La integració social de l’alumnat nouvingut requereix d’un marc real de contacte intercultural i és en els instituts on adolescents autòctons i estrangers troben espais de convivència. Ara bé, fins i tot en els centres escolars més heterogenis s’observen dinàmiques d’exclusió social i és que la conformació de centres educatius on conviuen perfils d’alumnes diferenciats és un requisit indispensable, però no suficient, per a una societat més cohesionada. Cal, a més, assegurar que l’heterogeneïtat dels centres es traslladen a les xarxes relacionals més properes, és a dir, al conjunt d’iguals en què s’agrupen els nois i noies, especialment l’alumnat estranger.
Aquest post sintetiza la presentació feta al XII Congrés de la Federació espanyola de sociologia a Gijón l’1 de juliol i s’emmarca en la meva tesi doctoral. És pretén donar compte de les dinàmiques relacionals que tenen lloc als instituts d’educació secundària i que generen processos d’integració o exclusió social, analitzant l’impacte de les estructures organitzatives dels centres educatius sobre el nivell d’interculturalitat de les xarxes relacionals de l’alumnat estranger. Abordem en aquest post, en concret, com l’organització de l’aula ordinària impacta sobre la conformació d’unes xarxes relacionals més o menys interculturals.
Amb una mostra de 664 alumnes escolaritzats en els grups-classe de 4t d’ESO de vuit instituts de l’àrea metropolitana de Barcelona, els resultats de l’anàlisi posen de manifest l’impacte de l’organització dels grups-classe ordinaris sobre la cohesió relacional als instituts. Els grups-classe han estat analitzats en funció de tres variables: ratio o nombre d’alumnes, percentatge d’alumnat estranger i nivell d’aprenentatge (és a dir, si el grup és heterogeni pel que fa als ritmes d’aprenentatge o, per contra, és identificat com a grup avançat o grup de reforç).
Algunes de les principals conclusions són:
- Existència d’una major cohesió sempre dins del grup-classe de referència, de forma que podem afirmar que les amistats s’estableixen principalment dins els límits de l’aula.
- S’observa un major tancament relacional i certa separació respecte a la resta de grups-classe de l’institut per part de l’alumnat que pertany als grups d’aprenentatge homogeni, és a dir, per part dels alumnes que pertanyen als grups de rendiment avançat o als grups de reforç, mentre que l’alumnat dels grups heterogenis mantenen vincles d’amistat amb alumnes fora del seu grup amb major freqüència.
- L’increment del nombre d’alumnes a l’aula i del percentatge d’alumnat estranger en la mateixa s’acompanya d’una reducció de la cohesió relacional dins del grup.
- El grau de contacte amb alumnat autòcton per part de l’alumnat estranger es veu altament influït pel percentatge d’estrangers que hi ha a l’aula i el nombre total d’alumnes del grup, però no per l’adscripció a un grup de nivell heterogeni, grup de reforç o grup avançat.
Malgrat no tenir efecte estadístic sobre el nivell d’interculturalitat de les amistats de l’alumnat estranger, com mostra la següent imatge, les fronteres entre grups-classe de nivell són extremadament clares, produint importants fractures relacionals que afecten tant a autòctons com a estrangers. Així, l’alumnat estranger de la dreta de la xarxa (triangles) es troben separats de la resta d’alumnat i, alhora, presenten una fractura interior entre aquells que assisteixen als grups avançats (vermell i groc) i aquells altres que pertanyen a grups de reforç (blaus).
Podem incidir millorant les xarxes relacionals?
El debat no explícit que donava origen a aquesta tesi gira entorn de l’existència (o no) de certa capacitat per part dels responsables dels centres educatius (i, per extensió, els decisors públics) per impulsar un major contacte entre població autòctona i estrangera.
Les xarxes relacionals dels centres educatius mostren, per a tots els casos, una major proximitat relacional entre l’alumnat que comparteix un mateix origen o l’haver passat per un procés migratori, de manera que és innegable el paper que juga la procedència en la conformació dels grups d’amistat. Ara bé, dit això, aquestes mateixes xarxes posen de manifest que el grau de replegament relacional varia en funció de diverses variables, sobre algunes de les quals sí que és possible intervenir i, per tant, modificar.
En aquest sentit és possible afirmar que sí que hi ha marge d’acció per part dels responsables educatius. Són diversos -i de vegades contraposats- els interessos que els equips docents han de gestionar en el dia a dia, el que dificulta l’atenció a les diferents (múltiples i variades) necessitats que afloren en el marc escolar. No obstant això, la previsió dels impactes que les decisions organitzatives tenen a nivell relacional podria reduir la necessitat d’intervenció posterior. És aquest un punt d’especial rellevància per a la pràctica política.
