolar, beques…
Catalunya i Espanya destinen
la meitat dels recursos a la infància
que la mitjana europea i, a més,
entre el 2007 i el 2013,
la despesa púlica en infància
s’ha reduit un 15%.
Per tant, com un primer pas per fer tangibles els compromisos amb la infància cal blindar-los en els pressupostos, etiquetar-los per poder fer-ne el seguiment i anàlisis i, finalment, fer l’aposta de donar un tall més gran del pastís públic als infants perquè el seu benestar no només és responsabilitat de tothom, sinó que també ens interessa col·lectivament.
El benestar de la infància no només
és responsabilitat de tothom,
sinó que també
ens interessa col·lectivament.
