Les dades sobre infància que caldria recopilar a Catalunya

05/05/2017 Laia Pineda

Tenim els indicadors necessaris per seguir les polítiques d’infància que es desenvolupen a Catalunya? Tenim els indicadors que calen per avaluar-ne els resultats? Coneixem prou bé la situació de la infància i l’adolescència? Coneixem l’opinió dels propis infants sobre el seu benestar i condicions de vida?

Necessitem conèixer quin és el volum i impacte de les actuacions públiques en pro de la infància i l’adolescència al nostre país, així com comprendre en profunditat la seva situació, no només amb dades objectives sinó amb dades proveïdes pels propis infants (subjectives) que, des de la seva mirada, ens informin de com perceben el seu benestar i com valoren els entorns que els veuen créixer.

Per donar resposta a aquestes preguntes cal reforçar els mecanismes actuals de recopilació i anàlisi sistemàtica de les dades sobre la infància i l’adolescència. I aquesta anàlisi s’ha de basar en un sistema d’indicadors homogeni i comparable.

Així ho identificaven el 29 de juliol de 2015, la Taula Nacional de la Infància de Catalunya i la Comissió de Seguiment del Pacte per a la Infància de Catalunya.

L’Institut Infància i Adolescència de Barcelona hem participat al grup de treball que, a la llum d’aquests objectius, es va engegar el gener del 2016 amb representants de diferents àmbits de l’administració pública (diferents departaments de la Generalitat (Treball, Afers Socials i Famílies – DGAIA- , Salut, Ensenyament, Interior, i de l’Institut Català d’Estadística), experts del Consell Audiovisual de Catalunya i experts en indicadors d’infància de diferents universitats catalanes (Girona, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Lleida).

Quins i com han de ser els indicadors per conèixer la realitat de la infància i l’adolescència a Catalunya?

Al llarg de 6 reunions de treball es va generar una important tasca d’identificació de fonts de producció de dades estadístiques (veure annex III de l’Informe del Grup de Treball) que tinguessin algun interès des de la perspectiva de la infància així com d’instàncies de l’administració que disposessin de dades que, convenientment desagregades i/o re-explotades, es poguessin sumar a les fonts de dades disponibles (veure annex II).

Aquesta tasca va anar acompanyada d’interessants debats i reflexions per part dels seus membres, segons les quals el futur sistema d’indicadors s’hauria d’alimentar de 4 tipus d’indicadors, a saber:

  1. Indicadors que reflecteixen les polítiques que es desenvolupen, i que, per tant, depenen dels pressupostos efectivament assignats.
  2. Indicadors per a l’avaluació de resultats, per comprovar si els objectius de les polítiques públiques explícitament formulades han estat assolits.
  3. Indicadors del context social de la infància a Catalunya, per ajudar a comprendre la situació de la infància i l’adolescència a Catalunya.
  4. Indicadors directes de la situació dels infants, d’entre els quals cal distingir-ne d’objectius i de subjectius.

El grup també va concloure que la construcció d’un sistema d’indicadors del que es pugui garantir la seva continuïtat en el temps, necessita d’una estructura petita però sòlida que pugui vetllar per l’èxit del projecte (la constitució d’un grup operatiu formal) junt amb l’assenyalament i compromís per part dels Departaments implicats de col·laborar en la tasca d’identificar, recopilar i elaborar els referits indicadors (la interlocució permanent amb algun tècnic de cada departament hauria d’estar garantida).

El grup també fa un esment específic a la necessitat de garantir la continuïtat de la font estadística que proveeix indicadors subjectius de benestar, inclosos en Informe Estat de la situació de la infància a Catalunya 2014, efectuat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

 

I ara, què? 5 propostes per seguir treballant

El grup de treball tanca les seves aportacions amb 5 propostes per continuar amb el treball endegat:

  1. Estructurar un sistema que inclogui indicadors de les 4 tipologies assenyalades.
  2. Garantir la producció de dades produïdes pels propis infants o adolescents, de manera que es pugui disposar i mantenir d’un sistema d’indicadors subjectius de benestar infantil.
  3. Definir políticament indicadors d’avaluació de resultats, per tal d’implantar una cultura de l’avaluació en l’àmbit de les polítiques d’infància i l’adolescència a Catalunya.
  4. Incloure indicadors utilitzats en l’àmbit internacional, per garantir la comparabilitat de les dades de Catalunya amb les d’altres països del seu entorn.
  5. Desagregar les dades sobre infància i adolescència de 0 a 11 anys i de 12 a 17 anys, per ser consistents amb el plantejament de la LDOIA (Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència) sobre la definició d’infància i adolescència.

Les conclusions i propostes del Grup de Treball sobre Indicadors d’Infància així com tota la documentació generada, es van presentar a la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, el passat 16 de febrer del 2017 i s’han fet arribar als responsables de  la Taula Nacional de la Infància de Catalunya.


DESCARREGA’T L’INFORME:

Informe del grup de treball