Laia Pineda i Miryam Navarro presenten l’avaluació qualitativa del Fons 0-16 a la Red Española de Política Social (REPS) 2021, una política pública de rendes impulsada per l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 2015 i 2019 que atorga l’ajut directament als infants i adolescents fins als 16 anys. L’avaluació qualitativa i etnogràfica mostra com aquest ajut té beneficis en la reducció de la pobresa relacional i emocional dels infants i adolescents, dimensions de la pobresa poc avaluades habitualment.
Les polítiques públiques de rendes (és a dir, aquells ajuts que les administracions públiques donen a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica) ajuden a reduir la pobresa econòmica i material i contribueixen a disminuir les desigualtats. Ara bé, poques vegades els ajuts són donats directament als infants i adolescents, malgrat que, d’acord amb les dades disponibles, sabem que la infància és l’etapa vital més vulnerada i amb gran disparitat interna en relació a les desigualtats de renda i a les privacions materials.
Per això, el Fons 0-16 (Fons extraordinari d’ajuts d’urgència social a les famílies amb infants i adolescents fins els 16 anys de Barcelona) impulsat per l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 2015 i 2019 pel qual els titulars dels ajuts eren directament els infants entre 0 i 16 anys, ha estat una política pública pionera i innovadora.
Des de l’Institut Infància i Adolescència hem presentat l’avaluació qualitativa del Fons 0-16, feta a partir d’un ampli treball etnogràfic, a la REPS 2021 (el VIII congrés de la Red Española de Política Social), que s’ha dut a terme des de Bilbao i de manera online entre els dies 15, 16 i 17 de març. Podeu consultar l’article acadèmic “El fondo 0-16: 5 años de compromiso local con los derechos de la infancia en situación de pobreza” de resum de la ponència.
La directora de l’Institut, Laia Pineda, la investigadora col·laboradora, Miryam Navarro, han presentat els beneficis del Fons 0-16 en les vides quotidianes dels infants i adolescents i els seus impactes en la reducció de la pobresa relacional i emocional en la infància (unes dimensions de la pobresa poc avaluades en el camp de les polítiques públiques). Entre els molts beneficis que s’han detectat, destaca el fet que el Fons 0-16: amplia la capacitat de les famílies de gestionar la seva economia domèstica; dignifica i augmenta l’autoestima dels nens, nenes i les seves famílies; permet socialitzar des del consum normalitzat; i allibera temps que els adults poden dedicar a la cura de les seves filles i fills o invertir en la formació que afavoreixi la seva inserció laboral.
La ponència de Pineda i Navarro “El Fondo 0-16: 5 años de compromiso local con los derechos de la infancia en situación de pobreza” ha estat emmarcada en la taula de “Política de infancia e la igualdad de oportunidades en el ámbito local, autonómico y estatal” en la sessió del 17 de març “Infancias en situación de privación y políticas de equidad” organitzada i moderada per Eloi Mayordomo Martínez i Xavier Millán Cañamares, de la Diputació de Barcelona. També hi han participat Pau Marí Klose, Amparo González Ferrer y F. Javier Moreno Fuentes de la Universitat de Saragossa i el CSIC (Políticas de Estado frente a la pobreza infantil. La génesis de una política pública), Alba Lanau Sánchez, del Centre d’Estudis Demogràfics (Privación material infantil y desigualdades en el hogar, implicaciones para las políticas de infancia), Lara Navarro Varas, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (El acceso desigual a los servicios de cuidado de la primera infancia en la metrópolis de Barcelona) i Iván Vicente Carrión, José Manuel Pastor Monsálvez y Ángel Soler Guillén, de la Universitat de València i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Equal opportunities in educational performance, can public expenditure on education mitigate the effect of the socioeconomic background? A hierarchical lineal model using PISA).
